Argent
element químic amb nombre atòmic 47
L'argent (del llatí argentum) o la plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag. És un metall de transició blanc i brillant. Presenta les majors conductivitats tèrmica i elèctrica de tots els metalls.
 Cristall de plata | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Argent pur és la llengua del just, el cor dels impius és com xavalla.[1]
- L'or i la plata no tenen cap utilitat notòria [...] el seu valor ve donat més per la niciesa dels homes que de la mare naturalesa.[2]
- (en llatí) [quum interim] auro, argentoque nullum usum, quo non facile careamus, natura tribuerit, nisi hominum stultitia pretium raritati fecisset.
Utopia. Capítol V. «De peregrinationibus utipiensium», 'L'or i els metalls preciosos', 1516. — Thomas More
Dites populars
modifica- Campana d'argent i badall de coure.[3]
- Dona bona, plata que sona.[4]
- En el joc l'argent ve a passes i l'or se'n va al galop.[3]
- Escuder pobre, tassa de plata i cànter de pobre.[5]
- En València vullc comprar, per a fer-te serenata, un rossinyol cantador i una guitarra de plata.[6]
- Festejant d'argent, festejant de llanderòl calent.[3]
- Foc i argent fan deturar la gent.[3]
- Grossa bossa, poc argent.[3]
- Home pobre: olla d'argent.[3]
- L'amor fa molt, l'argent fa tot.[3]
- L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla dues, és fem.[3]
- La paraula és plata, el silenci és or.[3]
- La plata passa, i la puta se casa.[7]
- Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent.[3]
- Oliva, una és or, dues plata, i la tercera mata.[7]
- Qui vol un capellà, de plata l'ha de comprar.[7]
- Una bossa solament, té la casa on hi ha argent.[7]
- Val més bon nodriment que or i argent.[3]
Frases fetes i locucions
modifica- Semblar un argent viu.[8]
- (var.) Ésser un argent viu.[8]
No estar quiet, bellugar-se contínuament.
Referències
modifica- ↑ «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑ More, 1983, p. 160.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «plata». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 8,0 8,1 «Argent». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
modifica- More, Thomas. Utopía. Barcelona: Humanitas, 1983. ISBN 84-86003-14-8.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.