[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Hugo Chávez: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Etiqueta: editor de codi 2017
 
(38 revisions intermèdies per 13 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Hugo Rafael Chávez Frías''' ([[Sabaneta (Veneçuela)|Sabaneta]], [[Barinas]], [[28 de juliol]] de [[1954]] - [[Caracas]], [[5 de març]] de [[2013]])<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Mor Hugo Chavez|publicació=ARA Diari|data=05-03-2013|url=http://www.ara.cat/mon/america_llatina/hugo_chavez-venecuela_0_841116077.html|consulta=5 març 2013|ref=harv}}</ref> fou un [[polític]] i [[militar]] [[veneçolans|veneçolà]], president de [[Veneçuela]] des del [[2 de febrer]] de [[1999]] fins a la seva mort.<ref name="GEC">{{GEC|0253710|Hugo Rafael Chávez Frías}}</ref>
 
== Primers anys ==
Era fill dels mestres Hugo de los Reyes Chávez i Elena Frías. Es va casar dues vegades i era pare de quatre fills. Va realitzarfer estudis professionals a l'Acadèmia Militar de [[Veneçuela]] i de ciències polítiques a la [[Universitat Nacional Experimental Simón Rodríguez]] (UNESR). Estava condecorat en diverses ocasions i tenia el grau militar de [[tinent coronel]].
 
El [[1982]], va fundar clandestinament amb altres militars el [[Moviment Bolivarià Revolucionari-200]] (MBR-200), d'esquerres i nacionalista. Postulat com a candidat, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, guanyà les eleccions del [[6 de desembre]] de [[1998]] i es va convertir en el 53è president de la República.
 
== Carrera militar ==
=== El ''Caracazo'' ===
{{article principal|Caracazo}}
A la darreria dels anys 80, el president veneçolà [[Carlos Andrés Pérez]] aplica un pla de xoc [[neoliberal]] sota els dictats del [[Fons Monetari Internacional]] (FMI). El president [[Carlos Andrés Pérez]] va reprimir la revolta ordenant a l'exèrcit la seva dissolució a trets i causant entre 300 i 3000  morts, segons les fonts.<ref>{{Refref-llibre |cognom=Millet |nom=Damien |cognom2=Toussaint |nom2=Éric |títol=50 preguntas/50 respuestas sobre la deuda, el FMI y el Banco Mundial |url=http://books.google.cat/books?id=tlsmh-2tQ_kC&pg=PA101&dq=caracazo+1989+muertos&hl=ca&ei=UTmSTeb6GYf5sgby3pTQBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDIQ6AEwAg#v=onepage&q=caracazo%201989%20muertos&f=false |llengua=castellà |editorial=Intermón Oxfam Editorial |data=2004 |pàgines=p.101 |isbn=8474266998 }}</ref>
 
=== La insurrecció de 4 de febrer de 1992 ===
{{article principal|Cop d'estat de febrer de 1992 a Veneçuela}}
El [[Cop d'estat de febrer de 1992 a Veneçuela|4 de febrer]] de [[1992]] un grup de militars dirigit per Chávez protagonitza un [[cop d'estat]] contra el govern de Carlos Andrés Pérez. El cop fracassa, i Chávez, després d'exposar breument els motius de la seva insurrecció i d'assumir la responsabilitat dels fets, anuncia la seva rendició en un discurs televisat, "per evitar un vessament de sang innecessari" segons les seves paraules. L'intent colpista, sense precedents des que el [[23 de gener]] de [[1958]] un moviment cívico-militar havia enderrocat la dictadura de [[Marcos Pérez Jiménez]], tot i anar dirigit aquesta vegada contra un règim constitucional, va ser acollit amb entusiasme per una part considerable de la població. Chávez va ser immediatament empresonat i reclòs a la presó de Yare, pendent de judici .
 
El [[Cop d'estat de novembre de 1992 a Veneçuela|27 de novembre]] del mateix any un altre grup de militars descontents protagonitza un nou intent de cop d'estat que també fracassa, tot i l'onada de protestes al carrer.<ref>{{ref-web |url=http://findarticles.com/p/articles/mi_m1252/is_n18_125/ai_21273529/ |títol=Report from Venezuela: beating back neoliberalism |consulta=9/7/2011 |obra= |editor=Commonweal |data=23/10/1998 |llengua=anglès |arxiuurl=httphttps://archive.istoday/ECoK20120709015525/http://findarticles.com/p/articles/mi_m1252/is_n18_125/ai_21273529/ |arxiudata=2012-07-09 }}</ref> Entre les seves reivindicacions hi havia l'alliberament de Chávez. Tanmateix, pocs mesos després el parlament destitueix el president Carlos Andrés Pérez per malversació de fons.
 
=== El govern de Rafael Caldera ===
El [[1994]], el nou president [[Rafael Caldera]] compleix la seva promesa electoral i acorda el sobreseïment del procés obert contra Chávez. Ja en llibertat Chávez funda l'organització política [[Moviment Cinquena República]] (MVR per les seves sigles en castellà) i comença a recórrer el país explicant la seva proposta de convocatòria d'una [[Assemblea Nacional Constituent]] per tal de regenerar el país i difonent un ideari nacionalista fonamentat en el pensament del líder de la independència [[Simón Bolívar]] així com diverses propostes progressistes.
 
== Primer mandat presidencial (1999-2001) ==
=== La victòria electoral de 1998 i el procés constituent ===
Postulat candidat a la presidència de la [[República]] pel MVR, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, el [[6 de desembre]] de [[1998]] Chávez guanya les eleccions imposant-se al candidat de consens dels partits tradicionals ([[COPEI]] i [[Acción Democrática]]), Henrique Salas i a l'ex-miss univers Irene Sáez. Comença el procés conegut com a [[Revolució Bolivariana]], que pretén construir una coalició interamericana per implementar el bolivarianisme, una economia nacionalista dirigida per l'estat.<ref>{{ref-web |url=httphttps://expansionbpr.mxstudentorg.berkeley.edu/mundo2017/201301/0316/05/hugobolivarianism-chaveza-elfanfare-socialistafor-quethe-liderocommon-la-revolucion-bolivarianaman/ |títolconsulta=Hugo8 Chávez,setembre el2024 socialista|títol=Bolivarianism: queA lideróFanfare lafor revoluciónthe bolivarianaCommon |consulta=23/10/2016Man? |obraeditor=Berkeley |editor=CNNPolitical Review |data=5/3/201316 gener 2017 |llengua=castellà en}}</ref>
 
Chávez convoca les eleccions a l'Assemblea Nacional Constituent, eleccions en les quals s'imposen les forces polítiques que li donen suport. Després d'un intens i accelerat debat, la [[Constitució veneçolana de l'any 1999|nova constitució]] s'aprova en [[referèndum]] el [[16 de desembre]] de [[1999]] entrant en vigor pocs dies després.<ref name=hiscnn>{{ref-web |url=https://cnnespanol.cnn.com/2024/08/02/veinticinco-anios-chavismo-venezuela-cronologia-orix/ |consulta=8 setembre 2024 |títol=Veinticinco años de chavismo en Venezuela. Una cronología mínima |editor=CNN |data=2 agost 2024 |llengua=es}}</ref> Es tracta d'una constitució democràtica que estableix àmplies garanties en la protecció dels [[drets humans]], que reafirma el caràcter públic de [[PetroliosPetróleos de Venezuela]] (PDVSA, principal empresa petroliera estatal), que permet l'adopció de polítiques econòmiques de tots els signes i que garanteix i amplia els drets socials i polítics, inclosos els drets ambientals, els dels pobles indígenes i les reivindicacions del moviment [[feminista]]. Així mateix introdueix innovadors mecanismes de democràcia participativa.
 
Fruit d'aquesta constitució el juliol de [[2000]] es convoquen noves eleccions per renovar els òrgans de l'estat. Les forces que donen suport a Chávez tornen a imposar-se i ell és reelegit en el càrrec.
 
== Segon mandat (2001-2006) ==
=== Primeres mesures de govern i aprovació de les lleis habilitants ===
[[Fitxer:HugoChavez1824.jpeg|miniatura|Hugo Chávez]]
Entre les primeres mesures del govern de Chávez destaca el rellançament de l'[[Organització de Països Exportadors de Petroli]] (OPEP) contribuint d'aquesta manera a fer que el preu del petroli recuperés progressivament el valor que havia perdut en els anys precedents; fet que va comportar un important increment d'ingressos per al país (cal tenir en compte que Veneçuela és el quart productor mundial i el segon de l'OPEP) i que va permetre al país començar a recuperar-se de la crisi econòmica dels anys precedents.
 
Línia 58 ⟶ 57:
Paral·lelament i al·legant un "buit de poder" el president de FEDECAMARAS, l'empresari [[Pedro Carmona Estanga]] s'autoproclama president de la República amb el suport de la CTV, d'organitzacions civils i de les jerarquies militar i catòlica. Es consuma el cop d'estat.
 
Carmona inicia una forta repressió contra els partidaris de Chávez que causarà desenes de víctimes mortals en les escasses 48 hores que romandrà en el poder,<ref>{{ref-web |url=https://cnnespanol.cnn.com/2024/08/02/veinticinco-anios-chavismo-venezuela-cronologia-orix/ |consulta=8 setembre 2024 |títol=Veinticinco años de chavismo en Venezuela. Una cronología mínima |editor=CNN |data=2 agost 2024 |llengua=es}}</ref> diversos diputats són arrestats i l'[[ambaixada]] cubana és assetjada. Les seves primeres mesures són la derogació, per Decret, de la Constitució de [[1999]], la dissolució del parlament, i la destitució dels càrrecs més importants de la República, des dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia fins al [[Defensor del Poble]].
 
=== Reacció popular i restauració de la democràcia ===
Línia 66 ⟶ 65:
Paral·lelament els dies 12 i [[13 d'abril]] milers de persones provinents majoritàriament dels ''cerros'' (barris populars d'habitatges precaris autoconstruïts), on els partidaris de Chávez són àmplia majoria, es mobilitzen cada vegada de forma més massiva i van encerclant les instal·lacions militars. Tot i el silenci absolut dels grans mitjans de comunicació (que transmetien una imatge de normalitat i reconeixien el nou govern), les concentracions de suport a Chávez i al règim constitucional esdevenen multitudinàries en poques hores, convocades per les [[ràdios comunitàries]] que han resistit a la repressió i pels treballadors del transport en motocicleta que recorren la capital donant suport a Chávez i traslladant les comunicacions de la resistència. Així mateix, alguns sectors de l'exèrcit, com la brigada paracaigudista de [[Maracay]], comandada pel general [[Raúl Baudel]], es neguen a reconèixer el nou govern.
 
El [[13 d'abril]] la mobilització de suport popular en favor de Chávez és tan important que Carmona i el seu govern abandonen a corre-cuitacorrecuita el palau de Miraflores. El vicepresident del Govern de Chávez, [[Diosdado Cabello]] jura el càrrec com a president provisional davant del president del Parlament [[Wiliam Lara]] i ordena a les tropes lleials que alliberin Chávez (que havia estat traslladat a una petita illa sota control dels rebels i incomunicat). Els treballadors del ''Canal 8'' aconsegueixen tornar a emetre. Poques hores després Chávez retorna en helicòpter a Miraflores aclamat per la multitud concentrada davant del palau, només 47 hores després del cop d'estat.<ref>{{ref-web |cognom=Lagarejos |nom=Mercedes F. |url=http://www.revistapueblos.org/spip.php?article27 |títol=Orlando Chirino: "Frente al individualismo neoliberal, Chávez ha impulsado la defensa de los derechos como algo colectivo" |consulta= |obra= |editor=Pueblos. Revista de información y debate |data=23/9/2004 |llengua=castellà |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110603051339/http://www.revistapueblos.org/spip.php?article27 |arxiudata=2011-06-03}}</ref>
 
En el seu primer discurs televisat després del cop d'estat, Chávez fa una crida a la calma, al diàleg i a la reconciliació, garanteix que no emprendrà una "[[cacera de bruixes]]" i fa una crida a l'oposició perquè s'expressi per canals democràtics. Els sectors més radicals que donen suport a les polítiques del govern van criticar durament aquest discurs entenent que Chávez s'havia mostrat massa conciliador amb aquells que havien volgut enderrocar-lo per la força.
Línia 86 ⟶ 85:
Recuperats per a l'estat els ingressos de PDVSA, a mitjans del [[2003]] Chávez comença a implantar un ambiciós conjunt de programes socials anomenats ''[[missions bolivarianes|missions]]''. Entre les més destacades trobem:
 
* '''''Missió Barri Endins''''' (''Barrio Adentro'' en castellà) encarregada de portar l'atenció sanitària fins llavors inexistent als barris populars i a les comunitats rurals, que s'articula principalment a través d'un conveni amb [[Cuba]] en el que aquest país aporta milers de metges que de forma voluntària s'instal·len durant dos anys als barris populars de Veneçuela per prestar atenció primària, a canvi de preus preferents per a Cuba en el petroli veneçolà. Amb aquest programa s'ha assolit una ràtio d'un metge o metgessa per cada 1200  habitants.
 
* '''''Missió Robinson''''' d'alfabetització mitjançant mètodes audiovisuals amb suport de professorat voluntari (aquest programa en els darrers dos anys ha alfabetitzat prop d'un milió i mig de persones i està a punt d'erradicar l'analfabetisme a Veneçuela).
Línia 97 ⟶ 96:
 
=== El referèndum revocatori contra Chávez ===
{| style="border: solid thin black; margin: 1em 0 1em 1em;" cellpadding="4" align="right"
|-----
| colspan="3" bgcolor="#333" style="color:white" align="center" | '''Resultats Electorals'''<br />{{mida|1=Font: [http://www.cne.gov.ve/ CNE]}}
|-----
| colspan="3" align="center" style="color:white" bgcolor="#79a3d8" | '''Presidencials 1998'''
|-----
| Hugo Chávez || '''3.673.685''' || 56,20%
Línia 113 ⟶ 112:
| 36,24%
|-----
| colspan="3" align="center" style="color:white" bgcolor="#79a3d8" | '''Referèndum 1999'''<br />¿Aprovar nova Constitució?
|-----
| SÍ || '''3.301.475''' || 71,78%
Línia 122 ⟶ 121:
| 55,63%
|-----
| colspan="3" align="center" style="color:white" bgcolor="#79a3d8" | '''Presidencials 2000'''
|-----
| Hugo Chávez || '''3.757.773''' || 59,76%
Línia 134 ⟶ 133:
| 43,69%
|-----
| colspan="3" align="center" style="color:white" bgcolor="#79a3d8" | '''Referèndum 2000'''<br />¿Treure els líders sindicals <br /> (''Remover líderes sindicales'')?
|-----
| SÍ || '''1.632.750''' || 62,02%
Línia 143 ⟶ 142:
| '''8.569.691''' || 76,50%
|-----
| colspan="3" align="center" style="color:white" bgcolor="#79a3d8" | '''Referèndum 2004'''<br />¿''Remover a Chávez''?
|-----
| NO || '''5.800.629''' || 59,10%
Línia 153 ⟶ 152:
|}
 
Finalment l'oposició opta per la via institucional per intentar deposar el president Chávez. Utilitzant un mecanisme de [[democràcia participativa]] contingut a la [[Constitució veneçolana de l'any 1999|Constitució de 1999]].
 
L'article 72, introduït a proposta de Chávez, disposa que mitjançant una recollida d'un nombre de signatures igual al 20% del [[cens electoral]] es pot forçar la convocatòria d'un [[referèndum]] sobre la continuïtat o no del president en el càrrec.
Línia 161 ⟶ 160:
En el procés electoral amb més alta participació de la història de Veneçuela, i amb ciutadans que van haver de fer hores de cua (fins a tres [[quilòmetres]] en els barris populars) a causa de la massiva afluència de votants, prop del 60% dels electors es va mostrar partidari de la continuïtat de Chávez en el càrrec fins al final del seu mandat el [[2006]], mentre que prop del 40% va votar per revocar-lo del seu càrrec.
 
Tot i les denúncies de [[frau electoral]] que va formular l'oposició, la totalitat dels [[observadors internacionals]] van avalar els resultats,<ref name=hiscnn/> fins i tot aquells observadors que havia proposat l'oposició, com el [[Centre Carter]] i l'[[Organització d'Estats Americans]].
 
A final de [[2004]] es van realitzarcelebrar eleccions per als governadors dels estats de la república. Els candidats que comptaven amb el suport de Chávez es van imposar en 20 dels 22 estats. El desembre del mateix any Chávez va declarar públicament que calia construir un nou [[socialisme]] de base democràtica i participativa, el socialisme de {{segle|XXI}}.
 
Luís Tascón, diputat del MVR va fer pública a [[internet]] la llista de signants per la revocació de Chávez, coneguda com a ''Lista Tascón'', fet que va provocar dures crítiques des de l'oposició que al·legava que aquesta llista seria utilitzada per discriminar els opositors. L'abril de [[2005]] Chávez va ordenar la retirada de la llista i es va manifestar en contra de la seva utilització, i el diputat va ser sancionat pel MVR. Els partidaris del president Chávez al seu torn també han denunciat la utilització de llistes similars respecte a les persones que van signar per la revocació dels diputats [[trànsfugues]] escollits en les llistes del MVR i que poc després es van passar a l'oposició.
Línia 173 ⟶ 172:
 
=== La polèmica amb el Rei d'Espanya ===
Durant un debat a la [[XVII Cimera Iberoamericana]] que es va celebrar el [[novembre]] del [[2007]] a [[Santiago de Xile]], Chávez va protagonitzar una agra polèmica amb el rei [[Joan Carles I d'Espanya]] i el president d'aquest mateix estat, [[José Luís Rodríguez Zapatero]].<ref>[{{Ref-web |url=http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=228282 |títol=telenotícies.cat. 11/11/2007. "El rei insta Chávez a callar i abandona la Cimera Iberoamericana pels atacs a Aznar i Espanya"] |consulta=2007-11-13 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071116055606/http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=228282 |arxiudata=2007-11-16}}</ref> El president veneçolà va titllar l'expresident espanyol [[José María Aznar]] de feixista i, mentre Zapatero li demanava respecte per un president elegit democràticament pels espanyols, Chávez l'interpel·lava constantment insistint en el fet. Això va enfurismar el Rei d'Espanya, el qual li va deixar anar el comentari ''¿Por qué no te callas?'' (Per què no calles?). Aquesta expressió va ser adoptada per l'oposició veneçolana com a lema, i Chávez va criticar a Joan Carles I els dies posteriors als fets, retraient-li la supèrbia espanyola des dels temps de la colonització.
 
== Quart mandat (gener-març de 2013) ==
Guanyà per quart cop les eleccions presidencials celebrades el 7 d'octubre de 2012 davant d'[[Henrique Capriles Radonski|Henrique Capriles]], amb un mandat que havia de durar sis anys més. No obstant Chavez no va poder assistir a la presa de possessió que hauria hagut de celebrar-se el 10 de gener de 2013 perquè es trobava rebent tractament mèdic a l'Havana.
 
== Batalla contra el càncer i mort ==
Va ser operat el 10 de juny a l'Havana per una inflamació a la pelvis,<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/mon/america_llatina/Chavez-estat-salut-exteriors_0_505749877.html |títol=Hugo Chávez “batalla” per la seva salut |consulta=9/7/2011 |obra= |editor=Ara |data=25/06/2011 }}</ref> sense fer cap compareixença pública fins a l'[[1 de juliol]] de [[2011]], quan va admetre en un discurs televisat que tenia [[càncer]].<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3905161/20110701/hugo-chavez-admet-discurs-televisat-cancer.html |títol=Hugo Chávez admet en un discurs televisat que té càncer |consulta=9/7/2011 |obra= |editor=Vilaweb |data=1/7/2011 }}</ref>
Després d'una nova operació i tractament contra el càncer a Cuba l'11 de desembre de 2012, va tornar a Veneçuela on va restar hospitalitzat sense tornar a la vida política fins a la seva mort el 5 de març de 2013.
 
Línia 190 ⟶ 189:
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Viccionari= |Viquidites=Hugo Chávez |Commons=Hugo Chávez |Viquillibres= |Viquitexts= |Viquiversitat= |Viquinotícies= |Viquiespècies= }}
* {{GEC|0253710|Hugo Rafael Chávez Frías}}
* [http://es.rodovid.org/wk/Persona:111657 Rodovid.org - Genealogia de Chávez] {{es}}
* [http://www.analitica.com/bitblioteca/hchavez/ Analitica.com - Chávez a la BitBlioteca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060103070926/http://www.analitica.com/bitblioteca/hchavez/ |date=2006-01-03}} {{es}}
* [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/america_del_sur/venezuela/hugo_chavez_frias Biografia a la Fundació CIDOB] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200607145959/https://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/america_del_sur/venezuela/hugo_chavez_frias |date=2020-06-07 }} {{es}}
 
 
Línia 214 ⟶ 213:
 
{{ORDENA:Chavez Frias, Hugo Rafael}}
[[Categoria:PresidentsHugo de VeneçuelaChávez]]
[[Categoria:Militars veneçolans]]
[[Categoria:Revolució Bolivariana]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Hugo_Chávez»