Mostra la font per a Pneuma

No pot desfer-se la modificació perquè hi ha edicions intermèdies en conflicte.

No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:

Your IP address is in a range that has been blocked on all Wikimedia Foundation wikis.

The block was made by ‪Hasley‬. The reason given is Open proxy/Webhost: See the help page if you are affected: .

Start of block: 17:21, 18 des 2022
Expiry of block: 17:21, 18 des 2025

Your current IP address is 62.210.136.28. The blocked range is 62.210.0.0/16.

Incloeu els detalls de dalt en totes les consultes que feu. Si penseu que heu estat blocat per error, trobareu més informació i instruccions al reglament global No proxys oberts.

Altrament, per a discutir sobre el blocatge, publiqueu una sol·licitud de revisió a Meta-Wiki. You could also send an email to the stewards VRT queue at stewards@wikimedia.org including all above details.

Podeu veure i copiar el codi font d’aquesta pàgina.

{{vegeu3|el concepte filosòfic|notació musical|neuma}}
'''Pneuma''' (en [[grec]] πνεῦμα) és un mot del [[grec antic]] que significa 'respiració', i que en contexts religiosos passa a significar 'esperit' (''spiritus'' en llatí); concepte equivalent o diferenciat, segons el cas, al d' 'ànima' (ψυχή en grec, ''anima'' en llatí) i en qualsevol cas diferenciat o àdhuc oposat al de 'cos' (σὠμα en grec, ''corpus'' en llatí).

S'empra amb diferents significats en els escrits mèdics i filosòfics de l'Antiguitat clàssica, particularment en el seu concepte fisiològic, i en les traduccions bíbliques de paraules hebrees com ''nefesh, ruaj'' i ''neshamà''.<ref>[https://es.wiktionary.org/wiki/ruaj Ruaj, en Wikcionario] - [http://www.tora.org.ar/nefesh-ruaj-y-neshama/ tora.org] - [http://www.monografias.com/trabajos-pdf5/nefesch-alma/nefesch-alma.shtml monografias.com][https://books.google.cat/books?hl=ca&id=ZFJYAAAAMAAJ&dq= Leon Dujovne, ''El judaísmo como cultura''] - Jenni, Gesenius y otros.</ref>

== Antiguitat clàssica ==
=== Presocràtics ===
Pneuma és equivalent en el monisme material d'[[Anaxímenes de Milet]] a ''aer'' (ἀήρ) com l'element que originà tota la resta. Aquest ús és el primer que es fa del terme en filosofia. Una cita d'Anaxímenes observa que «així com la nostra ànima, essent aire, ens manté junts, així la respiració (pneuma) i l'aire abasten el món sencer». En aquest ús primerenc, ''aer'' i pneuma són sinònims.

=== Teoria mèdica grega antiga ===
En la medecina grega antiga, pneuma és la forma en què circula l'element aire, necessari per al funcionament sistemàtic dels òrgans vitals. És la matèria que sosté la consciència en un cos. Segons [[Diocles Caristi]] i [[Praxàgores de Cos|Praxàgores]], el pneuma psíquic fa de mitjancer entre el cor, concebut com a seu de la ment, i el cervell.<ref>Philip J. van der Eijk, "The Heart, the Brain, the Blood and the ''pneuma'': Hippocrates, Diocles and Aristotle on the Location of Cognitive Processes," in ''Medicine and Philosophy in Classical Antiquity: Doctors and Philosophers on Nature, Soul, Health and Disease'' (Cambridge University Press, 2005), pp. 131–132 ''[https://books.google.cat/books?id=Aesg-6eBWCYC&dq=pneuma+intitle%3AMedicine+intitle%3Aand+intitle%3Aphilosophy+intitle%3Ain+intitle%3Aclassical+intitle%3Aantiquity&q=pneuma#v=snippet&q=pneuma&f=false et passim.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}'' {{ISBN|0-521-81800-1}}</ref>

Els deixebles d'[[Hipòcrates]] explicaren el manteniment de la calor vital<ref>Solsmen, Friedrich (1957). "The Vital Heat, The Inborn Pneuma, and the Aether". The Journal of Hellenic Studies. 77</ref> com la funció de la respiració dins de l'organisme. Cap al [[300 aC]] Praxàgores descobrí la distinció entre les artèries i les venes. Com sigui que en el cadàver les artèries estiguin buides, a la llum d'aquests preconceptes foren declarades com les vies per al transport del pneuma a les diferents parts del cos. Una generació més tard, [[Erasístrat]] convertí aquestes idees en base d'una nova teoria de la malaltia i el seu tractament. El pneuma, inhalat de l'aire exterior, es desplaça a través de les artèries fins que arriba als diferents centres, sobretot al cervell i al cor, i allà hi causa el pensament i el moviment orgànic.<ref>{{EB1911 |last=Hicks |first=Robert Drew |wstitle=Stoics |volume=25 |pages=942–951 |inline=1}}</ref>

=== Aristòtil ===
El ''pneuma symphyton'' d'[[Aristòtil]], descrit a ''Sobre la respiració'' (Περὶ πνεύματος en grec; ''De spiritu'' en llatí) és l'aire mòbil i càlid que en l'esperma transmet la capacitat per a la locomoció i certes sensacions a la descendència. Aquests moviments deriven de l'ànima (psique) dels pares i són encarnats pel pneuma com una substància material en el semen. El pneuma aristotèlic és necessari per a la vida, i com en la teoria mèdica, se'l lliga amb la calor vital, però se'l defineix d'una manera menys precisa i extensa que al dels [[estoïcisme|estoics]].<ref name="Furley1999">{{ref-llibre|nom=D.J. |cognom=Furley |any=1999 |títol=From Aristotle to Augustine |series=History of Philosophy |editorial=Routledge |isbn=978-0-415-06002-8 |lccn=98008543 |url=https://books.google.cat/books?id=7ZnizDaJz5EC&lpg=PA29&pg=PA29 |pàgina=29}}</ref>

=== Estoïcisme ===
En l'[[estoïcisme]], el pneuma és el concepte d'alè de vida, una mescla de l'element aire (en moviment) i l'element foc (com calor). Per als estoics, pneuma és el principi actiu, generatiu, que organitza tant l'individu com el cosmos. En la seva forma més alta, el pneuma constitueix l'ànima humana, que és un fragment del pneuma que és l'ànima de Déu (Zeus). Com una força que estructura la matèria, existeix en els objectes inanimats.<ref>John Sellars, ''Stoicism'' (University of California Press, 2006), pp. 98-104.</ref> En la seva introducció a les ''[[Meditacions]]'' de [[Marc Aureli]], el sacerdot anglicà [[Maxwell Staniforth]] atribueix a [[Cleantes (filòsof)|Cleantes]], qui desitjaria donar un significat més explícit al 'foc creatiu' de [[Zenó de Cítion|Zenó]], ésser el primer a emprar el terme pneuma per descriure'l. Com el foc, aquest 'esperit intel·ligent' s'imaginava com una tènue substància semblant a l'aire comú o a la respiració, però que essencialment posseeix la qualitat de la calor; és immanent en l'univers com Déu, i en l'home com ànima i principi que dona la vida.<ref>''Cleanthes, wishing to give more explicit meaning to Zeno's 'creative fire', had been the first to hit upon the term ''pneuma'', or 'spirit', to describe it. Like fire, this intelligent 'spirit' was imagined as a tenuous substance akin to a current of air or breath, but essentially possessing the quality of warmth; it was immanent in the universe as God, and in man as the soul and life-giving principle.'' {{ref-llibre|cognom=Marcus Aurelius |enllaçautor=Marcus Aurelius|títol=Meditations |url=https://books.google.cat/books?id=WV7Teosv0bIC |any=1964 |lloc=Londres|editorial=[[Penguin Books]] |pàgina=25 <!--|ISBN=978-0-140-44140-6 --> |isbn=0-14044140-9}}</ref>

== Judaisme i Cristianisme ==
En l'ús que dona al terme grec el [[judaisme]] i el [[cristianisme]] (traducció de la [[Septuaginta]] i del [[Nou Testament]], en la seva major part escrit directament en grec), el pneuma és equivalent a 'esperit'; tot i que no sempre, així per exemple, en les traduccions de Joan 3:5-8, ''pneuma'' es tradueix, segons el context, per "vent" o per "esperit":

{{Cita|5 [[Jesús de Natzaret|Jesús]] respongué: T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al [[Regne de Déu (cristianisme)|Regne de Déu]] si no neix de l'aigua i de l''''Esperit'''. 6 De la carn en neix carn, de l''''Esperit''' en neix '''Esperit'''. 7 No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." 8 El '''vent''' bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l' '''Esperit'''.}}

En la primera aparició del terme a la Bíblia (Gènesi 1,2) les traduccions són molt diverses:<ref>[https://www.biblegateway.com/verse/es/Génesis%201%3A2 Bible Gateway]</ref>

{{Cita|La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l''''Esperit''' de Déu planava sobre les aigües.}}

Les expressions traduïdes com [[Esperit Sant]] i [[Esperit de Déu]] foren particularment debatudes en les polèmiques teològiques.<ref>[http://ec.aciprensa.com/wiki/Espíritu_Santo Enciclopedia Católica - Espíritu Santo] - [http://ec.aciprensa.com/wiki/Espíritu Espíritu]</ref>

La diferenciació o identificació entre els conceptes d'ànima i esperit enfronta dicotomistes i tricotomistes, i la d'ambdós amb el de cos, com els monistes.<ref>[https://books.google.cat/books?id=fMtNkl8LsyUC&pg=PA276&dq Teología sistemática]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} - [https://books.google.cat/books?id=XZMYPjQ2BZQC&pg=PA64&dq Introduccion a la Teologia Cristiana]</ref>

== Referències ==
{{referències}}

[[Categoria:Conceptes filosòfics]]

Aquesta pàgina fa servir les següents plantilles:

Plantilla:Cita (modifica)
Plantilla:Citació (modifica)
Plantilla:EB1911 (modifica)
Plantilla:Enllaç no actiu (modifica)
Plantilla:Fix (modifica)
Plantilla:ISBN (modifica)
Plantilla:If both (modifica)
Plantilla:Metacaixa enllaç de desambiguació (modifica)
Plantilla:Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css (modifica)
Plantilla:Ref-llibre (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Referències (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Vegeu3 (modifica)
Mòdul:Check isxn (modifica)
Mòdul:Data (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:Delink (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:No globals (mostra el codi font) (semiprotegida)

Torna cap a Pneuma.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Pneuma»