|
== Història de la paella ==
Alguns autors situen l'aparició de la paella entre els segles [[Segle XV|{{Romanes|XV}}]] i [[Segle XVI|{{Romanes|XVI}}]],{{calCitació citaciónecessària|data=2022}} mentre que d'altres<ref>ARENÓS, Pau ''La memòria dels plats'', Ed. Ara Llibres, 2005, {{ISBN|84-96201-49-X}}</ref><ref name="FÀBREGA01">FÀBREGA, Jaume ''El gust d'un poble''. Cossetània Edicions, 2002, {{ISBN|84-95684-91-8}}</ref><ref name="MARQUÈS">MARQUÈS, Vicent, ''Els millors arrossos valencians'' Edicions Alfani, 2004, {{ISBN|978-84-933386-0-2}}</ref> ho fan al {{segle|XVIII|s}} o fins i tot [[Segle XIX|{{Romanes|XIX}}]], amb l'aparició ({{Segle|XVIII}}) i difusió popular ({{Segle|XIX}}) de la paella de ferro necessària per a coure-la, sent a l'[[edat mitjana]] més habitual cuinar l'[[arròs al forn]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Cuina monàstica|url=https://books.google.cat/books?id=3-THBAAAQBAJ&pg=PA83&dq=arros+al+forn+paella&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjK0Mbf1LL5AhUluqQKHXExAXUQ6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=arros%20al%20forn%20paella&f=false|editorial=Editorial Mediterrània, SL|data=2013-02-21|isbn=978-84-9979-279-8|llengua=es|nom=Jaume Fàbrega|cognom=Colom}}</ref> Segons [[Francesc de Paula Martí Mora]], al {{segle|XVI}} ja s'imitava la paella als territoris veïns de Catalunya i Múrcia.<ref name="Herrera">Gabriel Alonso de Herrera (1818) citant Francisco de Paula Martí (1513),''«Agricultura General»'', Sociedad económica Matritense, reed. de 1513, Vol. 1, En capítulos adicionales al primero. pp:189</ref> Existeix un receptari<ref>ORRI, Josep, ''Avisos, y Instruccions per lo principiant Cuyner'', {{segle|XVIII}}</ref> manuscrit del {{segle|XVIII}} a la Llibreria Episcopal de Barcelona on se cita per primera vegada la tècnica per a cuinar aquest plat, tot i que encara no se cita amb el nom ''paella'', i que ja inclou la distinció entre el punt de sequedat de l'arròs segons si és "a la catalana" o "a la valenciana", i la tècnica necessària per a obtenir-los. Fins al {{segle|XIX}}, no es troben referències escrites que citen explícitament el mot ''paella'', que al començament és sempre en perífrasi com ''arròs cuit en paella'', ''anar de paella'', etc.<ref name="FÀBREGA01"/> El fet que no isca en receptaris més antics pot ser producte del seu origen rural. D'altra banda, el fet que no tingués nom no vol dir que no existís, ja que els plats casolans no solen tenir noms ''públics'' fins que no ixen en llibres o en restaurants, i sembla que aquest nom s'hi va començar a posar només quan, a fora (en especial a [[Madrid]], i d'allà per alguns cuiners francesos), es va descobrir aquest plat de llauradors i es va començar a voler descriure'l. Cal indicar que en aquella època i en aquests àmbits de cuina burgesa, la cuina tradicional casolana, i encara menys la valenciana (que es consideraven inexistents, sent l'espanyola "encara pitjor que la italiana") no gaudien del respecte que tenen hui en dia. Així, el [[1885]] a Madrid apareix el receptari ''Novísimo manual práctico de cocina española'', amb una recepta d'''arroz en paella'' que conté pebrots sencers fregits, ànec, [[llom de porc]], anguiles i salsitxes, entre altres ingredients poc habituals al seu país d'origen. Aquesta dèria ''barroquista'' la confirma [[Julio Camba]] als anys 1930 en ''La Casa de Lúculo''.<ref>La Casa de Lúculo o el Arte de Comer, Julio Camba, Espasa-Calpe, Colección Austral, 1937</ref>
Els [[Orà|oranesos]] reivindiquen la invenció de la paella, al·legant que deriva de la ''baiya'' àrab, un plat que elaboren amb arròs i fruits del mar.
|