caro

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈka.ɾu/
	balear /ˈka.ɾo/, /ˈka.ɾu/
Occidental:	/ˈka.ɾo/

• Etimologia: De càreu, del llatí carabus ‎(«embarcació folrada de cuir»), del grec antic κάραβος ‎(kárabos, «llagosta de mar»).

caro m. ‎(plural caros)

1. Embarcació de pesca llarga i estreta, de rem sense pal ni coberta.
2. (peixos, central) quimera

• Síl·labes: ca·ro (2)
• Anagrames: acor ^(alfagrama), arco, cora, ocra, orca, racó, roca, Roca

• Obres de referència: GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.ɾo/
• Rimes: -aɾo
• Etimologia: Del llatí carus.

caro m. ‎(femení cara, plural masculí caros, plural femení caras)

1. car

• barato

• Síl·labes: ca·ro (2)
• Anagrames: acro-, arco, arcó, cora, croa, croá, ocra, orca, raco, roca

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre caro

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkaː.ro/

caro m. ‎(femení cara, plural masculí cari, plural femení care)

1. estimat, benvolgut
2. car, agradable, amable
3. important, valuós
4. car, costós

caro

1. car

• Síl·labes: cà·ro (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.roː/, /ˈkaː.roː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea ker- («tallar»)

carō f. ‎(genitiu carnis)

1. tall de carn
2. polpa de la fruita

• carnālia
• carnālis
• carnālitas
• carnāliter
• carnārium
• carnārius
• carnātus
• carneus
• carnifex
• carnificīna
• carnificō
• carniger
• carnivorus
• carnōsus
• carnulentus

cārō

1. datiu masculí singular de cārus
2. ablatiu masculí singular de cārus
3. datiu neutre singular de cārus
4. ablatiu neutre singular de cārus