Yusra Mardini

Es va criar a Darayya, un suburbi de Damasc,^[4] on va entrenar en natació amb el suport del Comitè Olímpic Sirià.^[5] El 2012 va representar Síria al Campionat del Món de natació en piscina curta, a les categories de 200 metres estils, 200 metres lliures i 400 metres lliures.^[6]

Casa seva va ser destruïda durant la Guerra civil siriana.^[7] Yusra i la seva germana Sara van decidir fugir de Síria l'agost de 2015.^[8] Van arribar al Líban i després a Turquia, on van poder introduir-se en un bot amb altres 18 refugiats,^[8] malgrat que el bot no podia aguantar més de sis o set persones.^[5] El motor de l'embarcació es va aturar i va començar a enfonsar-se lentament a la Mar Egea. No obstant això, Mardini, juntament amb altres dues persones que també sabien nedar,^[5] es van ficar a l'aigua i van empènyer el bot durant tres hores, fins a arribar a Lesbos.^[8][9] Finalment, van viatjar per Europa fins a arribar a Alemanya, on es van establir a Berlín el setembre de 2015. Els seus pares també van fugir de Síria i van anar a viure a Alemanya.^[10]

 

Un cop a Alemanya, va continuar el seu entrenament amb el Wasserfreunde Spandau 04 amb l'esperança de qualificar-se per a les Olimpíades,^[5][8] concretament a la prova de 200 metres lliures.^[7] Encara que la seva participació a les Olimpíades estava encara en l'aire, el Comitè Olímpic Internacional s'hi va implicar i, com va dir el seu president Thomas Bach, «anem a ajudar-los a fer realitat el seu somni d'excel·lència en l'esport, fins i tot quan han de fugir de la guerra i la violència».^[11] Finalment, el juny de 2016 va ser seleccionada per participar amb l'Equip Olímpic de Refugiats.^[12] La nedadora siriana va debutar als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, i va aconseguir la victòria, davant de quatre nedadores més, a la seva cursa de classificació de la categoria de 100 metres papallona. Amb un temps de 1:09.21, es va classificar 41a de les 45 nedadores que passaven a la ronda següent.^[13][14][15]

El 27 d'abril de 2017 va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats.^[3] i mig any després, a l'octubre, va ser l'última incorporació a un equip d'atletes internacionals per representar la marca esportiva Under Armour. Chris Bate, director general d'Under Armour a Europa, va declarar que: «Ens inspiren la seva empenta i els seus èxits, tant com a persona com a esportista».^[16]

Mardini va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 a Tòquio i va portar la bandera de l'Equip Olímpic de Refugiats a la desfilada d'atletes de la cerimònia d'obertura. A la prova de 100 metres papallona femení va nedar a les sèries en un temps d'1:06.78 i va quedar eliminada de les properes rondes per a les quals només es van classificar les 16 millors dones.^[17]

La seva història està explicada a la col·lecció de contes Contes de bona nit per a nenes rebels, d'Elena Favilli i Francesca Cavallo. La història està il·lustrada per JM Cooper,^[18] i quan la història es va publicar com a episodi de podcast va ser narrada per la periodista i nedadora de llarga distància estatunidenca Diana Nyad.^[19] El 3 de maig de 2018 es va publicar la seva autobiografia Butterfly: From Refugee to Olympian - My Story of Rescue, Hope, and Triumph.^[9] El músic irlandès Declan O'Rourke va escriure la cançó «Olympian» per recordar la seva història.^[20] El 2022, Sally El Hosaini va dirigir la pel·lícula inspirada en la seva vida Les nedadores. El llargmetratge és protagonitzat per Manal Issa, Nathalie Issa i Ahmed Malek, entre altres.^[21]