Ascani

Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC)

Ascani

Tipus	personatge mitològic grec
Dades
Gènere	masculí
Família
Família	Aeneads (en)
Mare	Creüsa i Lavínia
Pare	Enees
Fills	Brutus de Bretanya i Silvius
Germans	Silvius, Etia i Anthemone (en)
Altres
Part de	mitologia romana
Càrrec	rei
Equivalent	Iulus (en)

Pels membres de la nissaga germànica vegeu ascanis o casa d'Ascània

Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia). Una altra tradició el fa fill de Lavínia, filla del rei Latinus, i aleshores no hauria nascut fins després de l'arribada d'Eneas a Itàlia.

La forma més antiga de la llegenda explica que després del saqueig de Troia, fugí de la ciutat de la mà del seu pare, acompanyat de Creusa i d'Anquises. Després marxà a la Propòntida, on va ser rei fins que va tornar a Troia, amb Astíanax (o Escamandre), fill d'Hèctor, per restaurar la ciutat.

Però l'Eneida de Virgili, desenvolupa una altra història d'Ascani. El representa com un adolescent, encara nen, que participa en els Jocs Fúnebres celebrats en honor d'Anquises després de la seva mort. Va anar de caça als boscos del Laci, i va provocar la mort d'un cérvol sagrat. Per aquest acte imprudent van produir-se hostilitats amb els indígenes. Però tant el seu pare Eneas com la seva àvia Venus el defensen i li presten atencions.

El seu pare es casà amb Lavínia, filla de Latinus (rei dels rútuls) i fundà la ciutat de Lavinium. Després de la mort d'Eneas, Ascani regnà sobre els llatins. Va lluitar contra els etruscs, sobre els que va obtenir una victòria a la riba dl riu Numici. Trenta anys després de la fundació de Lavinium per Eneas, fundà la ciutat d'Alba Longa, la metròpolis de Roma, al lloc on el seu pare havia sacrificat una truja de senglar blanca i els seus trenta petits, i en fou el primer rei. Es va veure en l'obligació de construir la ciutat a causa de les hostilitats dels llatins, que van prendre partit en contra seu i a favor de la seva madrastra Lavínia, que, quan Eneas va morir, va fugir al bosc perquè temia que el seu fillastre la matés i matés el nen que havia de néixer. Es refugià a casa d'un pastor, Tirrus, on donà a llum un nen que portà per nom Silvius. Tirrus va posar els llatins en contra d'Ascani.

Ascani tingué un fill al que posà també Silvius, que seria el pare de Brutus de Bretanya, fundador mític de Tours i primer rei llegendari de la Gran Bretanya. Segons Dionís d'Halicarnàs, trenta anys després, intentà traslladar la capital de la regió a Alba Longa, però no tingué èxit. Silvius havia de succeir Ascani com a rei d'Alba Longa, però segons Geoffrey de Monmouth, un dia de cacera el seu fill Brutus el matà accidentalment. Després de les pompes fúnebres, Brutus fou bandejat d'Itàlia (esdevindria el primer rei llegendari de Bretanya). El nou hereu d'Alba Longa fou Silvius (fill d'Enees i Lavínia, germanastre d'Ascani).

Dionís d'Halicarnàs explica que el successor d'Ascani fou escollit per votació dels ciutadans d'Alba Longa entre dos candidats:

• Silvius, fill d'Ascani
• Silvius, fill d'Eneas i Lavínia

El guanyador fou el germanastre d'Ascani, Silvius, fill d'Enees i Lavínia, ja que aquesta última era l'hereva del rei Latinus, considerat com un gran cabdill local.

La Gens Júlia, la família romana a la qual pertanyia Juli Cèsar, es declaraven descendents d'Ascani (a partir del seu nom romà Iulus), i descendents de Venus.^[1]