Hugo Chávez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Vegeu la Fitxa 1770/2 de l'Optimot |
→La victòria electoral de 1998 i el procés constituent: recupero ref/s perduda/es Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| (8 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Hugo Rafael Chávez Frías''' ([[Sabaneta (Veneçuela)|Sabaneta]], [[Barinas]], [[28 de juliol]] de [[1954]] - [[Caracas]], [[5 de març]] de [[2013]])<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Mor Hugo Chavez|publicació=ARA Diari|data=05-03-2013|url=http://www.ara.cat/mon/america_llatina/hugo_chavez-venecuela_0_841116077.html|consulta=5 març 2013
== Primers anys ==
Línia 10:
=== El ''Caracazo'' ===
{{article principal|Caracazo}}
A la darreria dels anys 80, el president veneçolà [[Carlos Andrés Pérez]] aplica un pla de xoc [[neoliberal]] sota els dictats del [[Fons Monetari Internacional]] (FMI). El president [[Carlos Andrés Pérez]] va reprimir la revolta ordenant a l'exèrcit la seva dissolució a trets i causant entre 300 i 3000
=== La insurrecció de 4 de febrer de 1992 ===
Línia 23:
== Primer mandat presidencial (1999-2001) ==
=== La victòria electoral de 1998 i el procés constituent ===
Postulat candidat a la presidència de la [[República]] pel MVR, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, el [[6 de desembre]] de [[1998]] Chávez guanya les eleccions imposant-se al candidat de consens dels partits tradicionals ([[COPEI]] i [[Acción Democrática]]), Henrique Salas i a l'ex-miss univers Irene Sáez. Comença el procés conegut com a [[Revolució Bolivariana]], que pretén construir una coalició interamericana per implementar el bolivarianisme, una economia nacionalista dirigida per l'estat.<ref>{{ref-web |url=
Chávez convoca les eleccions a l'Assemblea Nacional Constituent, eleccions en les quals s'imposen les forces polítiques que li donen suport. Després d'un intens i accelerat debat, la [[Constitució veneçolana de l'any 1999|nova constitució]] s'aprova en [[referèndum]] el [[16 de desembre]] de [[1999]] entrant en vigor pocs dies després.<ref name=hiscnn>{{ref-web |url=https://cnnespanol.cnn.com/2024/08/02/veinticinco-anios-chavismo-venezuela-cronologia-orix/ |consulta=8 setembre 2024 |títol=Veinticinco años de chavismo en Venezuela. Una cronología mínima |editor=CNN |data=2 agost 2024 |llengua=es}}</ref> Es tracta d'una constitució democràtica que estableix àmplies garanties en la protecció dels [[drets humans]], que reafirma el caràcter públic de [[Petróleos de Venezuela]] (PDVSA, principal empresa petroliera estatal), que permet l'adopció de polítiques econòmiques de tots els signes i que garanteix i amplia els drets socials i polítics, inclosos els drets ambientals, els dels pobles indígenes i les reivindicacions del moviment [[feminista]]. Així mateix introdueix innovadors mecanismes de democràcia participativa.
Fruit d'aquesta constitució el juliol de [[2000]] es convoquen noves eleccions per renovar els òrgans de l'estat. Les forces que donen suport a Chávez tornen a imposar-se i ell és reelegit en el càrrec.
Línia 57:
Paral·lelament i al·legant un "buit de poder" el president de FEDECAMARAS, l'empresari [[Pedro Carmona Estanga]] s'autoproclama president de la República amb el suport de la CTV, d'organitzacions civils i de les jerarquies militar i catòlica. Es consuma el cop d'estat.
Carmona inicia una forta repressió contra els partidaris de Chávez que causarà desenes de víctimes mortals en les escasses 48 hores que romandrà en el poder,<ref>{{ref-web |url=https://cnnespanol.cnn.com/2024/08/02/veinticinco-anios-chavismo-venezuela-cronologia-orix/ |consulta=8 setembre 2024 |títol=Veinticinco años de chavismo en Venezuela. Una cronología mínima |editor=CNN |data=2 agost 2024 |llengua=es}}</ref> diversos diputats són arrestats i l'[[ambaixada]] cubana és assetjada. Les seves primeres mesures són la derogació, per Decret, de la Constitució de [[1999]], la dissolució del parlament, i la destitució dels càrrecs més importants de la República, des dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia fins al [[Defensor del Poble]].
=== Reacció popular i restauració de la democràcia ===
Línia 152:
|}
Finalment l'oposició opta per la via institucional per intentar deposar el president Chávez. Utilitzant un mecanisme de [[democràcia participativa]] contingut a la [[Constitució veneçolana de l'any 1999|Constitució de 1999]].
L'article 72, introduït a proposta de Chávez, disposa que mitjançant una recollida d'un nombre de signatures igual al 20% del [[cens electoral]] es pot forçar la convocatòria d'un [[referèndum]] sobre la continuïtat o no del president en el càrrec.
Línia 160:
En el procés electoral amb més alta participació de la història de Veneçuela, i amb ciutadans que van haver de fer hores de cua (fins a tres [[quilòmetres]] en els barris populars) a causa de la massiva afluència de votants, prop del 60% dels electors es va mostrar partidari de la continuïtat de Chávez en el càrrec fins al final del seu mandat el [[2006]], mentre que prop del 40% va votar per revocar-lo del seu càrrec.
Tot i les denúncies de [[frau electoral]] que va formular l'oposició, la totalitat dels [[observadors internacionals]] van avalar els resultats,<ref name=hiscnn/> fins i tot aquells observadors que havia proposat l'oposició, com el [[Centre Carter]] i l'[[Organització d'Estats Americans]].
A final de [[2004]] es van celebrar eleccions per als governadors dels estats de la república. Els candidats que comptaven amb el suport de Chávez es van imposar en 20 dels 22 estats. El desembre del mateix any Chávez va declarar públicament que calia construir un nou [[socialisme]] de base democràtica i participativa, el socialisme de {{segle|XXI}}.
Línia 213:
{{ORDENA:Chavez Frias, Hugo Rafael}}
[[Categoria:
| |||