Constel·lació del Taure

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Taure
Nom en llatí	Taurus
Abreviatura	Tau
Genitiu	Tauri
Simbologia	el Bou
Ascensió recta	4
Declinació	15
Àrea	797 graus quadrats; Posició 17a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	4
Estel més brillant	Aldebaran (α Tau) (0,9m)
Meteors	Tàurids; Beta Tàurids;
Limita amb	Auriga; Perseus; Àries; Cetus; Eridanus; Orion; Gemini;
	Visible a latituds entre +90° i −65°.; Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord. Taure és una constel·lació gran i prominent al cel d'hivern de l'hemisferi nord. És una de les constel·lacions més antigues, que es remunta almenys a l'edat del bronze primerenca, quan va marcar la ubicació del Sol durant l'equinocci de primavera. La seva importància per al calendari agrícola va influir en diverses figures de toros en les mitologies antigues de Sumer, Akkad, Assíria, Babilònia, Egipte, Grècia i Roma. El seu antic símbol astronòmic és (♉︎), que s'assembla al cap de bou.

Hi ha una sèrie de característiques que són d'interès per als astrònoms. Taure acull dos dels cúmuls oberts més propers a la Terra, les Plèiades i les Híades, tots dos visibles a simple vista. A primera magnitud, el gegant vermell Aldebaran és l'estrella més brillant de la constel·lació. A la part nord-est de Taure hi ha Messier 1, més coneguda com la Nebulosa del Cranc, un romanent de supernova que conté un púlsar. Una de les regions més properes de formació estel·lar activa, el complex Taure-Auriga, es creua a la part nord de la constel·lació. L'estrella variable T del Taure és el prototip d'una classe d'estrelles anteriors a la seqüència principal.

Característiques

Taure és una constel·lació gran i prominent al cel d'hivern de l'hemisferi nord, entre Àries a l'oest i Bessons a l'est; al nord es troben Perseu i Auriga, al sud-est Orió, al sud Eridanus, i al sud-oest la Balena. A finals de novembre-principis de desembre, Taure arriba a l'oposició (punt més allunyat del Sol) i és visible tota la nit. A finals de març, surt al capvespre i desapareix completament darrere de la resplendor del Sol de maig a juliol.^[1]

Aquesta constel·lació forma part del zodíac i, per tant, està intersecada per l'eclíptica. Aquest cercle a través de l'esfera celeste forma el camí aparent del Sol quan la Terra completa la seva òrbita anual. Com que el pla orbital de la Lluna i els planetes es troben prop de l'eclíptica, normalment es poden trobar a la constel·lació de Taure durant alguna part de cada any.^[1] El pla galàctic de la Via Làctia talla l'angle nord-est de la constel·lació i l'anticentre galàctic es troba prop de la frontera entre Taure i Auriga. Taure és l'única constel·lació creuada per les tres de l'equador galàctic, l'equador celeste i l'eclíptica. Una estructura galàctica semblant a un anell coneguda com el cinturó de Gould passa per la constel·lació.^[2]

L'abreviatura recomanada de tres lletres per a la constel·lació, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional el 1922, és "Tau".^[3] Els límits oficials de les constel·lacions, tal com els va establir l'astrònom belga Eugène Delporte el 1930, estan definits per un polígon de 26 segments. En el sistema de coordenades equatorials, les coordenades d'ascensió recta d'aquestes fronteres es troben entre les 03^h 23.4^m i les 05^h 53.3^m , mentre que les coordenades de declinació estan entre 31,10° i -1,35°.^[4] Com que una petita part de la constel·lació es troba al sud de l'equador celeste, aquesta no pot ser una constel·lació completament circumpolar a qualsevol latitud.^[5]

Objectes de l'espai profund

A l'est de la constel·lació està un dels cúmuls estel·lars més coneguts, fàcilment visible a ull nu, les Plèiades. Rere Aldebaran hi ha les Híades, el cúmul estel·lar obert més proper, que forma una V en el cel indicant el cap del bou.

Un altre objecte, visible al telescopi, és la nebulosa del Cranc (M1), una supernova romanent al nord-est de Zeta. L'explosió, vista a la Terra el 4 de juliol de 1054, era prou brillant per a ser vista de dia. Es menciona a texts d'història xinesa i pots d'indis americans.

Mitologia

A la mitologia grega, a part de representar un bou corrent, també correspon al minotaure de la mitologia grega i correspon a Zeus en forma de bou, que va agafar per prendre Europa, una princesa fenícia, que Zeus va fer pujar sobre el llom i, abans que se n'adonés, es va llançar a la mar i començà a nedar fins que arribà a Creta, on va tornar a recuperar l'aspecte d'un déu. Zeus va aconseguir conquerir Europa i d'aquesta unió en va néixer Minos.

Astrologia

El signe astrològic Taure (20 d'abril - 20 de maig) està associat amb la constel·lació. En algunes cosmologies, Taurus està associat amb l'element clàssic Terra, i en conseqüència és un signe de Terra (amb Virgo i Capricorn). El seu oposat polar és Escorpí.

Estrelles notables i d'anomenada

BD	F	Noms i altres designacions	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància en Anys llum	Tipus espectral	Comentaris
α	87	Aldebaran, Alpha Tauri, Cor Tauri, Parilicium	0,87	-0,63	65,1	K5III	الدبران ad-dabarān El seguidor de les Plèiades cor tauri El cor del brau Noms populars: la Cabra, la Mosca, l'Ull de Bou.
β	112	Beta Tauri, El Nath, Alnath, Nath	1,65	-1,37	131	B7III	النطح an-naţħ El que topa (amb la banya)
η	25	Alcíone, Eta Tauri, la reina que allunyà les tempestes (una de les Plèiades)	2,85	-2,41	440	B7III	Αλκυώνη membre de les Plèiades cúmul obert estrella doble; magnitud dels components 2,85, 8,3
ζ	123	Dseta Tauri, Tien Kwan, Alheka	2,97	-2,56	417	B4IIIp	天關 tiānguān El pas de la muntanya celestial ? al-haq'ah L'indret blanc? estrella variable del Tipus Gamma Cassiopeiae
θ²	78	Theta-2 Tauri	3,40	0,10	153	A7III	membre de les Híades cúmul obert estrella variable del Tipus Delta Scuti
λ	35	Lambda Tauri	3,41	-1,87	370	B3V+A	Binari Eclipsant
ε	74	Èpsilon Tauri, Ain, Oculus Borealus	3,53	0,15	155	K0III	عين ^cain l'ull (del bou) oculus boreālus L'ull boreal membre de les Híades cúmul obert
ο	1	Òmicron Tauri	3,61	-0,45	212	G8III
	27	Atlant, 27 Tauri	3,62	-1,72	440	B8III	Άτλας, l'audaç (un tità, pare de les Plèiades membre del cúmul obert de les Plèiades sistema estel·lar triple; magnituds de les components: 4,1, 5,6, 6,8
γ	54	Gamma Tauri, Hyadum I, Prima Hyadum, Primus Hyadum, la primera de les Híades	3,63	0,28	154	G8III	membre del cúmul obert de les Híades
	17	Electra, 17 Tauri	3,72	-1,56	440 (o 371?)	B6III	Ηλέκτρα membre de les cúmul obert Plèiades
ξ	2	Xi Tauri	3,73	-0,44	222	B9Vn	Eclipsant binària
δ¹	61	Delta-1 Tauri, Hyadum II, Secunda Hyadum, Secundus Hyadum	3,77	0,40	153	G8III	membre de les Híades cúmul obert
θ¹	77	Theta-1 Tauri	3,84	0,42	153	G7III	membre Híades cúmul obert
	20	Maia, 20 Tauri	3,87	-1,34	440	B8III	Μαία membre de les Pléiades cúmul obert
ν	38	Nu Tauri	3,91	0,92	129	A1V
	23	Merope, 23 Tauri	4,14	-1,07	440	B6IV	Μερόπη membre del cúmul obert de les Pléiades estrella variable tipus Beta Cephei
f	5	5 Tauri	4,14	-1,08	360	K0II-III...
κ¹	65	Kappa-1 Tauri	4,21	0,85	148	A7IV-V	membre del cúmul obert de les Híades sistema estel·lar de sis estels
d	88	88 Tauri	4,25	0,93	150	A5m
μ	49	Mu Tauri	4,27	-1,35	435	B3IV
τ	73	Tau Tauri	4,27	-1,18	401	B3V
c¹	90	90 Tauri	4,27	0,96	150	A6V	membre del cúmul obert de les Híades
υ	69	Ípsilon Tauri	4,28	0,90	155	A8Vn	membre del cúmul obert les Híades tipus Delta Scuti estrella variable
	10	10 Tauri	4,29	3,60	45	F9V
δ³	68	Delta-3 Tauri, 68 Tauri	4,30	-0,99	148	B6V	membre del cúmul obert les Híades tipus α ² Canum Venaticorum estrella variable
q	19	Taígete, Taÿgete, 19 Tauri (una de les Plèiades)	4,30	-0,99	440 o 373?	B6V	Ταΰγετη membre del cúmul obert de les Plèiades
	119	119 Tauri, CE Tauri	4,32	-4,53	1920 o 1919?	M2Ib	variable semiregular diàmetre 510 vegades el del Sol
A¹	37	37 Tauri	4,36	0,64	181	K0III
	71	71 Tauri	4,48
	136	136 Tauri	4,56
ι	102	Iota Tauri	4,62	1,13	163	A7V	membre de les Híades cúmul obert
ρ	86	Rho Tauri	4,65	1,30	152 o 153?	A8V	membre de les Híades cúmul obert estrella variable tipus Delta Scuti
σ²	92	Sigma-2 Tauri	4,67	1,23	155 o 159?	A5Vn	membre del cúmul obert de les Híades
π	73	Pi Tauri	4,69	-1,03	455	G8III
δ²	64	Delta-2 Tauri, 64 Tauri	4,80	1,55	146	A7V	membre del cúmul obert de les Híades
	139	139 Tauri	4,81	-4,24	2.105	B1Ib
	47	47 Tauri	4,84	-0,44	372	G5III
	126	126 Tauri	4,84	-1,96	748	B3IV...
o	114	114 Tauri	4,88	-1,76	696	B2.5IV
	132	132 Tauri	4,88	-1,14	522	G8IIIvar
	134	134 Tauri	4,89	0,29	272	B9IV
m	104	104 Tauri	4,91	3,91	52	G4V
ω²	50	Omega-2 Tauri	4,93	2,64	94
n	109	109 Tauri	4,96	0,96	206	G8III
	75	75 Tauri	4,96	1,08	194	K2IIIvar
φ	52	Phi Tauri	4,97	-0,13	342	K1III
	111	111 Tauri	5,00	4,17	48	F8V SB
b	79	79 Tauri	5,02	1,56	160	A7V	membre del cúmul obert de les Híades
	28	Plèione (la mare de les Plèiades), 28 Tauri, BU Tauri	5,05	-0,32	387 o 440?	B7p	Πληϊόνη membre del cúmul obert de les Plèiades estrella variable tipus Gamma Cassiopeiae
σ¹	91	Sigma-1 Tauri	5,08	1,74	155 o 152	A4m	membre del cúmul obert de les Híades
e	30	30 Tauri	5,08	-1,11	565	B3V
i	97	97 Tauri	5,08				el mateix que V480 Tau?
		V480 Tau	5,08	1,27	189	A7IV-V	el mateix que i Tau?
r	66	66 Tauri	5,10	-0,32	396	A3V
s	4	4 Tauri	5,14	-0,39	417	A0Vn
	41	41 Tauri	5,18
	125	125 Tauri	5,18	-0,73	496	B3IV
ψ	42	Psi Tauri	5,21	3,01	90	F1V
	58	58 Tauri	5,26
κ²	67	Kappa-2 Tauri, 67 Tauri	5,27	2,05	148 o 144?	A7V	membre del cúmul obert de les Híades
l	106	106 Tauri	5,28
	133	133 Tauri	5,28	-1,67	800	B2IV-V
	46	46 Tauri	5,29	2,45	121	F3V...
	40	40 Tauri	5,32	-2,21	1.046	B3V
u	29	29 Tauri	5,34	-0,94	589	B3V
		V724 Tau	5,34	0,41	316	A0p Si
	56	56 Tauri	5,34
		HR 1257	5,36	2,66	113	F6IV
	121	121 Tauri	5,37
		HR 1480²	5,38	1,82	168	A5m
χ	59	Chi Tauri	5,38	0,81	268	B9V
p	44	44 Tauri, IM Tauri	5,39	1,51	195	F2IV-V	Estrella variable amb la designació: IM Tauri
	83	83 Tauri	5,40	2,10	149	F0V	83 o 83²?
	115	115 Tauri	5,40
	16	Celeno, 16 Tauri, una de les Plèiades, la morena (o la fosca)	5,45	0,40	440 o 335?	B7IV	Κελαινό membre del cúmul obert de les Plèiades
c²	93	93 Tauri	5,45	0,33	345	B8IV
	36	36 Tauri	5,46	-1,87	954	G0III...
	81	81 Tauri	5,47	2,24	145	Am	o 81 Tau²?
	118	118 Tauri	5,47	-0,15	434	B9Vn
	130	130 Tauri	5,47	-2,48	1.269	F0III
	53	53 Tauri	5,50	0,93	267	B9IV
	103	103 Tauri	5,50	-4,48	3.230	B2V...
		HR 1847	5,50	-2,17	1.117	B7III
ω¹	43	Omega-1 Tauri	5,51		93,5
	116	116 Tauri	5,52
	72	72 Tauri	5,53
	122	122 Tauri	5,53
	135	135 Tauri	5,54
	12	12 Tauri	5,55
h	57	57 Tauri	5,58				membre del cúmul estel·lar de les Híades
	80	80 Tauri	5,58
	137	137 Tauri	5,60
	32	32 Tauri	5,62
	21	Astèrope, Sterope I, 21 Tauri	5,64		440		Αστεροπή membre del cúmul obert de les Plèiades
	51	51 Tauri	5,64
	63	63 Tauri	5,64
	18	18 Tauri	5,66
	31	31 Tauri	5,66
	120	120 Tauri	5,67
	13	13 Tauri	5,68
	45	45 Tauri	5,71
	60	60 Tauri	5,72
	131	131 Tauri	5,72
t	6	6 Tauri	5,76
	117	117 Tauri	5,77
	89	89 Tauri	5,78
k	98	98 Tauri	5,79
	99	99 Tauri	5,79
	105	105 Tauri	5,84
A²	39	39 Tauri	5,90
	76	76 Tauri	5,90
	7	7 Tauri	5,95
	129	129 Tauri	6,00
	85	85 Tauri	6,01
	33	33 Tauri	6,05
	96	96 Tauri	6,09
	110	110 Tauri	6,09
	11	11 Tauri	6,11
	14	14 Tauri	6,13
	95	95 Tauri	6,18
	113	113 Tauri	6,23
	108	108 Tauri	6,26
	84	84 Tauri	6,28
	24	24 Tauri	6,3
	48	48 Tauri	6,31
	62	62 Tauri	6,34
	141	141 Tauri	6,36
	22	Astèrope, Sterope II, 22 Tauri	6,43		440		Αστεροπή membre del cúmul obert de les Plèiades
	70	70 Tauri	6,44
	26	26 Tauri	6,47
	9	9 Tauri	6,72
	101	101 Tauri	6,75
	55	55 Tauri	6,85
		HD 37124	7,68				té 2 planetes
		T Tauri	9,60				estrella variable, prototip de les variables T Tauri
		RV Tauri	9,60				estrella variable, prototip de les variables RV Tauri
		Púlsar del Cranc					púlsar de la Nebulosa del Cranc

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Garfinkle, Robert A. Star-hopping: your visa to viewing the Universe. Cambridge University Press, 1997, p. 66–67, 77. ISBN 978-0-521-59889-7.
↑ Crossen, Craig; Rhemann, Gerald. Sky vistas: astronomy for binoculars and richest-field telescopes. Springer, 2004, p. 133. ISBN 978-3-211-00851-5.
↑ Russell, Henry Norris «The new international symbols for the constellations». Popular Astronomy, 30, 1922, pàg. 469–71. Bibcode: 1922PA.....30..469R.
↑ «Taurus, constellation boundary». The Constellations. International Astronomical Union.
↑ Seeds, Michael A.. Foundations of Astronomy. 10th. Cengage Learning, 2007, p. 19. ISBN 978-0-495-38724-4.

Enllaços externs

Les Plèiades, APOD, en català

Viccionari

[Garfinkle_1997-1] 1,0 ^1,1 Garfinkle, Robert A. Star-hopping: your visa to viewing the Universe. Cambridge University Press, 1997, p. 66–67, 77. ISBN 978-0-521-59889-7.

[crossen_rhemann2004-2] Crossen, Craig; Rhemann, Gerald. Sky vistas: astronomy for binoculars and richest-field telescopes. Springer, 2004, p. 133. ISBN 978-3-211-00851-5.

[pa30_469-3] Russell, Henry Norris «The new international symbols for the constellations». Popular Astronomy, 30, 1922, pàg. 469–71. Bibcode: 1922PA.....30..469R.

[boundary-4] «Taurus, constellation boundary». The Constellations. International Astronomical Union.

[seeds2007-5] Seeds, Michael A.. Foundations of Astronomy. 10th. Cengage Learning, 2007, p. 19. ISBN 978-0-495-38724-4.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)