Partit Verd Europeu

El Partit Verd Europeu va ser fundat el 22 de febrer de 2004 en el quart Congrés de la Federació Europea de Partits Verds (EFGP) a Roma, al qual van assistir més de 1.000 delegats. Trenta-quatre partits verds de tota Europa es van unir a aquest nou partit paneuropeu, el primer partit polític a escala la Unió Europea. Les altres federacions polítiques europees van seguir l'exemple en els següents dos anys. Per als Verds aquesta va ser la culminació d'un procés que havia començat amb la formació de la Coordinació Verda Europea a finals dels anys vuitanta i amb la Federació Europea de Partits Verds en 1993.^[9]

El 1979 es va crear la Coordinació dels Partits Verds i Radicals Europeus (CEGRP) per coordinar la participació dels partits Verds i Radicals en les eleccions al Parlament Europeu de 1979, però hi havia diferències considerables entre els partits verds i radicals i van ser incapaços de formar una plataforma electoral paneuropea comuna. Tot i que alguns partits estaven ben posicionats, cap diputat verd va entrar al Parlament Europeu.^[10]

A la primavera de 1984, a Lieja, es va celebrar un nou congrés per afrontar les eleccions europees d'aquell any. Es va establir una Coordinació Verda Europea Reestructurada (EGC), amb una secretaria proporcionada pel Partit Polític dels Radicals holandes i una declaració conjunta. A les eleccions, onze diputats van ser elegits per al Parlament Europeu, i van intentar formar el Grup de l'Enllaç Europeu Alternatiu Verd (GRAEL). Si bé, el grup era massa petit per a ser reconegut pel Parlament i, per tant, es va unir a altres partits al Grup Arc de Sant Martí, que també incloïa partits regionalistes, el Moviment Popular Danès contra la Unió Europea i alguns partits radicals i socialistes.

Els Verds Europeus van formar una estructura triangular amb GRAEL al Parlament Europeu, la Coordinadora Verda Europea com a òrgan de coordinació supranacional i els partits membres. La posició dels Verds europeus també es va veure afeblida pel principi de rotació que alguns partits membres (Alemanya i Països Baixos) van utilitzar, i els seus diputats van ser reemplaçats per uns altres després de complir la meitat del seu mandat. Aquesta tècnica de rotació es va originar amb els Verds alemanys per a evitar que els seus membres fossin cooptats pel sistema de negociació informal dins del Bundestag, però no els va funcionar dins del Parlament Europeu.

Per als partits neerlandesos, l'elecció per a la rotació era per un compromís entre tres partits que només tenien dos escons al Parlament: un escó era mantingut pel candidat principal, mentre que el segon es va alternar entre el segon i tercer candidat. D'aquesta manera, cada partit tindria un representant en el Parlament Europeu en algun moment. Finalment, les opinions dels Verds van mostrar una gran diversitat, especialment entre les tendències pro europees i euroescèptiques, i això va afeblir la posició dels Verds en el Parlament.

A les eleccions europees de 1989, els partits verds van obtenir 26 escons, però a causa dels conflictes oberts al Grup de l'Arc de Sant Martí, els Verds Europeus van formar un grup parlamentari separat, el Grup Verd al Parlament Europeu. Durant aquest període, els Verds es van atrinxerar més al parlament.^[11]

El juny de 1993, la Federació Europea de Partits Verds va ser formada pels membres de la Coordinadora Verda Europea a Kirkkonummi (Finlàndia). L'organització es va estructurar més, ara tenia un congrés triennal, un Consell i un Comitè de la Federació, una forma d'executiva, i va reforçar els seus vincles amb el Grup dels Verds en el Parlament Europeu.

A les eleccions al Parlament Europeu de 1994 els partits verds van obtenir un total de 20 escons, i al grup es va unir un membre del Partit Popular Socialista danès i un membre del Partit Popular del Tirol del Sud italià. De nou, els Verds van formar un grup separat del Grup de l'Arc de Sant Martí, ara rebatejat com a Aliança Radical Europea.

En les eleccions al Parlament Europeu de 1999, els Verds van obtenir 38 escons, i van formar un grup combinat amb l'Aliança Lliure Europea, que representava als partits regionalistes i els moviments d'independència d'arreu d'Europa, que anteriorment participaven en l'Aliança Radical Europea. La relació entre els Verds i aquests partits era diferent de la formalitzada dins del Grup de l'Arc de Sant Martí, ja que els Verds eren més forts, tant numèricament com políticament.^[11]

La sabadellenca Mar García Sanz fou escollida secretària general en 2014.^[4] A les eleccions al Parlament Europeu de 2014 els candidats verds van ser José Bové i Ska Keller. El lema de la campanya era 'Canvia Europa, vota verd'. El grup Verds/ALE al Parlament Europeu va obtenir 50 escons en total.

 

Els candidats a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 van ser Ska Keller i Bas Eickhout, que van fer campanya per la protecció del clima, una Europa social, més democràcia i un estat de dret més fort. El Partit Verd Europeu va obtenir 67 escons,^[8] el seu màxim històric, en part a causa de la creixent consciència pública sobre el canvi climàtic i l'impacte dels moviments juvenils pel clima. L'augment més fort va ser a Alemanya, ja que l'Aliança 90/Els Verds va substituir el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya de centreesquerra com el segon partit més fort. En 2019 van escollir com a copresidents a la belga Evelyne Huytebroeck i l'austríac Thomas Waitz, i Mar García va repetir com a secretària general.^[12] En 2022 es va escollir noca copresidència, en la que va repetir Thomas Waitz, i la francesa Mélanie Vogel va rellevar Evelyne Huytebroeck,^[3] i Benedetta De Marte fou escollida secretària general.^[13]

A les eleccions al Parlament Europeu de 2024 l'alemany Terry Reintke va ser designat pel partit com a candidat a presidir la Comissió Europea.^[14]

 

El Partit Verd Europeu es basa en les anomenades polítiques verdes com la responsabilitat ambiental, la llibertat individual, la democràcia, la diversitat, la justícia social, la igualtat de gènere, un desenvolupament sostenible global, i la no-violència.^[15] Aquestes idees han sigut defensades en múltiples informes com per exemple l'Informe Auken sobre l'especulació urbanística espanyola en 2009.

En l'àmbit d'internet, el grup Verds/ALE ha defensat amb força l'adopció d'una Free Information Infraestructure,^[16] principalment amb la Directiva de la Unió Europea sobre patentabilitat d'invencions implementades per ordinador en 2003.

Durant el II Congrés del PVE (2006) van adoptar els Estatuts definitius del partit, en els quals defineixen la seua línia ideològica.^[17]

El Partit Verd Europeu defineix als seus estatuts quatre tipus de filiació: de ple dret, candidats, associats i de categoria especial (persones a títol individual majoritàriament). La pertinença o no de l'estat dels membres a la Unió Europea no afecta els drets dels membres dins el partit.^[18]

Estat	Nom (català)	Nom (llengua del país)	abr.	Eurodiputats[8]
Alemanya	Aliança 90/Els Verds	Bündnis 90/Die Grünen	GRÜNE	21 / 96
Àustria	Els Verds	Die Grünen - Die grüne Alternative	GRÜNE	3 / 19
Bèlgica	Ecolo	Ecolo	cdH	1 / 21
	Verd	Groen	CD&V	2 / 21
Bulgària	Els Verds	Зелените Zelenite		0 / 17
Croàcia	Desenvolupament Sostenible de Croàcia (candidat)	Održivi Razvoj Hrvatske	ORaH	0 / 12
Dinamarca	Partit Popular Socialista	Socialistisk Folkeparti	SF	2 / 14
Eslovènia	Partit dels Joves - Verds Europeus	Stranka mladih - Zeleni Evrope	SMS-Zeleni	0 / 8
Espanya	Catalunya en Comú		CeC	1 / 59
	Esquerra Verda (integrat a Catalunya en Comú)		EV
	Verds Equo	Verdes Equo		0 / 59
Estònia	Partit Verd Estonià	Erakond Eestimaa Rohelised	EER	0 / 7
Finlàndia	Lliga Verda	Vihreät Gröna Förbundet	Vihr. Gröna	3 / 14
França	Europa Ecologia - Els Verds	Europe Écologie - Les Verts	EELV	11 / 79
Grècia	Verds Ecologistes	Οικολόγοι Πράσινοι Oikologoi Prasinoi	OP	0 / 21
Hongria	LMP - Partit Verd d'Hongria	LMP – Magyarország Zöld Pártja	LMP	0 / 21
Irlanda	Partit Verd	Comhaontas Glas Green Party		2 / 13
Itàlia	Europa Verda	Europa Verde	EV	0 / 76
	Verds del Tirol del Sud	Die Grünen Südtirols Vërc de Südtiro Verdi del Sudtirolo		0 / 76
Letònia	Els Progressistes	Progresīvie	PRO	0 / 8
Luxemburg	Els Verds	Déi Gréng Les Verts Die Grünen		1 / 6
Malta	AD+PD	AD+PD	ADPD	0 / 6
Països Baixos	Esquerra Verda	GroenLinks	GL	3 / 21
Polònia	Els Verds	Partia Zieloni		0 / 52
Portugal	Partit Ecologista "Els Verds"	Partido Ecologista "Os Verdes"	PEV	0 / 21
Romania	Partit Verd	Partidul Verde
Suècia	Partit Verd	Miljöpartiet de Gröna	MP	3 / 21
Txèquia	Partit Verd	Strana Zelených	SZ	0 / 21
Xipre	Verds de Xipre - Cooperació dels Ciutadans	Κίνημα Οικολόγων Περιβαλλοντιστών Kinima Oikologon Perivallontiston	KOSP	0 / 6

A més, l'EGP també compta amb 13 partits de 12 països de fora de la Unió Europea.^[8]

Estat	Nom (català)	Nom (llengua del país)	abr.	Tipus
Albània	Partit Verd d'Albania	Partia e Gjelbër	PGJ	Ple dret
Azerbaidjan	Partit Verd d’Azerbaidjan	Azərbaycan Yaşlılar Partiyası		Associat
Belarús	Partit Belarús «Els Verds»	Беларуская партыя «Зялёныя» Bielaruskaja partyja «Zialionyja» Белорусская партия «Зелёные» Belorusskaya partiya «Zelonyye»		Associat
Geòrgia	Partit Verd de Geòrgia	საქართველოს მწვანეთა პარტია Sak’art’velos mtsvanet’a partia		Ple dret
Macedònia del Nord	Renaixement Democràtic de Macedònia	Демократска обнова на Македонија Demokratska obnova na Makedonija	ДоМ	Ple dret
Moldàvia	Partit Ecologista Verd	Partidul Verde Ecologist	PVE	Ple dret
Montenegro	Acció de Reforma Unida del Moviment Cívic	Грађански покрет Уједињена реформска акција Građanski Pokret Ujedinjena reformska akcija	URA	Candidat
Noruega	Partit Verd	Miljøpartiet De Grønne Miljøpartiet Dei Grøne Birasbellodat Ruonát		Ple dret
Suïssa	Partit Verd de Suïssa	Grüne Schweiz Les VERT-E-S suisses Verdi svizzeri Verda svizra	GRÜNE VERT-E-S VERDI VERDA	Ple dret
Regne Unit	Partit Verd d'Anglaterra i Gal·les	Green Party of England and Wales Plaid Werdd Cymru a Lloegr	Greens	Ple dret
	Partit Verd d'Irlanda del Nord (integrat al Partit Verd d'Irlanda)	Comhaontas Glas Green Party	Greens	Ple dret
	Partit Verd Escocès	Pàrtaidh Uaine na h-Alba Scots Green Pairtie Scottish Green Party	Green	Ple dret
Rússia	Unió dels Verds de Rússia	Союз зелёных России Soyuz zelonykh Rossii		Associat
Turquia	Partit Verd d'Esquerra	Yeşil Sol Parti		Canditat

Són membres de categoria especial tots els eurodiputats a la cambra, de manera indirecta per ser part d'un partit membre del Partit Verd Europeu. Si bé, també hi formen part de manera directa Ernest Urtasun, eurodiputat d'Esquerra Verda i Catalunya en Comú, Caroline Rosse i Salima Yenbou de l'Aliança Ecologista Independent de França, Silwia Spurek eurodiputada independent polonesa o Francicso Guerreir, exmembre del partit portuguès Persones-Animals-Natura, entre d'altres.^[18]

• Unió Europea
• Partit polític europeu
• Els Verds/Aliança Lliure Europea

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Verd Europeu

• Partit Verd Europeu