[go: up one dir, main page]

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ərˈti.kɫə/, occidental /aɾˈti.kɫe/
  • Rimes: -ikle
  • Etimologia: Del llatí articulus, diminutiu de artus ‎(«articulació»), terme provinent del grec άρθρον ‎(arthron, «articulació, membre articulat»). Doblet del patrimonial artell.

Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.

Nom

article m. ‎(plural articles)

  1. En gramàtica, determinant, mot o afix, que acompanya un sintagma nominal per especificar-ne el gènere, el nombre i el tipus (conegut o desconegut, personal o no). La forma afixa de l'article no és pròpia del català.
  2. Bloc d'informació referit a un mateix tema que forma part d'una publicació periòdica.
  3. Bloc d'informació referit a una mateixa entrada dins d'un diccionari, d'una enciclopèdia o d'altres publicacions similars.
  4. En publicacions col·lectives, cadascun dels escrits que hi participa.
  5. En un document legal, especialment en les lleis, disposició numerada.
  6. En un procés judicial, prova o resposta obtinguda d'un testimoni en un interrogatori.
  7. Producte que es pot comerciar.
    Si senyor, la clienta només ha comprat un article.
  8. Categoria de productes que es poden comerciar.
    Joan, hem de fer estalvi... i et recordo que el tabac és un article de luxe.

Compostos i expressions

  • Compostos:
  1. Article definit: En gramàtica, aquell que fa referència a elements coneguts i concrets o bé citats anteriorment.
  2. Article indefinit: En gramàtica, aquell que fa referència a elements desconeguts o no concrets i no citats anteriorment.
  3. Article personal: En gramàtica, aquell que s'utilitza exclusivament per a acompanyar sobrenoms o noms propis de persona.
  4. Article partitiu: En gramàtica, aquell que s'utilitza per a quantificar noms incomptables. En català no existeix.
  5. Article salat: En gramàtica, aquell que té com a principal característica l'ús de la s com a principal consonant (i sovint única) i que és originari de la forma llatina ipse o d'altres similars. És propi del català salat, però també de l'occità, del sard i d'alguns pobles provençals. En el català les seves formes són les següents: s', es, so, sa, ses, sos.

Variants

Traduccions

Plantilla:inici

Plantilla:mig

Plantilla:final

Plantilla:inici

Plantilla:mig

Plantilla:final

Plantilla:inici

Plantilla:mig Plantilla:final

Vegeu també