Híbrid: diferència entre les revisions

Els híbrids interespecífics generalment es denominen segons una convenció; primerament una part del nom corresponent al nom de l'espècie del pare i una altra part corresponent al de la mare. Als híbrids de plantes es dónadona un nom botànic acord amb el [[Codi Internacional de Nomenclatura per Plantes Cultivades]], que complementa al [[Codi Internacional de Nomenclatura Botànica]].

La hibridació mitjançant edició genètica es va fer per primera vegada als anys 80 del {{segle |XX}} a Cambridge entre una ovella i una cabra. En 2017, "el grup del doctor Hiromitsu Nakauchi, que treballa a la Universitat de Tòquio i a la de Stanford, va injectar cèl·lules mare de ratolí a un embrió de rata, modificant-lo de manera que les cèl·lules implantades fabriquessin un pàncrees que substituís l’òrganl'òrgan original". Els Estats Units va prohibir el finançament públic d'aquests experiments quan involucraren material humà des del 2015. El Japó, però, va llevar el límit permetent la creació d'híbrid entre humans i animals no-humans.<ref>{{ref-notícia |cognom=Macip |nom=Salvador |títol=Comença la cursa pels híbrids d’animalsd'animals i humans |publicació=Ara |url=https://www.ara.cat/suplements/ciencia/hibrids-animals-humans_0_2324167602.html |consulta=19 octubre 2019 |data=2019-10-11}}</ref>

#En lús general, un '''híbrid''' és sinònim d’d'[[heterozigosi]]: qualsevol descendència resultant de l’aparellamentl'aparellament de dos individus homocigòtics

#un '''híbrid estructural''' resulta de la fusió de [[gàmetes]] que tenen estructura diferent en, com a mínim, un [[cromosoma]], vom resultat d’uned'une anormalitats estructurals

Des del punt de vista de la [[taxonomia]] els híbrids es refereixen a la descendència que resulta de l’entrecreuamentl'entrecreuament entre animals o plantes de diferents [[tàxons]].<ref>Keeton, William T. 1980. Biological science. New York: Norton. {{ISBN|0-393-95021-2}} page A9.</ref>

#Els híbrids entre diferents [[subespècies]] dins una espècie (com., per exemple, el [[tigre de Bengala]] i el [[Tigre siberià]]) es coneixen com a híbrids '''intraespecífics'''. Els híbrids entre diferents espècies dins del mateix [[gènere (biologia)|gènere]] (com entre [[lleó]] i [[tigres]]) de vegades es coneixen com a híbrids '''interespecifics''' o creuaments. Els híbrids entre diferents gèneres (com entre l’l'[[ovella]] domèstica i la [[cabra]]) es coneixen com a híbrids '''intergenèrics'''. Són extremadameent rars els híbrids entre [[família (biologia)|famílies]] diferents com els que poden ocórrer entre la [[gallina]] i la [[gallina de Guinea]]<ref name="ghigi">Ghigi A. 1936. "Galline di faraone e tacchini" Milano (Ulrico Hoepli)</ref> No es coneixen híbrids entre diferents [[ordre (biologia)|ordres]] d’animalsd'animals que en aquest cas rebrien el nom d{{'}}'''interordinals'''

#El segon tipus d’híbridsd'híbrids consistirien en creuaments entre poblacions, races o [[cultivar]]s dins de la mateixa espècie. Aquest significat sovint es fa servir en creuaments de plantes i animals on els híbrids es produeixen de manera comuna i es seleccionen perquè tenen característiques que no es troben o són presents de manera inconsistent en les individus progenitors o les poblacions. El flux de material genètic entre poblacions o races sovint s’anomenas'anomena “hibridació”

== Tipus d’híbridsd'híbrids ==

Depenent dels progenitors, hi ha un gran nombre de tipus d’híbridsd'híbrids;<ref>Wricke, Gunter, and Eberhard Weber. 1986.

* ''Híbrid de creuament simple'' (en anglès:''Single cross hybrids'' ) resulten del creuament de dos organismes de veritable raça de creuament ([[w:en:true breeding organism]]) i produeixen una generació F1 anomenat un [[Híbrid F1]] (F1 és la forma abreujada de Filial 1, que significa "primera descendència"). El creuament entre dues línies homocigòtiques diferents produeix un híbrid F1 que és heterocigòtic; que té dos al·lels, un contribuït per cada progenitor i típicament un és [[Dominància|dominant]] i l’altrel'altre és [[recessiu]]. La generació F1 també és [[fenotip|fenotípicament]] homogènia produint una descendència que és similar a les altres..

* ''Híbrids de creuament doble'' (''Double cross hybrids'') resultat de l’encreuamentl'encreuament entre dos híbrids diferents F1.<ref>J. O. Rawlings, C. Clark Cockerham ''Analysis of Double Cross Hybrid Populations.'' J. O. Rawlings, C. Clark Cockerham Biometrics, Vol. 18, No. 2 (Jun., 1962), pp. 229-244 doi:10.2307/2527461</ref>

* ''Híbrid de creuament de tres vies'' (''Three-way cross hybrids'') resultat de l’encreuamentl'encreuament entre un progenitor que és un híbrid F1 i un altre d’unad'una línia interna (''inbred'') .<ref>Roy, Darbeshwar. 2000. ''Plant breeding analysis and exploitation of variation''. Pangbourne, UK: Alpha Science International. Page 446.</ref>

* ''Híbrids de triple creuament'' (''Triple cross hybrids'') resulta de l’encreuamentl'encreuament de dos híbrids diferents de tres vies

* ''Híbrids de poblacions'' (''Population hybrids'') resulten de l’encreuamentl'encreuament de plantes o a nimals dins una [[població]] amb una altra població. Aquesta inclou els encreuaments entre organismes com híbrids interespecífics o creuaments dins de races diferents.

Els híbrids interespecífics es fan aparellant dues espècies, normalment dins del mateix gènere. La descendència mostra trets i característiques d'ambdòs progenitors. La descendència d'un encreuament interespecífic sovint resulta estèril la qual cosa és un mecanisme de prevenció de flux genètic entre les espècies.<ref>Keeton, William T. 1980. ''Biological science'', Page 800. New York: Norton. {{ISBN|0-393-95021-2}} </ref> L'esterilitat és deguda al diferent nombre de cromosomes, per exemple el [[ruc]] té 62 cromosomes i el [[cavall]] 64 i la descendència (la [[mul]]a) té 63 cromosomes. Les mules i altres híbrids interespecífics són normalment estèrils, ja que no poden produir [[gàmetes]] viables, ja que el cromosoma extra no poden fer un parell homòleg durant la [[meiosi]] i no es forma esperma ni òvuls viables. Tanmateix s'ha informat de mules femelles fèrtils en alguns casos quan el pare és un ruc.<ref>{{ref-web|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=3378453&dopt=Abstract|títol=McBeath S, Tan PP, Bai Q, Speed RM.|any=1988}}</ref>

Més sovint altres processos que ocorren en les planes i els animals mantenen l'aïllament genètic i la diferenciació entre les espècies. La ''mosca Lonicera'' és la primera espècie animal coneguda que és resultat d'una hibridació natural, abans d'aquest descobriment la hibridació natural només es coneixia en les plantes.<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2005/07/27/ciencia/1122477253.html |títol=Investigadores de EEUU logran que dos especies animales diferentes evolucionen y se conviertan en una |consulta=19/8/2012 |obra= |editor=El Mundo |data=27/7/2005 |llengua=castellà }}</ref>

** [[CogollopCoiot llop]]

** [[LigreLleó tigre]]

* [[Llavor híbrida]].