Hinduisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.6 |
m Revertides les edicions de 79.153.225.14. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| (47 revisions intermèdies per 28 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
L{{'}}'''hinduisme''' (en [[sànscrit]]: सनातन धर्म, ''Sanātana Dharma'', 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'[[Índia]] que reconeixen l'autoritat dels [[Vedes]], l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Si se'l considera una religió, en seria la tercera a escala mundial, amb aproximadament 1.000 milions de practicants, el 96% dels quals viuen al [[subcontinent indi]].
Línia 14 ⟶ 12:
== Definició de l'hinduisme pel Tribunal Suprem de l'Índia ==
El [[1966]], la [[Cort suprema de l'Índia]] va definir així la fe hindú:<ref>
# l'acceptació respectuosa dels ''Vedes'' com la més alta autoritat sobre els assumptes religiosos i filosòfics, i l'acceptació respectuosa dels ''Vedes'' pels pensadors i filòsofs hindús com a base única de la filosofia hindú,
# l'esperit de tolerància i de bona voluntat per a comprendre i apreciar el punt de vista de l'adversari, basat sobre la revelació que la veritat implica diverses aparences,
Línia 30 ⟶ 28:
Del 1000 a 600 aC, s'escriu la part que tracta dels [[mantres]], i el [[braman]]isme esdevé dominant. Però texts com el ''Shatapatha Brahmana'' discuteixen el ritualisme rígid i l'elitisme d'aquesta època per tal d'afavorir l'enfocament místic. Durant aquesta època apareix igualment el [[Siddharta Gautama|Buda]].
A l'[[edat mitjana]], l'hinduisme, mitjançant el [[teisme]], troba un nou desenvolupament. L'hinduisme que es coneix avui és principalment procedent d'aquest nou corrent que ha aprofitat el declivi del budisme dels [[segle IV|segles IV]] i [[segle V|V]].
Línia 47 ⟶ 44:
=== Doctrines clàssiques o ortodoxes ===
De l'època més ortodoxa (300 aC) van sorgir diverses visions, camins o escoles que s'anomenen [[Dàrxana|''darxanes'']]. En l'hinduisme, no hi ha una diferència tan clara entre filosofia i religió com a Occident. Per això, aquestes escoles no es poden classificar com a religions ni com a filosofia únicament. Per a l'hinduisme, la filosofia no és únicament un coneixement abstracte, també és una metafísica amb implicacions morals en el dia a dia.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Feuerstein|nom = Georg|títol = La tradición del yoga. Historia, literatura, filosofía y pràctica|data = 2013| editorial = Herde|isbn = 978-84-254-2743-5|traductora = Laia Villegas}}</ref>
Entre les darxanes, en destaquen sis:
Línia 53 ⟶ 50:
* ''[[Vedanta]]''. Els principals exponents són Shankara (788-820 dC) i Ramanuja (1017-1127 dC). És la via més majoritària i practicada actualment a l'Índia.
* ''[[Ioga]]''. El principal exponent n'és [[Patanjali]], el compilador o escriptor dels [[ioga sutra]], considerat el text fundacional. És una escola popular a Occident, principalment en els aspectes més físic de les postures ([[Asana|asanes]]).
* ''[[Samkhya]]''. És considerada l'escola més antiga. Principalment, s'ocupa d'enumerar i descriure les característiques principals de l'existència. [[Kapil
* ''[[Mimamsa|Purva Mimamsa.]]'' Escola que considera les accions ètiques com la força que determina l'aspecte del món. El text fundacional n'és el ''Mīmāṃsā Sutra'', escrit per [[Jaimini]] entre el 300 i el 100 aC.
* ''[[Nyaya]]''. És una escola d'especulació filosòfica que ha esdevingut posteriorment un sistema dedicat també a la metafísica. El corpus principal d'aquesta escola es troba en els textos anomenats ''Niaiá sutra'', escrits pel savi Gótama Akshapada Gautama cap al 500 aC.
Línia 60 ⟶ 57:
== Localització i cronologia ==
[[Fitxer:HinduSwastika.svg|miniatura|L'[[esvàstica]] hindú]]
L'hinduisme és majoritari actualment en només tres estats del món: l'[[Índia]] (bressol de l'hinduisme i la seva terra sagrada), on són el 75%, el [[Nepal]], on són el 85%, i l'illa africana de [[Maurici]], encara que el [[Nepal]] era fins fa poc l'únic estat del món que reconeixia l'hinduisme com a religió oficial. També són majoria a l'illa [[indonèsia]] de [[Bali]]. Després de la independència de l'Índia i la divisió del subcontinent indi en territoris de majoria hindú i musulmana, es va formar l'estat del [[Pakistan]] per a la població islàmica, però hi van quedar importants minories hindús. Després de la secessió del Pakistan Oriental (actual [[
També hi ha importants minories hindús a l'[[Afganistan]] (on durant el règim dels [[talibans]] van ser forçats a dur un distintiu), [[Bhutan]], [[Birmània]], [[Cambodja]], [[Indonèsia]], [[Malàisia]], [[Sri Lanka]] i [[Tailàndia]]. A [[Occident]], hi ha hindús en gairebé tota l'Europa occidental, principalment a la [[Gran Bretanya]], i també n'hi ha molts als [[Estats Units]]. Hi ha minories hindús en molts països llatinoamericans, especialment al [[Panamà]].
Línia 66 ⟶ 63:
* '''Els hindús són majoritaris a:'''
[[Fitxer:Brahma Halebid.jpg|miniatura|[[Brama]], déu creador en l'hinduisme]]
* {{
* {{
* {{
* '''Destacades comunitats hindús a''':
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* També hi ha importants comunitats d'immigrants hindús als {{
▲* {{bandera|Tailàndia}} [[Tailàndia]] (segona religió després del budisme)
▲* També hi ha importants comunitats d'immigrants hindús als {{bandera|Estats Units}}[[Estats Units]], el {{bandera|Regne Unit}}[[Regne Unit]], la {{bandera|Aràbia Saudita}}[[península Aràbiga]], {{bandera|Trinitat i Tobago}}[[Trinitat i Tobago]] i {{bandera|Sud-àfrica}}[[Sud-àfrica]].
== Suma de cultures ==
Línia 101 ⟶ 95:
L'hinduisme està format per unes quantes religions que són tan diverses com contràries per les seves formes. També hi ha un conjunt de filosofies que hi obre un ventall de possibilitats.
L'hinduisme no té només una doctrina. Cada religió segueix la seva pròpia: els [[vixnuïtes]] creuen en un ésser suprem etern, de nom [[Vixnu]], tanmateix, els vixnuïstes gaudiyas (
En el ''[[Vedanta]],'' aquesta suprema realitat es diu [[Braman]] i no té passat, present ni futur, i és infinit. Tots els altres éssers de l'univers són la seva expressió, i per això se'l considera l'origen de l'univers.
Línia 128 ⟶ 122:
Dins del monoteisme, es poden incloure el [[vixnuisme]], el [[xivaisme]], el [[xactisme]] i l'[[smartisme]], oposades a la doctrina [[Advaita Vedanta|advaita]] (en què els ''[[jnyana|jnyanis]]'' estudien el [[Braman]] impersonal).
Hi ha pràctiques que tothom respecta, com reverenciar els [[bramans]] ([[
Fora d'això, no hi ha preceptes rigorosos sobre quan cal fer les pregàries, ni quan cal fer els rituals, ni tampoc cap jerarquia eclesiàstica.
Línia 139 ⟶ 133:
== Déus principals ==
{{
=== Trimurti ===
Trimurti és un concepte de l''''hinduisme''' en el qual les funcions còsmiques de ''creació'', ''manteniment'' i ''destrucció'' (o dissolució que precedeix la recreació) estan personificades per les divinitats de [[Brama]], el creador, [[Vixnu]], el preservador i [[Xiva (hinduisme)|Xiva]], el destructor o transformador.
Línia 146 ⟶ 140:
* [[Brama]] o Brahma és, dins de l''''hinduisme''', el [[déu]] creador de tot el que existeix, personificació del [[braman]] suprem. Encara que els atributs de l'activitat creadora siguin donats a diversos déus en el [[Vedisme|període vèdic]] ulterior, en l'etapa dels ''[[Brahmana]]'' (categoria de la literatura [[vedes|vèdica]] consagrada al dogma i als rituals, però que també conté llegendes i especulacions abstractes), el déu pare, [[Prajapati]] o Brama, és presentat com el creador únic.
* [[Vixnu]] també se'l coneix amb el nom de ''Narayana''. S'encarna especialment en [[Krixna]] i [[Rama (divinitat)|Rama]]. Dintre de l'hinduisme, hi ha diverses creences respecte a la transcendència de Vixnu.
* [[Xiva (hinduisme)|Xiva]] ''Xankara''o ''Mahadeva''. Déu del sacrifici de la [[mitologia índia]], en l'hinduisme clàssic constitueix, amb [[Brama]] -déu creador- i [[Vixnu]] -déu preservador-, la [[Trimurti]]: Xiva n'és l'aspecte destructor però amb un terme positiu (destrucció per a reconstruir) i assumeix molts altres papers, com el de senyor dels ascetes (''Mahadeva'').
Línia 156 ⟶ 148:
* [[Agni]] és el déu del [[foc]] i del [[sacrifici]], el qui uneix la [[Terra]] i el [[cel]] i l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]] que n'hi ha enmig. Té molts [[santuari|temples]] dedicats al sud de l'[[Índia]].
* [[Parvati]] és una dea de la religió '''hinduista'''. El seu nom significa 'filla del turó Pārvata' (''pàrvata'' vol dir 'muntanya'). És la filla d'[[Hima-vat]] ('que té neu', les muntanyes de l'Himàlaia) i dona del déu [[Xiva (hinduisme)|Xiva]]. És la mare de [[Ganesha]] (déu amb el cap d'elefant) i de Karttikeya (Skanda, el déu de la guerra).
* [[Kali]] és una de les dees principals. Encara que generalment se la coneix com un ésser violent, Kali és una dea amb una història complexa. És considerada una de les consorts de Xiva. El seu nom sembla una versió femenina de la paraula sànscrita ''kāla'' (que significa 'foscor'); també significa 'dona negra'.
* [[Rama (induisme)|Rama]] és el setè avatar (''descens'' de Déu) de Vixnu, nascut a l'Índia per deslliurar-la del jou del dimoni Rávana. En l'actualitat, Rama és el déu més popular de l'Índia.
* [[Hanuman]] és el déu mico venerat pels hindús, que el consideren un aspecte del déu
▲* [[Hanuman]] és el déu mico venerat pels hindús, que el consideren un aspecte del déu [[Xivá]]. És el fidel company de [[Rāma]] (un dels deu avatars de Vixnu en el Garuda Purana de [[Vixnu]]) i una de les [[deïtat]]s més importants del panteó hindú, en el ''[[Ramaiana]]'', on li ajuda en la seva expedició en contra de les forces del mal liderades pel malvat [[Rāvana]]. Té un poder i una força gairebé il·limitada, fins al punt que en néixer va saltar fins al sol en confondre'l amb una fruita. El seu nom significa 'el que té mandíbula gran' (''hanu: '<nowiki/>''mandíbula'<nowiki/>'', mat'': ''<nowiki/>'<nowiki/>''posseeix'<nowiki/>'').
* [[Durga]] és un dels epítets de [[Parvati]], consort de [[Xiva (hinduisme)|Xiva]], considerada com la shakti (l'energia) de l'absolut impersonal, i adorada sola (signe de la seva omnipotència), a diferència de Parvati.<ref>''L'hindouisme, une introduction'', Dharam Vir SINGH, éditions Surabhi Prakash</ref> És una de les divinitats principals del panteó hindú.
* [[Ganga (hinduisme)|Ganga]] és la dea del [[Ganges]], filla de l'[[apsara]] [[Menaka]] i d'[[Himavant]], el rei de l'[[Himalaya]]. És la mare de [[Karttikeya]] -[[Skanda]]- amb [[Agni]], que és anomenat en conseqüència ''Gangaputra''. És també la mare de vuit nois amb el rei [[Shântanu]], però en el moment de la seva separació, els va ofegar a tots excepte un, [[Bhishma]]. És l'esposa de [[Xiva (hinduisme)|Xiva]], que la porta a la seva cabellera. És de vegades anomenada ''Bhagirathi'', 'descendent de [[Bhagiratha]]<nowiki/>', ja que és gràcies a les ascesis de [[rishi]] que va baixar sobre la Terra per tal de purificar els éssers dels seus pecats.
Línia 211 ⟶ 198:
Els bishnoïs ''(o vishnoï'') són els membres d'una comunitat creada pel [[guru]] [[Jambeshwar Bhagavan]], anomenat de manera comuna ''Jambaji'' ([[1451]]-?), sobretot present en l'estat del [[Rajasthan]], majoritàriament a les regions de [[Jodhpur]] i de [[Bikaner]], i en una mesura menor en l'estat veí de l'[[Haryana]] a l'[[Índia]].
Els bishnoïs segueixen vint-i-nou principis promulgats pel seu guru i es caracteritzen pel seu [[vegetarianisme]], el seu respecte estricte de tota forma de vida (no violenta, ''ahimsa''), la seva protecció dels animals, així com dels arbres, l'adopció d'una vestimenta particular.<ref>La guia del rodamón, {{ISBN|2-01-240325-5}}</ref> Se'ls defineix sovint com posseïdors d'una forta consciència [[ecologia|ecològica]]. Els bishnoïs viuen tranquil·lament en pobles aïllats lluny dels centres de població, i són aproximadament set milions a
=== Les festes ===
Línia 235 ⟶ 222:
* [http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-7njp.htm FiloXarxa Història de l'hinduisme].
* [http://www.cefax.org/tecno/aulah07/hinduisme.htm Hinduisme].
* {{ref-llibre|títol=La diversitat religiosa en les comunitats obertes. Criteris de discerniment|2=|url= http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/butlleti/006/documents/doccadr1.pdf|lloc=Barcelona| editorial=Generalitat de Catalunya|any=2013| consulta= 6 novembre 2015|edició=Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa|ref=B-21893-2013|format= {{PDF}}.|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20160303185424/http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/butlleti/006/documents/doccadr1.pdf|arxiudata=3 de març 2016}} {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20160303185424/http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/butlleti/006/documents/doccadr1.pdf |date=3 de març 2016 }}
{{Filosofia índia}}
| |||