Renaixement nacional serbi
El renaixement nacional serbi o ressorgiment serbi serbi: Српски препород / Srpski preporod) fa referència a un període de la història dels serbis entre el segle xviii i l'establiment de iure del Principat de Sèrbia. Va començar a territori dels Habsburg, a Sremski Karlovci.[1] El ressorgiment serbi va començar més d'hora que el renaixement nacional búlgar.[2]
La primera revolta a l'Imperi Otomà que va adquirir un caràcter nacional fou la revolució sèrbia (1804-1817),[1] que fou la culminació del renaixement serbi.[3]Segons Jelena Milojković-Djurić: "La primera societat literària i científica entre els eslaus fou Matica srpska, fundada pels líders del ressorgiment serbi a Pest el 1826.[4] Voivodina es va convertir en el bressol del renaixement serbi durant el segle xix.[5] Vuk Stefanović Karadžić (1787–1864) fou el més actiu durant aquest període.[6][7]
El renaixement serbi era vist com una amenaça per a l'Imperi Austríac, en qüestionar els seus interessos estratègics.[8] Els serbis van establir l'efímera Voivodina sèrbia durant les revolucions de 1848 a través d'un conflicte armat amb els hongaresos, com a part del renaixement.[9]
Tot i que el ressorgiment serbi va adoptar la idea de la cooperació entre els pobles eslaus del sud, i va ser influenciat per la seva base política nacional i la possibilitat d'establir un estat iugoslau, continuava sent, en termes culturals i nacionals, una altra Gran Sèrbia.[10]
-
L'alliberament del Belgrad del 1806
-
Proclamació de la Voivodina sèrbia (1848)
-
Vuk Stefanović Karadžić (1787–1864)
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 M. Şükrü Hanioğlu. A Brief History of the Late Ottoman Empire. Princeton University Press, 8 de març del 2010, p. 51–. ISBN 1-4008-2968-2.
- ↑ Viktor Novak. Revue historique, 1980. «Иако је српски препород старији од бугар- ског, они су се надопуњивали. Књижевно „славеносрпски" и „сла- веноблгарски" су били блиски један другом, „нису се много разли- ковали и једнако су били доступни и за наше и за ...»
- ↑ Fred Singleton. A Short History of the Yugoslav Peoples. Cambridge University Press, 21 març 1985, p. 72–. ISBN 978-0-521-27485-2.
- ↑ Jelena Milojković-Djurić. Panslavism and national identity in Russia and in the Balkans, 1830-1880: images of the self and others. East European Monographs, 1994, p. 21.
- ↑ Paul Robert Magocsi. Historical Atlas of Central Europe. University of Toronto Press, 2002, p. 34–. ISBN 978-0-8020-8486-6.
- ↑ Ingrid Merchiers. Cultural Nationalism in the South Slav Habsburg Lands in the Early Nineteenth Century: The Scholary Network of Jernej Kopitar (1780-1844). DCL Print & Sign, 2007. ISBN 978-3-87690-985-1. «The Serbian revival is especially linked with the name of Vuk Stefanovic Karadzic, who has been extensively studied and the subject of numerous monographs.»
- ↑ Soviet Literature. Foreign Languages Publishing House, gener 1956. «He helped Vuk Karadzich, prominent in the Serbian Renaissance, and one of the leading figures in the educational movement of his times,»
- ↑ Petar Milosavljević. Srpski nacionalni program i srpska književnost. Narodna i univ. knjižnica, 1995, p. 73.
- ↑ Jugoslovenski istoriski časopis. 5, 1939, p. 242. «Српски препород. Ова глава почиње нашом борбом с Мађарима 1848/49. Она је била само један део велике европске револуције 1848 и вођена на наче- лима слободе народа и демократије, на којима је та рево- луција и почела.»
- ↑ Vasa Čubrilović. Istorij̀a političke misli u Srbij̀i XIX veka. Narodna kn̂iga, 1982, p. 160.