Gremi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Format de referències |
||
| (7 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 26:
''A cap mestre li era permès rebre un aprenent ú oficial d'un altre taller, sense consentiment de l'amo d'aquest, ni admetre a un mosso que tingués començada obra en una altra botiga. Cap oficial podia treballar del seu compte ni pública ni clandestinament, sinó a casa d'un mestre aprovat amb obrador públic, ni era lícit a cap gremial treballar en el seu ofici sinó a casa seva. Assenyalàvem també la forma, temps i regularitat de fer els exàmens per evitar tota col·lusió, prestant els examinadors o veedors, un jurament previ de fer-los bé i fidelment, sense deixar-se portar d'odi, amor o passió. A aquell acte no hi podien assistir ni els mestres i ni els parents de l'examinat. Per obrir i mantenir una botiga o obrador d'un ofici era indispensable haver aprovat aquest examen.''}}
A [[Mallorca]], els col·legis de [[menestrals]] han estat estudiats per [[Bartomeu Quetglas i Gayà]], que n'identifica més de quaranta, entre els quals destacaren el dels [[manobre|picapedrers]], [[terrissaire|gerrers]], [[carnisser]]s, [[fuster]]s, [[cirurgia|cirurgians]] i [[barber]]s, [[blanquer]]s i [[assaonador]]s, [[ferrer]]s, [[mariner]]s, [[paraire|paraires de la llana]], [[pescador]]s i [[sastre]]s. Això sense comptar les [[professions liberals]] ([[mercaders]], [[juristes]], [[notari]]s...).<ref>{{ref-llibre |cognom=Quetglas Gayà |nom=Bartomeu |títol=Los gremios de Mallorca |editorial=Imprenta Politécnica |data=1980}}</ref>
== Antiguitat ==
Línia 32 ⟶ 34:
* Nota: Algunes de les referències indicades a la taula documenten l'ofici i no tenen relació amb el col·legi corresponent.
{| class=wikitable style="margin:auto"
! scope=
! scope=
! scope=
|-
|1203
Línia 117 ⟶ 119:
* Les primers ordinacions signades són de 1298 i parlen dels ferrers, manescals i argenters, sota l'advocació de Sant Eloi.
** 1306. Bataners i boneters. Amb Sant Llàtzer per patró. Oficis mecànics d'àrabs conversos (Sant Pere màrtir). Moliners (Mare de Déu del Carme). Calafats (Sant Guillem).
L'any 1329 va quedar oficialment derogada la prohibició de Jaume I i foren atorgats o reformats alguns privilegis: sabaters, pellaires, sastres, fusters, corredors, pagesos, ferrers, argenters,
* Fusters.
Item instituhim e ordenam entre nos que los dits andadors haien haver de cinch en cinch anys hun manto e cota e capiró de drap blanch ab lo senyal del dit offici ço es, en lo muscle esquerre una creu tronconada verda e hum cayro davall vermeil al peu ab serra e aixa que son armes del dit offici.—Capítulo XXII de las ordenanzas de carpinteros, 1436. Archivo del Gremio: Libro antiguo de ordenanzas-.
Línia 129 ⟶ 131:
Els menestrals que fabricaven [[ballesta|ballestes]] tenien normes per assegurar la qualitat del producte: “que algun ballester ne altra persona no gos metre alguna clau en ballesta, si donchs no és acerada e lo rifoll sia d'[[acer]] ”. Llibre del Mostassaf de Mallorca.<ref name="Almotacén1949">{{ref-llibre|autor=Palma (Spain). Almotacén|títol=Libre del Mostassaf de Mallorca|url=https://books.google.cat/books?id=4qSuAAAAMAAJ|any=1949|editorial=Consejo Superior de Investigaciones Científicas}}</ref>
=== Gremi dels “[[Bastaix|Bastaixos]] de capçana i macips de ribera” ===
[[Fitxer:Bastaixos.jpg|miniatura|Bastaix representat a l'església de [[Santa Maria del Mar]].]]
A Barcelona aquest gremi tingué una gran importància. Els seus membres tenien l'exclusiva de transportar les mercaderies descarregades dels vaixells (emprant, entre altres eines, una capçana, una corda o una barra).<ref>[http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0017408 GDLC. Bastaix.]</ref> Tota la pedra de l'església de Santa Maria del Mar fou portada pels bastaixos i macips, des de la pedrera de Montjuic fins a peu d'obra, de franc.<ref>{{Ref-web |url=http://www.mmb.cat/img/admin/elements_arxius/arxiu_175_1.pdf |títol=QUADRE DE CLASSIFICACIÓ DEL FONS GREMI DE BASTAIXOS,MACIPS DE RIBERA I CARRETERS DE MAR DE BARCELONA |consulta=2017-03-09 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170312034852/http://www.mmb.cat/img/admin/elements_arxius/arxiu_175_1.pdf |arxiudata=2017-03-12}}</ref><ref>[http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/comercUPF/id/45634 Estatuts del Gremi ó Confradia de Bastaixos de Capsana y Massips de Ribera : fundat á Tarragona l'any 1513 y [sic] vingut poc després á n' aquesta ciutat : reformat l'any 1873 baix el nom de Unión de Faquines de la Aduana de Barcelona y reconstituit el 1903]</ref>
Línia 137 ⟶ 139:
=== Corders de cànem de València ===
* Fil per a cordes de ballesta.<ref>
{{cita| Primerament ordenan e proveheisen que per quant lo '''fil de ballesta''' és molt útil e necessari a la cosa publica senyaladamen pera la guerra que lo Rey nostre señor porta contra los infels enemichs de nostra sancta fe catholica: es mester que lo dit fil sia molt bo e de bon canem ab totes les coses necesaries per a la bondat de aquell car si lo contrari se feya les '''cordes de ballesta''' que es farien del dit fil no sien fortes…perso es provehit e ordenat que los [[Corder (professió)|corders]] de la present ciutad e contribucio de aquella fassen e sien tenguts fer lo dit fil de ballesta del cor del [[Fibra de cànem|canem]] e que lo dit canem sia del regne de Valencia e no de altra part e que lo dit fil tinga trenta quatre brases e cascuna brasa dos [[alna|alnes]] de Valencia de llarch e que en lo capdell no puixca haber menys de tres fils etc.
.| Capítol I de les Ordinacions (de València) de 31 de Febrer de 1511.}}
=== Gremi dels velers de seda ===
[[Fitxer:(Barcelona) Casa
El [[Casa del Gremi dels Velers|Gremi dels velers]] fou autoritzat l'any 1533 per Carles I.
Línia 188 ⟶ 190:
=== Confraria dels Mercers Botiguers de Teles de Barcelona ===
<ref name="Teles1693">{{ref-llibre|autor=Confraria dels Mercers Botiguers de Teles|títol=Per lo syndich de la Confraria dels Mercers Botiguers de Telas, de la ciutat de Barcelona, ab lo syndich de la Co[n]fraria dels Iulians, de la mateixa ciutat|url=https://books.google.cat/books?id=Qr70OxiBXuIC&pg=PA94|any=1693|editorial=en la estampa de Ioseph Moyá|pàgines=94–}}</ref>
=== Col·legi de Mercaders de Mallorca ===
A [[Regne de Mallorca|Mallorca]], el Col·legi de Mercaders remunta els seus orígens les primeres organitzacions dels mercaders al {{segle|xiii}}, llavors encara no reglamentades oficialment. Fou [[Martí l'Humà]] qui atorgà el capítol del nou col·legi, l'any 1409. La seva organització girava entorn d'un consell de vint membres elegits anualment segons el sistema de [[sac i sort]] a l'[[Església de Sant Joan de Malta]] el mateix [[dia de Sant Joan]]; al seu torn, aquests vint consellers elegien dos defenedors, que regien i administraven el Col·legi durant el seu mandat. Pel que fa al cens de mercaders elegibles per fer part del consell, l'elaboraven els [[jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca|jurats]] que pertanyien a l'estament mercantil, encara que posteriorment també hi intervengué el [[Lloctinent general del Regne de Mallorca|lloctinent]].
El Col·legi de Mercaders de Mallorca tenia diverses funcions i privilegis, com ara el de recaptar imposts per tenir una flota que protegís el port i la inspecció dels vaixells mercants, a més de controlar el [[Consolat de Mar]]. El 1715, amb els [[Decrets de Nova Planta]], perdé l'autogovern, la facultat de recaptar imposts i les seves obligacions portuàries, que passaren a l'intendent i, més tard, a Hisenda. El 1766 recobrà les funcions de conservació del port, fins que el 1800 s'abolí, per [[Reial Cèdula]], el Col·legi de Mercaders, que seria substituït pel [[Consolat de Mar i Terra]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Piña Homs |nom=Roman |enllaçautor=Román Piña Homs |títol=El Consolat de Mar, seu del Govern de les Illes Balears |editorial=Govern de les Illes Balears |lloc=Palma |data=1995|pàgines=114-117}}</ref>
El Col·legi de Mercaders fou el més poderós de Mallorca, i així ho reflecteixen els seus edificis institucionals: principalment, la [[Llotja de Palma|Llotja dels Mercaders]], joia del [[gòtic català]], obra de [[Guillem Sagrera]]; posteriorment, els mercaders també construïren [[consolat de Mar (Mallorca)|un edifici]] per acollir les reunions del consell dels mercaders, que posteriorment fou la seu institucional dels [[consolat de Mar|cònsols de mar i terra]] i avui rep el nom de Consolat de Mar.
== Oficis poc documentats ==
Línia 229 ⟶ 238:
L'any 1980 es va constituir el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona.<ref>{{Ref-web|url=http://www.conselldegremis.cat/|títol=Web del Consell de Gremis|consulta=14 abril 2016}}</ref>
Actualment perdura l'[https://www.museurevenedors.cat/ Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220521050156/https://www.museurevenedors.cat/ |date=2022-05-21 }} com a una entitat sense ànim de lucre, inscrita a la Generalitat de Catalunya, hereva directa de l'antic gremi de Tenders Revenedors fundat l'any 1447. Com des dels seus inicis, perdura la funció assistencial i compleix la seva funció amb els associats, descendents directes dels antics agremiats.
== Patrimoni dels antics gremis de Barcelona ==
Línia 235 ⟶ 244:
El patrimoni documental dels antics gremis de Barcelona es troba recollit, principalment, a l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona|Arxiu Històric de la Ciutat]]. Però també en altres centres arxivístics i patrimonials com l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]], l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], l'Arxiu Notarial, el Museu Marítim, la Cambra de Comerç, etc. En alguns casos és custodiat per les mateixes entitats que han succeït els antics gremis, com ara el [[Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona|Col·legi de l'Art Major de la seda]].
Quant al patrimoni artístic, el [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]] conserva alguns [[Retaule|retaules]] que foren promoguts pels gremis barcelonins com ara el [[Retaule de Sant Agustí|retaule de sant Agustí]] dels blanquers i el [[Retaule de Sant Miquel (Huguet)|retaule de sant Miquel]] dels [[Gremi de Tenders Revenedors]], ambdós obra de Jaume Huguet. També s'hi troba el
Al Museu del Louvre de París es conserva una taula de [[Jaume Huguet]] que representa la [[flagel·lació de Jesús]] i que formava part de l'antiga capella del gremi de sabaters.
| |||