Titus Taci

Titus Taci era originari de la ciutat sabina de Cures, on ja era rei.^[2] Segons narra Titus Livi, Ròmul havia acollit diversos homes procedents de les ciutats del voltant, als quals els va oferir per instal·lar-se la zona anomenada Asylum, situada entre l'Arx (la ciutadella) i el Capitoli. Entre aquests homes estaven els anomenats primers pares o patricis que van col·laborar amb Ròmul en la fundació de Roma.^[3] Però com que aquest asil estava reservat als homes, el desequilibri amb el nombre de dones va portar a l'episodi del rapte de les dones.

Per venjar el rapte, els familiars d'aquelles dones van declarar la guerra a Roma. Mentre que els romans s'enfrontaven als Ceninensi, als Antemnati i als Crustumini, Taci va retenir els sabins fent gala de voler resoldre el problema amb calma.^[4] L'estratègia de Titus Taci va incloure negociar amb Tarpeia perquè li obrís les portes de la ciutadella. En la batalla que va tenir lloc a continuació, Titus novament es manté al marge, mentre que l'heroi de la jornada va ser Mettius Curtius.^[5] Quan les dones proposen la pau Titus Taci va acceptar sense problemes.^[6]

Ròmul li va proposar associar-se a ell com a rei de Roma. Titus i els seus homes es van establir al turó anomenat el Quirinal. En algunes versions, en senyal d'amistat, Ròmul va concedí la mà de la seua filla Hersília a un sabí, parent seu.^[7]

 

Més endavant Roma va ser amenaçada pels habitants de Laurentum, pel que sembla per una enemistat a causa d'una mala decisió de Titus Taci. Pocs anys després de la composició del regne, alguns familiars de Taci van maltractar als ambaixadors de Laurentum, els quals van apel·lar a la llei de les gens demanant una compensació, és a dir que fossin jutjats per representants de les diferents gens. Taci en lloc de fer justícia, es va posar de la banda dels seus parents i va imperar la seva voluntat pel fet de ser rei.

Passat un temps, quan un dia Titus va sortir en direcció a la ciutat de Lavínium, a oferir un sacrifici en un santuari d'allà, va ser sorprès pels seus enemics als quals els havia negat justícia, i el van matar.^[8][9]

Va ser enterrat a l'Aventí en un indret envoltat de llorers.^[10]

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titus Taci

• Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, 1997, p.212 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1.