Gelada
Una gelada o glaçada és un fenomen superficial meteorològic de reducció de la visibilitat i que consisteix en cristalls de glaç que durant les fortes radiacions nocturnes es formen damunt les herbes i en general damunt els objectes mal conductors de la calor, els quals es refreden, per sota dels 0 °C.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Adéu febrer, que amb ta gelada, no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada.[1]
- Any de gelades any d'erades.[1]
- (var.) Any de gelades, any de pelades.[2]
- Any que comença amb gelada, bon gra i bona vinada.[1]
- Blanca gelada, hora mudada.[2]
- Cada gelada al mes de març, fan pedregada al mes de maig.[3]
- Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig.[4]
- (var.) Cada gelada de març, una ploguda pel maig.[5]
- Després de la gelada, ve la nevada.[2]
- Fangada abans de glaçada val per a mitja femada.[1]
- Gelada d'abril, fam per tot l'any.[6]
- Gelada de Cap d'any, pa per a tot l'any.[7]
- Gelada sense sol, pluja mou.[2]
- Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç.[1]
- Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa.[8]
- Glaçades de gener, la terra estoven bé.[1]
- Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.[1]
- La carabassera creix més de pressa i més ufanosa que cap altra, però la glaçada més feble la fa caure.[1]
- Llaura amb gelada, i tindràs bona anyada.[1][2]
- Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig.[9]
- Per la Mare de Déu de març prou gelada a l'arç.[10]
- Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades.[10]
- (var.) Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç colorades.[1]
- Per Sant Blai gelada, tot un mes assegurada.[11]
- Per Sant Vicenç se'n van les glaçades i entren els vents.[12]
- Per Santa Àgueda, la ceba sembrada ni que sigui dins la gelada.[13]
- Quan l'àguila és arribada no temis la gelada.[14]
- Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada.[1]
- Sant Vicenç trenca gelada o li dóna més durada.[15]
- Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril.[1]
- Tres dies de gelada, aigua assegurada.[2]
- Vent marí sobre gelada, pluja o mar alterada.[16][2]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gelada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1931.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «març». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars , 1965.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 16.
- ↑ Amades, 1982, p. 325-379.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 10,0 10,1 Parés i Puntas, 1999, p. 97-107.
- ↑ Amades, 1982, p. 665-721.
- ↑ Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- ↑ Amades, 1982, p. 279-612.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 456-460.
- ↑ Amades, 1982, p. 255-278.
- ↑ Anton Trepat, 1995.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Anton Trepat, Josep. Refranys de vora mar. Barcelona: Editorial Noya, 1995. ISBN 84-7486-088-1.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.