Tuan mac Cairill
A la mitologia irlandesa, Tuan mac Cairill era un solitari que conservava el record de les seves anteriors encarnacions, les quals es remuntaven a l'època d'abans del Diluvi universal. Havent acompanyat Partholón, fou l'únic humà que sobrevisqué a la plaga (o al Diluvi[1]) que va matar la resta del seu poble. Mitjançant una sèrie de transformacions animals va sobreviure fins a l'època cristiana i va explicar la història del Lebor Gabála Érenn,[2] des del seu poble endavant, a Sant Finnian de Moville.[3][4]
 "Tuan watches Nemed", il·lustració on es veu Tuan mac Cairill observant l'arribada a Irlanda dels Nemedians, obra de J. C. Leyendecker dins Myths & Legends of the Celtic Race (T. W. Rolleston, 1911) | |
| Tipus | personatge mitològic  |
|---|---|
| Altres | |
| Part de | mitologia irlandesa |
La seva llegenda es troba en un manuscrit del segle xi anomenat Lebor na hUidre ("Llibre de la Vaca Bruna").[5] Tuan, un ermità o monjo solitari, explicà a Sant Finnian que va néixer 2.000 anys abans i va ser testimoni de moltes de les onades d'invasors que van arribar a l'antiga Irlanda: els Nemedians, els Fir Bolg i els Tuatha De Dannan.
Essent l'únic humà que custodiava la terra, va créixer pelut, arrugat i gris. Fou testimoni de la invasió de Nemed (de qui diu que era germà del seu pare), i un dia es va despertar per descobrir que havia renascut com a jove i vigorós cérvol.[6] Ja vell, el cérvol va veure morir els Nemedians i va tornar a renéixer en la forma d'un jove porc senglar; de gran, va esdevenir rei dels ramats de senglars i fou testimoni de l'ocupació d'Irlanda per Semion, líder dels Fir Bolg.[7] Aleshores va esdevenir un gran falcó (o àliga[8]) i veié Irlanda en poder dels Tuatha Dé Danann i els fills de Míl. Més tard, es va reencarnar en un salmó, fou capturat per un pescador que estava al servei d'un chieftain (cap de clan) anomenat Cairill, i la dona d'aquest se'l va menjar. Un cop passat al ventre de la dona, va renéixer de nou com a Tuan mac Cairill ("Tuan, fill de Cairill"). Anys a venir es va convertir al Cristianisme i va mantenir converses amb Sant Patrici i Columba d'Iona.[9]
Notes al peu
modifica- ↑ Kuno Meyer 1897, VB, Vol. 2, ¶4
- ↑ Mackillop 1998,
- ↑ Kuno Meyer 1897, Voyage of Bran, Vol. 2, 285-301
- ↑ Arbois de Jubainville & Best 1903, pàg. 26-
- ↑ El text del conte al LU es pot trobar en línia a CELT Corpus
- ↑ Kuno Meyer 1897 op. cit.,
- ↑ Kuno Meyer 1897, ¶7-10
- ↑ Kuno Meyer 1897 ¶11-. irlandès: 'murrech adbul': murrech "gran ocell marí, corb de mar (eDIL)", a la part en prosa, però irlandès: 'seig': séig "falcó, ocell falconiforme (eDIL)" en vers. Mackillop diu "àliga".
- ↑ Kuno Meyer 1897 ¶13-
Referències
modifica- Arbois de Jubainville, Marie Henri de; Best, Richard Irvine. The Irish mythological cycle and Celtic mythology (google) (en anglès). O'Donoghue, 1903, p. 26-. (tr. del francès)
- Carey, John «Scél Tuáin meic Chairill ("The Story of Tuán son of Cairell").» (en anglès). Ériu, 35, 1984, p. 93–111. (ed. i tr.)
- Carey, John. Celtic Heroic Age: Literary Sources for Ancient Celtic Europe and Early Ireland and Wales (en anglès). Celtic Studies Publications(2nd ed.), 1995, p. 210–12. (tr.)
- Mackillop, James. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-280120-1.
- Kuno Meyer. Scél Túin maic Cairill do Fhinnén Maige Bile inso sís ("Tuan mac Cairill's Story to Finnen of Moville here below. (google) (en anglès). 2, 1897, p. 285–301. (ed. i tr.)
- Deschamps, Alain; Auclair, Claude «Historia de Tuan mac Cairill» (en castellà). Totem. Nueva Frontera, S.A. [Madrid], núm. 50, 1983, p. 41-52.