X-SAMPA

L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres. Aquesta variant es va dissenyar amb l'objectiu d'unificar els diferents alfabets SAMPA i estendre'ls per a arribar a cobrir tots els trets que ara cobreix l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

El resultat ha estat un alfabet fonètic inspirat en el SAMPA que empra els 7 bits del codi ASCII.

Els símbols de AFI que són lletres minúscules ordinàries tenen el mateix valor en X-SAMPA i en AFI.
En X-SAMPA s'usa la barra inversa \ com a caràcter de fuita per a crear un nou símbol. Per exemple O és un so diferent de O\, amb el qual no manté cap relació.
Els diacrítics en X-SAMPA se situen posteriorment al símbol que modifiquen. Exceptat en el cas de ~ per a la nasalització, = per a consonant sil·làbica, i ` pels retroflexes i roticitat. Els diacrítics s'uneixen al símbol que modifiquen mitjançant una línia de subratllament _.
Els nombres del _1 al _6 s'empren per als diacrítics que denoten el nombre del to en una expressió determinada.

Lletres minúscules

X-SAMPA	AFI	Descripció	Exemples
a	a	vocal oberta baixa frontal no arrodonida	francès dame [dam], espanyol pare [paD4i]
b	b	oclusiva bilabial sonora	anglès bed [bEd], francès bon [bO~]
b_<	ɓ	bilabial implosiva sonora
c	c	palatal oclusiva sorda	hongarès latyak [lAcAk]
d	d	oclusiva alveolar sonora	anglès dog [dQg], francès doigt [dwa]
d'	ɖ	retroflexa oclusiva sonora
d_<	ɗ	dental/alveolar implosiva sonora
		vocal frontal, no arrodonida, mig tancada	francès ses [es]
f	f	labiodental fricativa sorda	espanyola fi [fi]
g	g	oclusiva velar sonora	anglès go [g@u], francès longue [el~g]
g_<	ɠ	velar implosiva sonora
h	h	glotal fricativa sorda	anglès house [haUs]
h\	ɦ	glotal fricativa sonora
i	i	vocal frontal, tancada, tibant, no arrodonida	espanyol si [si]
j	j	palatal aproximant	espanyol hi ha [aj], anglès yes [jEs], francès yeux [j2]
j\	ʝ	palatal fricativa sonora
k	k	velar oclusiva sorda	espanyol carro [karo]
		alveolar lateral aproximant	espanyol llei [lej]
l'	ɭ	retroflexa lateral aproximant
l\	ɺ	sonora alveolar lateral vibrant simple
m	m	bilabial nasal	espanyol mes [mes]
n	n	alveolar nasal	espanyol no [no]
`n``	ɳ	retroflexa nasal	suec hörn [h2:n`]
o	o	vocal mig tancada, posterior, arrodonida	espanyol ull [oxo]
		bilabial oclusiva sorda	espanyol gos [però]
p\	φ	bilabial fricativa sorda	japonès fu
		uvular oclusiva sorda
r	r	alveolar vibrant múltiple	espanyol gos [però]
r`	ɽ	retroflexa vibrant simple
r\	ɹ	(post-)alveolar aproximant sonora
r\`	ɻ	retroflexa aproximant
		alveolar fricativa sorda	espanyol sí [si]
s'	ʂ	sorda retroflexa fricativa
s\	ɕ	alveolopalatal fricativa sorda
t	t	alveolar oclusiva sorda	espanyol el teu [el teu]
t'	ʈ	sorda oclusiva retroflexa
o	o	vocal arrodonida posterior tancada tibant	espanyol el seu
		labiodental fricativa sonora	anglès vest [vEst], francès voix [vwa]
v\ (or P)	ʋ	labiodental aproximant
w	w	labiovelar aproximant	espanyol bé [bweno], anglès west [wEst], del francès oui [wi]
x	x	velar fricativa sorda	espanyol caixa [kaxa]
x\	ɧ	postalveolar i velar fricativa sorda
i	i	vocal frontal tancada arrodonida tibi	francès el teu [ty]
z	z	alveolar fricativa sonora	anglès zoo [zu:], francès assot [azOt]
z`	ʐ	sonora retroflexa fricativa
z\	ʑ	alveolopalatal fricativa sonora

Lletres majúscules

X-SAMPA	AFI	Descripció	Exemple
A	ɑ	vocal oberta posterior no arrodonida	de l'anglès start [stA:rt]
B	β	bilabial fricativa sonora
B\	ʙ	bilabial vibrant sonora	evoca la interjecció “brrr” (en sentir esgarrifança)
C	ç	palatal fricativa sorda	alemany ich [iC] o welche [vElC@]; anglès human [Cjum@n] (encara que les transcripcions de l'anglès solguin emprar "[hj]" en lloc de "[çj]")
D	ð	dental fricativa sonora	anglès then [Den]
	ɛ	vocal mig oberta frontal no arrodonida	francès même [mEm]
F	ɱ	labiodental nasal	anglès emphasis ["Eff@sis] (en parla ràpida, si no ["Emf@sis])
G	γ	velr fricativa sonora	grec gamma
G\	ɢ	uvular oclusiva sonora
G\_<	ʛ	uvular implosiva sonora
H	ɥ	semivocal labiopalatal	francès huit [Hi]
H\	ʜ	epiglotal fricativa sorda
I	ɪ	vocal laxa tancada frontal no arrodonida	anglès kit [kIt]
I\		vocal tancada central laxa no arrodonida, no apareix a l'AFI
J	ɲ	palatal nasal	espanyol any [all]
J\	ɟ	palatal oclusiva sonora	hongarès egy [EJ\]
J\_<		palatal implosiva sonora
K	ɬ	alveolar lateral fricativa sorda	galés llaw
K\	ɮ	alveolar lateral fricativa sonora
	ʎ	palatal lateral	espanyol clau [LaBe] (sense ieisme), italià famiglia
L\	ʟ	velar lateral sonora
M	ɯ	vocal tancada posterior no arrodonida	coreà o
M\	ɰ	velar aproximant	espanyol foc [fweM\o]
	ŋ	vetllar nasal	anglès thing [TIN]
N\	ɴ	uvular nasal	japonès sant [sant\]
O	ɔ	vocal arrodonida mig oberta posterior	anglès britànic thought [TO:t]
O\	ʘ	clic bilabial
P (or v\)	ʋ	labiodental aproximant
	ɒ	vocal oberta posterior arrodonida	anglès britànic lot [lQt]
R	ʁ	uvular fricativa sonora	francès roi [Rwa]
R\	ʀ	uvular vibrant sonora
	ʃ	palatoalveolar fricativa sorda	anglès ship [SIp]
T	θ	dental fricativa sorda	espanyol vegada (sense seseo), anglès thin [TIn]
O	ʊ	vocal arrodonida posterior tancada laxa	anglès foot [fUt]
O\		vocal central laxa tancada arrodonida, no apareix a l'AFI
	ʌ	vocal mig oberta no arrodonida	anglès strut [strVt]
W	ʍ	labial-velar fricativa sorda	escocès when
X	χ	uvular fricativa sorda	galés bach
X\	ħ	farinjal fricativa sorda	àrab ha’
I	ʏ	vocal laxa tancada frontal arrodonida	alemany hübsch [hYpS]
Z	ʒ	palatoalveolar fricativa sonora	anglès measure ["mEZ.O@]

Altres símbols

X-SAMPA	AFI	Descripció	Exemple
.		trencament sil·làbic
"	ˈ	accent primari
%	ˌ	accent secundari
&	ɶ	vocal oberta frontal arrodonida	danès drømme
' (or _j)	ʲ	palatalitzada
*		símbol indefinit, SAMPA's “conjunctor”
-		separador
/		indeterminació en vocals franceses
{	æ	vocal frontal no arrodonida gairebé oberta	anglès trap [tr{p]
}	ʉ	vocal tancada central arrodonida	suec sju
1	ɨ	vocal tancada central no arrodonida	galés el teu
2	ø	vocal mig tancada, frontal, arrodonida	francès deux [d2]
3	ɜ	vocal central llarga	anglès britànic nurse [n3:s]
3\	ɞ	vocal mig oberta, central, arrodonida
4	ɾ	alveolar vibrant simple	espanyol però; anglès nord-americà better
5	ɫ	dark l; vegeu també _i	de l'anglès milk [la meva5k]
6	ɐ	schwa oberta	de l'alemany besser [bes6]
7	ɤ	vocal no-arrodonida mig tancada posterior
8	ɵ	vocal no-arrodonida mig tancada central	del suec buss
9	œ	vocal arrodonida frontal mig oberta	francès neuf [n9f]
:	ː	llarga
:\	ˑ	mitjà llarga	l'estonià destria tres extensions vocàliques diferents
<		començ de notació no segmental (ex.: SAMPROSA)
<\	ʢ	epiglotal fricativa sonora
>		fi de notació no segmental
>\	ʡ	epiglotal oclusiva
?	ʔ	aturada glotal	alemany Verein [fe6?aIn], també del danès stød
?\	ʕ	farinjal fricativa sonora	de l'àrab ‘ayn
@	ə	schwa	de l'anglès banana [b@"nA:n@] (britànic) [b@"n{n@] (nord-americana)
@\	ɘ	vocal central mig tancada no arrodonida
^	↑	upstep
!	↓	downstep
!\	ǃ	retroflexe clic
		minor (foot) group
\	ǀ	clic dental
			major (intonation) group
\\|\	ǁ	clic lateral
=\	ǂ	clic alveolar
-\	̮	linking mark

Diacrítics

X-SAMPA	AFI	Descripció
_"	¨	centralitzada
_+	˖	avançada
_-	˗	retreta
_/	ˇ	ascendent
_0	̥	sorda
_<		implosiva
= (or _=)	̩	sil·làbica
_>	ʼ	ejectiva
_?\	ˤ	farinjalitzada
_\	ˆ	to descendent
_^	̯	no sil·làbica
_}	̚	realització inaudible
`	˞	roticidad en vocals, retroflexió en consonants (AFI utilitza diferents símbols per a consonants, vegeu t' com a exemple)
~ (or _~)	~	nasalització
_A	̘	arrel de la llengua avançada
_a	̺	apical
_B	̏	to extra baix
_B_		to baix ascendent
_c	̜	poc arrodonit
_d	̪	dental
_	~	velaritzat o farinjalitzat; vegeu també 5
<F>		caiguda global
_F	^	to descendent
_G	ˠ	velaritzat
_H	ˊ	to alt
_H_T		to alt ascendent
_h	ʰ	aspirada
_j (or ')	ʲ	palatalitzada
_k	̰	veu xerricant
_	`	to baix
_	ˡ	lateral
_M	¯	to mitjà
_m	̻	laminal
_	̼	linguolabial
_n	ⁿ	nasal
_O	̹	arrodonit
_o	˕	descendit
_	̙	arrel de la llengua retreta
<R>		ascensió global
_R	ˇ	to ascendent
_R_F		to ascendent descendent
_r	˔	ascendit
_T	˝	to extra alt
_t	̤	veu velada
_	ˬ	sonora
_w	ʷ	labialitzada
_X	˘	extra breu
_x	˟	mig centralitzada