Negret xato
El negret xato (Dalatias licha) és una espècie de tauró freqüent a les llotges de peix dels Països Catalans.
Dalatias licha  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
Eocè fins a l'actualitat
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 6229 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Squaliformes |
| Família | Dalatiidae |
| Gènere | Dalatias |
| Espècie | Dalatias licha ((Bonnaterre, 1788)) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Scymnorhinus phillippsi Scymnorhinus brevipinnis Dalatias sparophagus
|
| Protònim | Squalus licha |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica del negre xato (en blau). | |
Descripció
- Cos allargat i una mica gruixut.
- Musell curt i arrodonit.
- Sense espines predorsals.
- Sense aleta anal ni membrana nictitant.
- Amb cinc parells de fenedures branquials.
- Presenta una coloració marró fosca.
- Pot arribar a fer 182 cm de longitud total.
- Els mascles maduren sexualment entre els 77 i 121 cm i les femelles ho fan entre els 117 i 159 cm.
Colonitza els fons de tot tipus del talús continental, entre uns 37 i 1.800 m de fondària. A la Mediterrània és força comú als 200 m. Sembla que és un tauró demersal solitari que, gràcies a l'alt contingut d'oli que té en el seu fetge, pot arribar a assolir la flotabilitat neutra. Pot sostenir-se i desplaçar-se sense fer servir les aletes.
Alimentació
Al seu tracte digestiu s'han trobat osteïctis pertanyents a les famílies de cauliodòntids, estòmids, argentínids, paralepídids, cloroftàlmids, mictòfids, gonostomàtids, macrúrids, gàdids, merlúccids, apogònids, escorpènids i escòmbrids com el bonítol; peixos cartilaginosos com rajades, moixines, agullats, gutxos i negrets; invertebrats com els calamars, polps, amfípodes, isòpodes, llagostes, gambes, sinòfors i poliquets. A la Mediterrània, l'aliment principal són els peixos ossis durant tot l'any, altres petits taurons són consumits com a segones preses a la primavera i a l'hivern; els crustacis són més importants a l'estiu i els cefalòpodes a la tardor.
És ovovivípar aplacentari. Les femelles pareixen de 10 a 16 cries que fan uns 30 cm de longitud total.
Aprofitament
Tot i que la carn és bona, no presenta cap tipus d'interès culinari. Al Japó es pesca comercialment per la carn i per l'oli del fetge.
Referències
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 91.
- Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.