Hugo Chávez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - l'exercit envolti + l'exèrcit envolti |
→La victòria electoral de 1998 i el procés constituent: recupero ref/s perduda/es Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
(44 revisions intermèdies per 15 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Hugo Rafael Chávez Frías''' ([[Sabaneta (Veneçuela)|Sabaneta]], [[Barinas]], [[28 de juliol]] de [[1954]] - [[Caracas]], [[5 de març]] de [[2013]])<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Mor Hugo Chavez|publicació=ARA Diari|data=05-03-2013|url=http://www.ara.cat/mon/america_llatina/hugo_chavez-venecuela_0_841116077.html|consulta=5 març 2013
▲'''Hugo Rafael Chávez Frías''' ([[Sabaneta (Veneçuela)|Sabaneta]], [[Barinas]], [[28 de juliol]] de [[1954]] - [[Caracas]], [[5 de març]] de [[2013]])<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Mor Hugo Chavez|publicació=ARA Diari|data=05-03-2013|url=http://www.ara.cat/mon/america_llatina/hugo_chavez-venecuela_0_841116077.html|consulta=5 març 2013|ref=harv}}</ref> fou un [[polític]] i [[militar]] [[veneçolans|veneçolà]], president de [[Veneçuela]] des del [[2 de febrer]] de [[1999]] fins a la seva mort.<ref name="GEC">{{GEC|0253710|Hugo Rafael Chávez Frías}}</ref>
== Primers anys ==
Era fill dels mestres Hugo de los Reyes Chávez i Elena Frías. Es va casar dues vegades i era pare de quatre fills. Va
El [[1982]], va fundar clandestinament amb altres militars el [[Moviment Bolivarià Revolucionari-200]] (MBR-200), d'esquerres i nacionalista. Postulat com a candidat, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, guanyà les eleccions del [[6 de desembre]] de [[1998]] i es va convertir en el 53è president de la República.
== Carrera militar ==
=== El ''Caracazo'' ===
{{article principal|Caracazo}}
A la darreria dels anys 80, el president veneçolà [[Carlos Andrés Pérez]] aplica un pla de xoc [[neoliberal]] sota els dictats del [[Fons Monetari Internacional]] (FMI). El president [[Carlos Andrés Pérez]] va reprimir la revolta ordenant a l'exèrcit la seva dissolució a trets i causant entre 300 i 3000
=== La insurrecció de 4 de febrer de 1992 ===
{{article principal|Cop d'estat de febrer de 1992 a Veneçuela}}
El [[Cop d'estat de febrer de 1992 a Veneçuela|4 de febrer]] de [[1992]] un grup de militars dirigit per Chávez protagonitza un [[cop d'estat]] contra el govern de Carlos Andrés Pérez. El cop fracassa, i Chávez, després d'exposar breument els motius de la seva insurrecció i d'assumir la responsabilitat dels fets, anuncia la seva rendició en un discurs televisat, "per evitar un vessament de sang innecessari" segons les seves paraules. L'intent colpista, sense precedents des que el [[23 de gener]] de [[1958]] un moviment cívico-militar havia enderrocat la dictadura de [[Marcos Pérez Jiménez]], tot i anar dirigit aquesta vegada contra un règim constitucional, va ser acollit amb entusiasme per una part considerable de la població. Chávez va ser immediatament empresonat i reclòs a la presó de Yare, pendent de judici
El [[Cop d'estat de novembre de 1992 a Veneçuela|27 de novembre]] del mateix any un altre grup de militars descontents protagonitza un nou intent de cop d'estat que també fracassa, tot i l'onada de protestes al carrer.<ref>{{ref-web |url=http://findarticles.com/p/articles/mi_m1252/is_n18_125/ai_21273529/ |títol=Report from Venezuela: beating back neoliberalism |consulta=9/7/2011
=== El govern de Rafael Caldera ===
El [[1994]], el nou president [[Rafael Caldera]] compleix la seva promesa electoral i acorda el sobreseïment del procés obert contra Chávez. Ja en llibertat Chávez funda l'organització política [[Moviment Cinquena República]] (MVR per les seves sigles en castellà) i comença a recórrer el país explicant la seva proposta de convocatòria d'una [[Assemblea Nacional Constituent]] per tal de regenerar el país i difonent un ideari nacionalista fonamentat en el pensament del líder de la independència [[Simón Bolívar]] així com diverses propostes progressistes.
== Primer mandat presidencial (1999-2001) ==
=== La victòria electoral de 1998 i el procés constituent ===
Postulat candidat a la presidència de la [[República]] pel MVR, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, el [[6 de desembre]] de [[1998]] Chávez guanya les eleccions imposant-se al candidat de consens dels partits tradicionals ([[COPEI]] i [[Acción Democrática]]), Henrique Salas i a l'ex-miss univers Irene Sáez. Comença el procés conegut com a [[Revolució Bolivariana]], que pretén construir una coalició interamericana per implementar el bolivarianisme, una economia nacionalista dirigida per l'estat.<ref>{{ref-web |url=
Chávez convoca les eleccions a l'Assemblea Nacional Constituent, eleccions en les quals s'imposen les forces polítiques que li donen suport. Després d'un intens i accelerat debat, la [[Constitució veneçolana de l'any 1999|nova constitució]] s'aprova en [[referèndum]] el [[16 de desembre]] de [[1999]] entrant en vigor pocs dies després.<ref name=hiscnn>{{ref-web |url=https://cnnespanol.cnn.com/2024/08/02/veinticinco-anios-chavismo-venezuela-cronologia-orix/ |consulta=8 setembre 2024 |títol=Veinticinco años de chavismo en Venezuela. Una cronología mínima |editor=CNN |data=2 agost 2024 |llengua=es}}</ref> Es tracta d'una constitució democràtica que estableix àmplies garanties en la protecció dels [[drets humans]], que reafirma el caràcter públic de [[
Fruit d'aquesta constitució el juliol de [[2000]] es convoquen noves eleccions per renovar els òrgans de l'estat. Les forces que donen suport a Chávez tornen a imposar-se i ell és reelegit en el càrrec.
== Segon mandat (2001-2006) ==
=== Primeres mesures de govern i aprovació de les lleis habilitants ===
Entre les primeres mesures del govern de Chávez destaca el rellançament de l'[[Organització de Països Exportadors de Petroli]] (OPEP) contribuint d'aquesta manera a fer que el preu del petroli recuperés progressivament el valor que havia perdut en els anys precedents; fet que va comportar un important increment d'ingressos per al país (cal tenir en compte que Veneçuela és el quart productor mundial i el segon de l'OPEP) i que va permetre al país començar a recuperar-se de la crisi econòmica dels anys precedents.
Línia 76 ⟶ 57:
Paral·lelament i al·legant un "buit de poder" el president de FEDECAMARAS, l'empresari [[Pedro Carmona Estanga]] s'autoproclama president de la República amb el suport de la CTV, d'organitzacions civils i de les jerarquies militar i catòlica. Es consuma el cop d'estat.
Carmona inicia una forta repressió contra els partidaris de Chávez que causarà desenes de víctimes mortals en les escasses 48 hores que romandrà en el poder,<ref>{{ref-web |url=https://cnnespanol.cnn.com/2024/08/02/veinticinco-anios-chavismo-venezuela-cronologia-orix/ |consulta=8 setembre 2024 |títol=Veinticinco años de chavismo en Venezuela. Una cronología mínima |editor=CNN |data=2 agost 2024 |llengua=es}}</ref> diversos diputats són arrestats i l'[[ambaixada]] cubana és assetjada. Les seves primeres mesures són la derogació, per Decret, de la Constitució de [[1999]], la dissolució del parlament, i la destitució dels càrrecs més importants de la República, des dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia fins al [[Defensor del Poble]].
=== Reacció popular i restauració de la democràcia ===
[[Fitxer:Hugo Chavez in Brazil-1861.jpeg|
Tanmateix, tot i que els Estats Units (sota la presidència de [[George W. Bush]]) i [[Espanya]] (sota la presidència d'[[José María Aznar López|Aznar]]) s'afanyen a reconèixer el govern de Carmona, els països llatinoamericans i la resta de la comunitat internacional es neguen a reconèixer la legitimitat del nou govern.
Paral·lelament els dies 12 i [[13 d'abril]] milers de persones provinents majoritàriament dels ''cerros'' (barris populars d'habitatges precaris autoconstruïts), on els partidaris de Chávez són àmplia majoria, es mobilitzen cada vegada de forma més massiva i van encerclant les instal·lacions militars. Tot i el silenci absolut dels grans mitjans de comunicació (que transmetien una imatge de normalitat i reconeixien el nou govern), les concentracions de suport a Chávez i al règim constitucional esdevenen multitudinàries en poques hores, convocades per les [[ràdios comunitàries]] que han resistit a la repressió i pels treballadors del transport en motocicleta que recorren la capital donant suport a Chávez i traslladant les comunicacions de la resistència. Així mateix, alguns sectors de l'exèrcit, com la brigada paracaigudista de [[Maracay]], comandada pel general [[Raúl Baudel]], es neguen a reconèixer el nou govern.
El [[13 d'abril]] la mobilització de suport popular en favor de Chávez és tan important que Carmona i el seu govern abandonen a
En el seu primer discurs televisat després del cop d'estat, Chávez fa una crida a la calma, al diàleg i a la reconciliació, garanteix que no emprendrà una "[[cacera de bruixes]]" i fa una crida a l'oposició perquè s'expressi per canals democràtics. Els sectors més radicals que donen suport a les polítiques del govern van criticar durament aquest discurs entenent que Chávez s'havia mostrat massa conciliador amb aquells que havien volgut enderrocar-lo per la força.
=== L'aturada petroliera i la guarimba ===
[[Fitxer:Chavez_e_Lula.jpg|
Recuperat el poder, Chávez reprèn les reformes iniciades, fet que mobilitza novament l'oposició que ara opta per convocatòries sectorials. Així des del 2 de desembre 2002 fins als gener de 2003 té lloc una vaga a la primera empresa del país: Petrolis de Veneçuela (PDVSA). Aquesta convocatòria d'aturada petroliera (''paro petrolero'' en castellà), que no complia amb tots els requisits legals, té una incidència escassa en els treballadors de base, però un ampli seguiment entre els enginyers i els gerents que veien amenaçada la seva posició a l'empresa davant els canvis que Chávez volia introduir en la direcció. Hi ha importants manifestacions opositores i la vaga s'allarga durant dos mesos deixant gairebé a zero la capacitat de producció de PDVSA. La vaga pren formes més agressives i part del sistema informàtic de l'empresa, així com diversos pous de petroli, són sabotejats.
Línia 101 ⟶ 82:
=== Posada en funcionament de les ''missions'' ===
[[Fitxer:Operemm-2.jpg|
Recuperats per a l'estat els ingressos de PDVSA, a mitjans del [[2003]] Chávez comença a implantar un ambiciós conjunt de programes socials anomenats ''[[missions bolivarianes|missions]]''. Entre les més destacades trobem:
* '''''Missió Barri Endins''''' (''Barrio Adentro'' en castellà) encarregada de portar l'atenció sanitària fins llavors inexistent als barris populars i a les comunitats rurals, que s'articula principalment a través d'un conveni amb [[Cuba]] en el que aquest país aporta milers de metges que de forma voluntària s'instal·len durant dos anys als barris populars de Veneçuela per prestar atenció primària, a canvi de preus preferents per a Cuba en el petroli veneçolà. Amb aquest programa s'ha assolit una ràtio d'un metge o metgessa per cada 1200
* '''''Missió Robinson''''' d'alfabetització mitjançant mètodes audiovisuals amb suport de professorat voluntari (aquest programa en els darrers dos anys ha alfabetitzat prop d'un milió i mig de persones i està a punt d'erradicar l'analfabetisme a Veneçuela).
Línia 115 ⟶ 96:
=== El referèndum revocatori contra Chávez ===
{| style="border: solid thin black; margin: 1em 0 1em 1em;" cellpadding=
|-----
| colspan=
|-----
| colspan=
|-----
| Hugo Chávez || '''3.673.685''' || 56,20%
Línia 131 ⟶ 112:
| 36,24%
|-----
| colspan=
|-----
| SÍ || '''3.301.475''' || 71,78%
Línia 140 ⟶ 121:
| 55,63%
|-----
| colspan=
|-----
| Hugo Chávez || '''3.757.773''' || 59,76%
Línia 152 ⟶ 133:
| 43,69%
|-----
| colspan=
|-----
| SÍ || '''1.632.750''' || 62,02%
Línia 161 ⟶ 142:
| '''8.569.691''' || 76,50%
|-----
| colspan=
|-----
| NO || '''5.800.629''' || 59,10%
Línia 171 ⟶ 152:
|}
Finalment l'oposició opta per la via institucional per intentar deposar el president Chávez. Utilitzant un mecanisme de [[democràcia participativa]] contingut a la [[Constitució veneçolana de l'any 1999|Constitució de 1999]].
L'article 72, introduït a proposta de Chávez, disposa que mitjançant una recollida d'un nombre de signatures igual al 20% del [[cens electoral]] es pot forçar la convocatòria d'un [[referèndum]] sobre la continuïtat o no del president en el càrrec.
Línia 179 ⟶ 160:
En el procés electoral amb més alta participació de la història de Veneçuela, i amb ciutadans que van haver de fer hores de cua (fins a tres [[quilòmetres]] en els barris populars) a causa de la massiva afluència de votants, prop del 60% dels electors es va mostrar partidari de la continuïtat de Chávez en el càrrec fins al final del seu mandat el [[2006]], mentre que prop del 40% va votar per revocar-lo del seu càrrec.
Tot i les denúncies de [[frau electoral]] que va formular l'oposició, la totalitat dels [[observadors internacionals]] van avalar els resultats,<ref name=hiscnn/> fins i tot aquells observadors que havia proposat l'oposició, com el [[Centre Carter]] i l'[[Organització d'Estats Americans]].
A final de [[2004]] es van
Luís Tascón, diputat del MVR va fer pública a [[internet]] la llista de signants per la revocació de Chávez, coneguda com a ''Lista Tascón'', fet que va provocar dures crítiques des de l'oposició que al·legava que aquesta llista seria utilitzada per discriminar els opositors. L'abril de [[2005]] Chávez va ordenar la retirada de la llista i es va manifestar en contra de la seva utilització, i el diputat va ser sancionat pel MVR. Els partidaris del president Chávez al seu torn també han denunciat la utilització de llistes similars respecte a les persones que van signar per la revocació dels diputats [[trànsfugues]] escollits en les llistes del MVR i que poc després es van passar a l'oposició.
Línia 191 ⟶ 172:
=== La polèmica amb el Rei d'Espanya ===
Durant un debat a la [[XVII Cimera Iberoamericana]] que es va celebrar el [[novembre]] del [[2007]] a [[Santiago de Xile]], Chávez va protagonitzar una agra polèmica amb el rei [[Joan Carles I d'Espanya]] i el president d'aquest mateix estat, [[José Luís Rodríguez Zapatero]].<ref>
== Quart mandat (gener-març de 2013) ==
Guanyà per quart cop les eleccions presidencials celebrades el 7 d'octubre de 2012 davant d'[[Henrique Capriles Radonski|Henrique Capriles]], amb un mandat que havia de durar sis anys més. No obstant Chavez no va poder assistir a la presa de possessió que hauria hagut de celebrar-se el 10 de gener de 2013 perquè es trobava rebent tractament mèdic a l'Havana.
== Batalla contra el càncer i mort ==
Va ser operat el 10 de juny a l'Havana per una inflamació a la pelvis,<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/mon/america_llatina/Chavez-estat-salut-exteriors_0_505749877.html |títol=Hugo Chávez “batalla” per la seva salut |consulta=9/7/2011
Després d'una nova operació i tractament contra el càncer a Cuba l'11 de desembre de 2012, va tornar a Veneçuela on va restar hospitalitzat sense tornar a la vida política fins a la seva mort el 5 de març de 2013.
Línia 209 ⟶ 189:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans
* {{GEC|0253710|Hugo Rafael Chávez Frías}}
* [http://es.rodovid.org/wk/Persona:111657 Rodovid.org - Genealogia de Chávez] {{es}}
* [http://www.analitica.com/bitblioteca/hchavez/ Analitica.com - Chávez a la BitBlioteca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060103070926/http://www.analitica.com/bitblioteca/hchavez/ |date=2006-01-03}} {{es}}
* [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/america_del_sur/venezuela/hugo_chavez_frias Biografia a la Fundació CIDOB] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200607145959/https://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/america_del_sur/venezuela/hugo_chavez_frias |date=2020-06-07 }} {{es}}
Línia 233 ⟶ 213:
{{ORDENA:Chavez Frias, Hugo Rafael}}
[[Categoria:
|