Rollos Musicales Victoria
Rollos Musicales Victoria,[1] més coneguda com «La Solfa», va ser la primera fàbrica de rotlles de pianola a Espanya. Es va fundar a la Garriga, Vallès Oriental, l'any 1905[2] al carrer del Forn (actual Manuel Raspall)[3] Joan Baptista Blancafort, propietari del Balneari Blancafort i representant a Barcelona de la Columbia Graphophone Company S.A.E, en va ser el fundador i propietari únic des de mitjans dels anys vint.[4] Va arribar a exportar rotlles de pianola a Europa, Amèrica i Oceania; la seva època daurada es va produir al període 1920 a 1925.
 Plànol d'alçat de la «Fàbrica de rotlles de pianola La Solfa»  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | fàbrica |
| Història | |
| Creació | 1905 |
| Data de dissolució o abolició | 1932 |
| Activitat | |
| Produeix | rotlle de pianola |
| Mida de la col·lecció o exhibició | 4.000 (1929) |
| Membres | 35 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Pere Blancafort de Rosselló recorda com l'any 1905 el seu pare,un home emprenedor amb àmplia formació musical, va associar-se amb Carles Salvi i els germans Guarro, fabricants de pianos, en la representació de la marca de pianoles "Angelus", fet que els va portar a la fundació de "la Solfa" i a l'establiment d'un local amb espais per a audicions a la Rambla de Catalunya, a Barcelona.[5]
La fàbrica de la Garriga, ubicada en unes naus obra de l'arquitecte Joaquim Raspall, produïa els rotlles de les marques Victoria, Best i Ideal. Inicialment amb maquinària importada, aquesta va acabar construint-se a la mateixa fàbrica. Va arribar a tenir 35 treballadors, entre 1919 i 1930, i un catàleg innovador d'unes sis mil obres l'any 1929. Aquest catàleg incloïa -a tall d'exemple- temes tan diversos com la sardana, la sarsuela, simfonies o òpera, així com una gran diversitat de compositors, tals com Beethoven, Chopin o Debussy o el mateix Manuel Blancafort i que va comptar entre els seus compositors l'obra de dues autores, Adelina Hombravella i Narcisa Freixas[4][6]
Manuel Blancafort, fill del propietari i músic de renom, va treballar a l'empresa durant la seva adolescència, traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola,[6] i va ser per a ell una autèntica escola; també hi va treballar com a marxant el seu germà Antoni.[6] La Solfa va tancar les portes l'any 1932, fruit de la crisi provocada per l'aparició del fonògraf,[7] i l'edifici va passar a ser la seu de l'empresa Blavi, del mateix Blancafort i dedicada a la fabricació de sabons i colònies, amb qui La Solfa compartia seu des de 1931.[4] L'arxiu i documentació de Rollos Victoria es va conservar al mateix edifici, amb el de Blavi, fins que es un incendi el fortuït l'any 1965.
Referències
modifica- ↑ Roquer Gonzalez, Jordi. Els sons del paper perforat. Aproximacions multidisciplinàries al fenomen de la pianola (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2017-06-20.
- ↑ Armendáriz Aznar, Rosa María; Irigaray Soto, Susana; Mateo Pérez, María Rosario «La Colección Musical de Gregorio Iribas Yeregui en los fondos del Museo Etnológico de Navarra “Julio Caro Baroja”». Cuadernos de etnología y etnografía de Navarra, 77, 2002, pàg. 127-142 [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ Benzekry i Fortuny, Albert. Història Gràfica de la Garirga. 5 v.. Barcelona: L'autor, 1985-2000. ISBN 84-398-5192-8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Maurí i Serra, Josep. Història de La Garriga.. Barcelona: [s.n.], 1949-1954 (Graf. Marina), 1949-1953, p. 3 v..
- ↑ Pere., Blancafort de Rosselló,. La Garriga, el balneari i jo : cròniques, personatges, anècdotes. [Barcelona]: Ariel, 1976. ISBN 8434474328.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Muns, Eva «La Pianola: una altra forma de gaudir de la música». Wagneriana catalana, 23, 2005, pàg. 8 [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ Història de La Garriga : dels primers assentaments humans al segle XXI. [La Garriga]: Ajuntament de La Garriga, 2015. ISBN 9788460655954.