Arròs
cereal
L'arròs és una planta herbàcia anual i semiaquàtica, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula. El seu gra és un dels principals aliments de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial.
 Grans d'arròs | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
Dites populars
modifica- A Reus, per Sant Pere bou i arròs.[1]
- Alberic és poble ric per l'arròs de fora coto, per les anyades de seda i les jugades de loto.[2]
- Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.[3]
- Arròs covat, per al gat.[4]
- Arròs i bugada, foc de brasa.[5](Val.)
- Arròs, Catalina, que la carn embafa![5]
- Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort.[5](Bar., Val.)
- D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà.[6]
- De totes maneres, arròs amb ceba.[6]
- De València, ni l'arròs.[6]
- Després de festa major, arròs amb espinacs.[6]
- Els escolans de Santa Coloma tot menjant arròs es van cremar la gola.[1]
- En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc.[7]
- L'arròs fa el ventre gros.[5](Empordà, Olot, Maestrat, Val.)
- (var.) L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima.[5]
- (var.) L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa, i no cal camisa.[5](Reus, Val.)
- (var.) Arròs fa el ventre gros i el pit estret.[5](Empordà)
- L'arròs i les patates bullides allarguen la vida.[3]
- L'endemà de Nadal, arròs de catedral.[7]
- Molt d'arròs fa mal al cos.[5](Cat.)
- Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà.[6]
- Peix, arròs i pebre volen vi per beure.[1]
- Per a arròs, en la Ribera; per a tomàquets Gandia; per a bon peix, en Altea; per a cacauet, Alzira.[3][6]
- S'arròs fa es cap gros.[5](Mall., Men.)
- Sia d'arròs, sia de faves, estiga jo ple.[3](Mall.)
- Tant és arròs com fil negre.[5](Men.)
- Tot mariner de puny clos, creix dins s'aigo com s'arròs.[5]
- Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors.[6]
Endevinalles
modifica- En l'aigua me creï
en l'aigua me muic,
en ella me mengen
i en ella me muic.[8]
- Mirat per l'indret
és un vegetal,
mirat al revés
sóc un mineral.[8]
- Què és una cosa
que té es cap en es foc
i es peus dins s'aigo?[9]
Frases fetes i locucions
modifica- Anar d'arròs.[10]
Anar convidat o de franc a algun lloc.
- Arròs i gall mort i gallina a l'olla.[10]
- Tenir una cosa d'arròs.[10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 122, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars , 1965.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 Castells, 2016.
- ↑ 8,0 8,1 Amades, 1982.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Gomis i Mestre; 2015, pp75-76.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arròs». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").