Veterà

Entre els romans s'havien de servir 25 anys sense interrupció per aconseguir la llicència. L'emperador August va reduir el temps a 20 anys de servei pels soldats d'infanteria i 10 per la cavalleria. Si el veterà seguia a la legió després d'aquests anys, tenia diverses distincions i recompenses, i s'anomenava evocat. A la vida militar no duia a terme cap treball mecànic, ni feia de sentinella, no participava en les rondes ni en les patrulles, i només prenia les armes per fer una marxa o per entrar en combat. En les seves transaccions particulars no pagava els drets de compra i venda. Estava exent dels treballs personals i no podia ser assotat. A la presó tenia un lloc separat dels criminals comuns, i rebia mostres de simpatia per part dels oficials. Això es feia per estimular els legionaris a mantenir-se a la legió.^[1]

 

Els veterans de guerra, especialment des de la guerra del Vietnam i altres conflictes contemporanis com Iraq o Afganistan, han presentat una problemàtica social respecte de la re-inserció en la societat a causa de les incapacitats físiques i psicològiques greus que aquestes persones van contraure durant el conflicte, i les ha transformt en un llast per a la societat. La societat i els governs no estan preparats eficientment per poder oferir a aquest grup de persones que van retre un servei a la mateixa societat i potser van tornar com herois, un adequat tractament post-conflicte que els permeti continuar amb les seves vides normalment. Més aviat se'ls considera com a socialment morts.

Un elevat percentatge de veterans de guerra arrossega seqüeles físiques o psicològiques de tal magnitud que els impedeix trobar el camí a la normalitat o felicitat i recorren al suïcidi com a sortida als seus problemes.^[2]

Estats Units i l'antiga Unió Soviètica són actualment els països que té major nombre de veterans de guerra, en els Estats Units hi ha uns 23 milions de veterans de guerra, i dels 30.000 suïcidis que es verifiquen en aquest país, uns 6.000 són de veterans de guerra, una pandèmia en aquest grup de persones.

Una persona supervivent d'un conflicte o que hagi sigut militar, pot presentar alguns dels següents símptomes:

• Mutisme, apatia, autoaïllament social.
• Incapacitat de sentir sentiments d'afectivitat cap als altres.
• Sentiments d'un esdevenir incert, sense esperances de felicitat.
• Insomni o malsons amb fixació d'idees molt persistent.
• Irritabilitat sobtada.
• Records flashback del conflicte.
• Ansietat, períodes de trastorns de personalitat bipolar.
• Sensació persistent de subvaloració del seu estat o manca de reconeixement de part de la societat.