Televisió digital terrestre

La TDT es transmet per radiofreqüència, de forma similar a la televisió analògica amb la diferència que en la transmissió digital s'utilitzen transmissors multiplexes que permeten la transmissió de múltiples canals en un mateix rang de freqüències (com un canal UHF o VHF). La quantitat de dades que es poden transmetre, i per tant, el nombre de canals, depèn directament del mètode de modulació del canal. Les dades es comprimeixen normalment en format MPEG-2.

La TDT es rep mitjançant un descodificador (integrat o no al televisor) que descodifica el senyal rebut. Tanmateix, i a causa de les interferències produïdes per la transmissió per radiofreqüència, es pot necessitar una actualització a l'antena de TV. També hi ha descodificadors per a l'ordinador, normalment de la mida d'un llapis de memòria USB. De vegades inclou una antena, habitualment plegable, per al portàtil.

El senyal d'emissió (en anglès Broadcast flag) és un conjunt de bits d'estat (o un “senyal”) enviats al flux de dades d'un programa de televisió digital que indica si hi ha restriccions en el contingut gravat. Entre les possibles restriccions s'inclouen la impossibilitat de guardar un programa digital sense xifrar en un disc dur o en un altre aparell d'emmagatzematge no volàtil, la impossibilitat de fer còpies secundàries del contingut gravat (com, per exemple, reduir els vídeos d'alta definició a la resolució dels televisors estàndards) i la incapacitat de saltar els anuncis. Es tracta d'un sistema desenvolupat per la Federal Communication Commission (FCC) amb un grup d'empreses conegudes com a 5C (Intel, Toshiba, Hitachi, Sony i Panasonic) amb l'objectiu de mantenir un control sobre la informació televisiva. Als Estats Units, se suposava que els nous receptors de televisió que utilitzaven l'estàndard ATSC incorporarien aquesta funcionalitat l'1 de juliol de 2005. El requisit es va disputar amb èxit el 2005 i es va rescindir el 2011.

Durant l'any 2000 entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya, Quiero TV, que a causa de diversos problemes no aconsegueix assolir la rendibilitat econòmica esperada pels seus inversors, i que definitivament cessa les seves emissions el 30 de juny de 2002.

El panorama de la TDT a Espanya a començaments de l'any 2006 inclou les emissions en simulcast (emissió simultània de la mateixa programació que el canal analògic) de totes les cadenes d'àmbit estatal (La Primera, La 2, Antena 3, Telecinco, Cuatro) i laSexta, si bé amb els avantatges en qualitat inherents a la tecnologia digital. També hi ha emissions de cadenes autonòmiques de televisió en les comunitats on l'operador públic així ho ha decidit, també amb continguts simulcast.

A més existeixen dues emissores purament digitals d'àmbit estatal, després de les concessions atorgades pel Govern després de concurs públic l'any 2002, Net TV i Veo TV, que a causa de l'escassa cobertura del senyal i, sobretot, a l'ínfim parc instal·lat de receptors compatibles DVB-T, no emeten continguts propis per resultar econòmicament inviable davant d'una audiència potencial de l'ordre de desenes de milers d'espectadors. En certes comunitats autònomes l'operador públic emet, a més del canal autonòmic analògic en simulcast, una o més emissores únicament digitals, encara que de continguts molt limitats pels motius econòmics exposats. Des del 30 de novembre, a més, només emeten programació en horari reduït (de 7 de la tarda a les 12 de la nit).

El 13 d'agost el govern d'Espanya va aprovar la TDT de Pagament, a través d'un Reial decret llei, aprovat al Consell de Ministres extraordinari d'agost. Addicionalment, cada operador analògic disposa de dos canals extra, tret de TVE, que en té tres.

Gairebé tots els canals disposen de guia de programació electrònica (EPG). Alguns, a més tenen serveis interactius MHP. Aquest és el cas de TV3, que a més ha començat a emetre en el format 16:9 alguns dels seus programes, com les curses de Fórmula 1.

En el consell de ministres del 29 de juliol de 2005 el Govern aprova el text del nou Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre.

D'entre les mesures que conté el nou pla es poden destacar l'avenç de l'apagada analògica des de l'any 2012 al 3 d'abril de 2010 (moment a partir del qual totes les emissions de TV terrestres hauran de realitzar-se mitjançant tècniques digitals), i l'augment en el nombre d'emissores de TDT durant el període transitori que porti des del moment present fins a l'apagada analògica. Això es farà reutilitzant les freqüències lliures després de la fallida de Quiero TV, i reorganitzant les actualment disponibles, el que segons els casos podrà permetre la presència d'un segon múltiplex digital d'àmbit autonòmic, i la d'emissions de tipus DVB-H orientades a la recepció en dispositius mòbils.

Durant el període transitori fins a l'apagada analògica l'operador públic rebrà un múltiplex complet, així com un canal digital en l'altre. Cadascuna de les emissores privades d'àmbit estatal mantindran el seu canal digital actual, igual com Net TV i Veo TV. En ambdós casos podran optar a la concessió de nous canals si compleixen els requisits que s'estableixen en el nou Pla i les seves propostes són acceptades.

Després de l'apagada analògica l'operador públic RTVE rebrà dos múltiplex complets, i cada una de les emissores privades un múltiplex complet, mentre que cada comunitat autònoma tindrà la possibilitat de gestionar dos múltiplex complets en el seu àmbit geogràfic.

Altres fets destacats que conté el Pla aprovat són els següents:

• L'obligació d'emetre un mínim de 4 canals per cada múltiplex, llevat que el múltiplex l'exploti íntegrament un mateix operador, en el cas del qual podrà emetre el número que desitgi sempre que la qualitat d'imatge i so compleixi els requisits, la qual cosa permetria l'emissió de televisió d'alta definició (HDTV).
• La limitació al 20% de la capacitat màxima del múltiplex de l'ocupació del mateix en transmissió de continguts diferents a la mateixa TV, com poden ser aplicacions interactives, dades o actualitzacions de programari per als receptors.
• Per als nous canals digitals que es puguin sol·licitar per part dels actuals operadors, el compromís de divulgar la TDT entre les seves audiències, emetre continguts nous diferents als emesos en analògic, emissió de continguts en diversos idiomes i amb subtítols, el desenvolupament de serveis interactius, etc.
• Obligació d'augmentar la cobertura territorial i de població assolida pels senyals de TDT per a tots els operadors, tant públics com privats, fins a assolir el 80% de la població en finalitzar l'any 2005, el 90% de la població en finalitzar-ne 2008, i el 95% de la població (el 98% en el cas de RTVE) en el moment de dur a terme l'apagada analògica.

En general, El TDT és superior a les tècniques de transmissió analògica en termes de qualitat de recepció i de la imatge amb transmissors de baixa potència i antenes de baixa eficiència.

Actualment en situacions estables, els múltiplex es reben i es veu millor fins i tot un 16 QAM que l'analògica que en certs llocs segueix sent molt deficient la seva recepció.

Els el centre transmissors de TDT en l'actualitat necessita unes prestacions prop de 20 vegades menor que la dels transmissors analògics, en general un ERP de 10 kW per als països de terreny pla (Països Baixos), de 20 kW al país muntanyosos i de 50 kW fins a 100 kW per a grans àrees amb baixa densitat de població en terrenys accidentats (per exemple, a l'est d'Alemanya).

Aquesta degradació és major quan les imatges canvien ràpidament, per exemple, programes esportius, o quan la imatge és complexa. Per tant, la UER 720p50 no permet les emissions d'imatges dinàmiques. Cal no confondre la robustesa de la transmissió digital (la informació digital no es degrada en la cadena de transmissió) amb la seva qualitat, que pot ser molt inferior que la de la transmissió analògica.

Això és especialment cert per a les xarxes de R4 i R6 de Nord-Pas-de-Calais, on s'ha ajustat l'interval de guarda -Bouvigny 0μsec i Mont des Gats 23μsec (1/32)-, fet que provoca la inestabilitat de recepció depenet del senyal existent més enllà de 50 quilòmetres per interferències SFN .

Això és veritat en particular per al múltiplex de RTBF (Bèlgica), amb tota seguretat per raó de l'interval de guarda triat de 224 μsec (1/4), és a dir el 25% de la duració d'un bloc de dades i el nombre de portadores disponibles en 16-QAM.

Això permet una "recepció" del senyal òptima amb una xarxa de repetidors locals ben desenvolupada, mitjançant una vareta d'antena interna de 13 cm, a les zones urbanes (amb barreres d'edificis i dificultats del terreny).

Totes les recepcions a majors distàncies depenen d'una antena externa directiva o recepció per satèl·lit (10% del territori nacional).

Per poder veure els continguts cal que els aparells incorporin un mòdul d'accés condicionat (CAM) per al desxifratge del senyal. Alguns aparells incorporen un encaix de tipus PC Card amb les sigles CI de Common Interface, en aquest cas només caldrà un "Adaptador CAM"^[1]

La televisió analògica és el sistema tradicional de televisió que utilitza ones radioelèctriques per a transmetre imatges i sons.

Pel contrari, la Televisió Digital Terrestre (TDT) és l'evolució digital de la televisió convencional. Per a gaudir-la serveix la tradicional antena col·lectiva de les cases, a la que s'adapta un decodificador.

La cobertura universal per a tota la població està assegurada, ja que la TDT s'ha definit com un servei públic essencial.

El sistema de transmissió digital permet aplicar processos de compressió de la senyal i eliminació d'errors. Això permet:

• Veure més canals de televisió
• Gaudir d'una major qualitat d'imatge i so
• Disposar de serveis interactius

Optimitza l'ús de l'espectre radioelèctric, el que suposa multiplicar l'oferta. L'amplada de banda que necessita la Televisió Digital és molt major que la de la senyal analògica. Com a dada, en l'espai que ocupa un canal analògic, es poden allotjar quatre canals digitals, per tant, augmenta l'oferta.

• Sense interferències: la senyal digital de televisió, per la seva naturalesa numèrica, elimina els sorolls, les interferències i les pèrdues de senyal.
• Format panoràmic: la senyal digital permet oferir continguts audiovisuals en el format panoràmic 16/9.
• A la carta: la TDT permet escollir l'idioma dels subtítols d'un programa, i entre bandes de so en diversos idiomes.
• Més flexibilitat: possibilitat de recepció del moviment.
• Possiblitat d'emissions en alta definició (HD) o fins i tot ultra alta definició (UHD).

El fer d'aprofitar l'amplada de banda de la senyal, queda espai per al trànsit de missatges en sentit oposat, és a dir, des del receptor a l'emissor de la senyal.

La interactivitat, a través de canals de retorn, permet una oferta multimèdia i l'accés a serveis amb valor afegit: televisió a la carta, vídeo sota demanda, guíes electròniques de programes, teletext avançat, subtitulació multilingüe, connexió a Internet, etc.

Digital Televisió Terrestre és l'únic servei de difusió televisual al Principat d'Andorra. Va substituir la televisió analògica el 25 de setembre de 2007 a les 11 hores convertint-se en el tercer país al món en fer l'apagada analògica.^[2][3] Oferta l'únic canal Andorrà Andorra Televisió i una selecció de canals catalans

• Espectre electromagnètic
• Llista de canals de TDT a Palma
• Televisió digital
• Filtre 4G-LTE

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Televisió digital terrestre

• Món digital: Pàgina que inclou anàlisi de la TDT des de Colserola i Andorra.