[go: up one dir, main page]

article

La revisió el 12:39, 11 ago 2015 per JAnDbot (discussió | contribucions) (r2.7.3) (Robot afegeix: ay:article)

Català

  • Pronúncia: or.: /ərˈti.kɫə/; oc.: /aɾˈti.kɫe/
  • Rimes: Codi de llengua no reconegut
  • Etimologia: Del llatí articṹlum, diminutiu de artus ‎(«articulació»), terme provinent del grec άρθρον ‎(arthron, «articulació,membre articulat»).

Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 145: Cal proporcionar un terme com a mínim.. recital, relicta

Nom

article m. ‎(plural articles)

  1. En gramàtica, determinant, mot o afix, que acompanya un sintagma nominal per especificar-ne el gènere, el nombre i el tipus (conegut o desconegut, personal o no). La forma afixa de l'article no és pròpia del català.[1][2][3][4]
  2. Bloc d'informació referit a un mateix tema que forma part d'una publicació periòdica.[1]
  3. Bloc d'informació referit a un mateixa entrada dins d'un diccionari, d'una enciclopèdia o d'altres publicacions similars.[1][2]
  4. En publicacions col·lectives, cadascun dels escrits que hi participa.[1][2]
  5. En un document legal, especialment en les lleis, disposició numerada.[1][2]
  6. En un procés judicial, prova o resposta obtinguda d'un testimoni en un interrogatori.[1][2]
  7. Producte que es pot comerciar.[1]
    Exemple: Si senyor, la clienta només ha comprat un article.
  8. Categoria de productes que es poden comerciar.[2]
    Exemple: Joan, hem de fer estalvi... i et recordo que el tabac és un article de luxe.

Compostos i expressions

  • Compostos:
  1. Article definit: En gramàtica, aquell que fa referència a elements coneguts i concrets o bé citats anteriorment.
  2. Article indefinit: En gramàtica, aquell que fa referència a elements desconeguts o no concrets i no citats anteriorment.
  3. Article personal: En gramàtica, aquell que s'utilitza exclusivament per a acompanyar sobrenoms o noms propis de persona.
  4. Article partitiu: En gramàtica, aquell que s'utilitza per a quantificar noms incomptables. En català no existeix.
  5. Article salat: En gramàtica, aquell que té com a principal característica l'ús de la s com a principal consonant (i sovint única) i que és originari de la forma llatina ipse o d'altres similars. És propi del català salat, però també de l'occità, del sard i d'alguns pobles provençals. En el català les seves formes són les següents: s', es, so, sa, ses, sos.

Arameu

Traduccions

Plantilla:inici

Plantilla:mig

Plantilla:final

Plantilla:inici

Plantilla:mig

Plantilla:final

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre article
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre article
  3. Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre article
  4. Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864., (p. 136 i 137)