Trober

A l'edat mitjana, mig segle després de l'aparició dels trobadors al Llenguadoc, sorgeixen al nord els trobers (del francès trouvères). Aquest és el terme que designa els poetes que compongueren les seves obres a l'edat mitjana i influïts per la lírica dels trobadors, però en llengua francesa (langue d'oïl) mentre que els trobadors ho feien en occità. El primer trouvère conegut és Chrétien de Troyes, al darrer terç del segle xii, i els trouvères continuaren la seva producció literària fins als voltants de 1300. Es conserven unes 2000 poesies de trouvères; d'un nombre considerable (dos terços) se’n conserva també la música. Alguns trouvères dels més importants són Adam de la Halle, Jean Bodel, Gautier de Coincy, Conon de Béthune.