[go: up one dir, main page]

En matemàtiques, un tall de Dedekind d'un conjunt totalment ordenat és una parella (A,B) de subconjunts de , que formen una partició de E, i on tot element de és més petit que tot element de .

Un tall de Dedekind separa el conjunt dels nombres racionals en dos subconjunts: aquells que el seu quadrat és més petit que 2 i aquells que el seu quadrat és més gran que 2. Aquest tall es pot identificar amb el nombre irracional . El conjunt dels talls de Dedekind es pot fer servir per construir el conjunt dels nombres reals a partir dels nombres racionals.

De certa manera, aquest tall conceptualitza alguna cosa que es trobaria «entre» i , però que no ha de ser per força un element de .

Els talls de Dedekind van ser introduïts per Richard Dedekind com a mitjà de construcció del conjunt dels nombres reals (presentant de manera formal el que es troba «entre» els nombres racionals).

Definició

modifica

Un tall de Dedekind d'un conjunt totalment ordenat   es defineix per una parella (A,B), on   i  , tals que:

  1.  
  2.  # 
  3.  

Els punts 1, 2 i 3 diuen que   i   constitueixen una partició de  . Per tant, la definició d'un determina completament l'altre.

El punt 4 formula la partició dels elements de   en aquestes dues parts. Es pot demostrar que aquest punt equival a:

  •   i
  •  .

Exemples

modifica

Construcció dels nombres reals

modifica

Si  , el conjunt dels nombres racionals, es pot considerar el tall següent:

 
 

Aquest tall permet representar el nombre irracional   que aquí es defineix alhora pel conjunt nombres racionals que són més petits i pel dels nombres racionals que són més grans.

La presa en consideració de tots els talls de Dedekind sobre   permet una construcció del conjunt dels nombres reals   (vegeu l'article Construcció dels nombres reals).

Ordre sobre els talls de Dedekind

modifica

Siguin   i   dos talls de Dedekind de  . Es defineix un ordre sobre el conjunt dels talls de Dedekind de   posant:

 .

Es pot demostrar que el conjunt dels talls de Dedekind de   proveït d'aquest ordre posseeix la propietat de la fita superior, fins i tot si   no la posseeix. Submergint   en aquest conjunt, se'l perllonga en un conjunt del que tota subclasse afitada posseeix un suprem.

Vegeu també

modifica