Teoria del tot

La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts. Altres termes, no del tot sinònims, emprats per a referir-se al mateix concepte són teoria unificada, gran teoria unificada, teoria de camps unificada i teoria de camp unificat. Inicialment, el terme va ser usat amb una connotació irònica per a referir-se a diverses teories sobregeneralitzades. Després, el terme es va popularitzar en la física quàntica en descriure una teoria que podria unificar les quatre interaccions fonamentals: forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació.^[1] Això vol dir explicar amb un model simple de teories totes les interaccions fonamentals de la natura,^[2] i doncs unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat.^[1] De moment s0ha aconseguit arribar a la teoria de la gran unificació, que uneix tres de les quatre forces fonamentals (totes menys la gravetat).

Va haver-hi nombroses teories del tot proposades per físics teòrics en el segle passat, però fins ara cap n'ha estat capaç de superar una prova experimental; han tingut tremendes dificultats perquè les seues teories tinguen resultats experimentals estables. El primer problema per a produir una teoria del tot és que les teories acceptades, com la mecànica quàntica i la relativitat general, són radicalment diferents en les descripcions de l'univers: les formes senzilles de combinar-les condueixen ràpidament a la «renormalització» del problema, en què la teoria no ens dona resultats finits per a dades quantitatives experimentals. Finalment, un nombre de físics no espera que la teoria del tot siga descoberta.