All
espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Alls)
L'all (Allium sativum) és una planta herbàcia de la família de les liliàcies. De tija cil·líndrica, fullosa fins a la meitat, té un bulb arrodonit i comestible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.
 Alls | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Allium sativum |
| Regne | planta |
 | |
Dites populars
modifica- Amb un all fan l'allioli.[1]
- All en dejú, remei segur.[2]
- Alls i pebre vi volen beure.[1]
- Allà on no hi ha un all, hi ha una ceba.[3]
- Api, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.[1]
- Bitxo, pebre i all, menjar de cavall.[1]
- El morter sempre a pudor d'all.[2][4]
- Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni salsa sense all.[1]
- Pels cucs, els alls; per a dormir, cascalls.[2]
- Per Sant Blai, planta l'all.[3]
- Qui no té un all té una ceba.[5]
- Sense un all, fan s'allioli.[3]
- Tant patirem per un all com per una ceba.[3]
- Tant put un all com cent cebes.[1]
- Val més un all que cent cebes.[1]
Endevinalles
modifica- No és pebre, però fa coure;
té barba i no és home.[6]
- Pica, però no és pebre,
té dents i no mastega.[7]
- Sense dir res a ningú
el meu nom és d'espant;
tant si sóc verd com madur
tinc un gustet molt picant.[6][8]
- Sóc planta que sols serveixo
per donar gust al menjar.
Tinc dents però no mossego
i a qui menjant de mi abusa
li put l'alè al respirar.[9]
- Tinc el cap gros i el cos estret
i no em puc aguantar dret.[10]
- Un ou amb perruca
què cosa és?[6]
- Vaig néixer capell posat.
Tota la vida l'he dut,
i des que es capell m'és fuit
no he begut ni he menjat.[9]
- Veure com per la muntanya
es passeja un muntanyenc;
té barbes i no té braços,
té cap, però no té peus.[6]
Frases fetes i locucions
modifica- Cama d'all.[3]
Tenir les cames molt primes.
- Calent com un all.[3]
- (var.) Test com un all.[3]
- Encamar els alls a qualcú.[3]
- (var.) (Estar) més sà que un gra d'all.[3]
- (var.) (Ésser) més trempat que un all.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «All». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ «All». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Amades, 1982.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ 9,0 9,1 Bassols, 1994.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.