Quaranta
nombre
El quaranta és un nombre que segueix el trenta-nou i precedeix el quaranta-u. S'escriu 40 en xifres àrabs, XL en les romanes i 四十 en les xineses. Prové del llatí quadraginta. El nombre ordinal és quarantè. Una persona que té quaranta anys és un quadragenari o quarantí.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Des de dalt d'aquestes piràmides quaranta segles us contemplen![1]
- (en francès) Du haut de ces pyramides quarante siécles nous contemplent!
Discurs adreçat als seus soldats poc abans de la batalla de les Piràmides (Egipte), 21 de juliol de 1798. — Napoleó Bonaparte
- (en castellà) Después de los cuarenta años la verdadera cara la tenemos en la nuca, mirando desesperadamente para atrás.
Dites populars
modifica- Dos vints fan quaranta[3]
- La dona als quaranta anys, guarda-la com abans.[4]
- Lluna nova tombada, quaranta dies remullada.[5]
- (var.) Lluna nova tronada, quaranta dies remullada.[5]
- (var.) Si a trenta no saps i a quaranta no tens, agafa un cabàs i ves-te'n a plegar fem.[3]
- (var.) Qui a trenta anys no té seny ni a quarantaté cabal, va als cinquanta a l'hospital.[6]
- Si per santa Àgada plou, quaranta dies més d'hivern.[7]
- Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies seguits.[8]
Frases fetes i locucions
modifica- A les quaranta.[3]
A deshora o tard.
- Cantar les quaranta.[3]
- Fer quaranta hores d'algú.[3]
Referències
modifica- ↑ Wood, James (comp.). «Napoleon Quotes». Dictionary of Quotations. New York: Bartleby.com, 2012. Arxivat de l'original el 1431151371. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ Sanz, Elena. «Diez grandes frases de 'Rayuela'». Muy Interesante. Madrid: G+J España, 28-06-2013. Arxivat de l'original el 1409955880. [Consulta: 26 agost 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «quaranta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 2004.
- ↑ 5,0 5,1 Amades, 1938, p. 56-61.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «seny». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Àgata». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Refranyer de les dones (en català). Tarragona: El Mèdol, 2004 (Biblioteca de tradicions populars ; 25). ISBN 8495559994.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.