Sulfonamida

En els bacteris les sulfonamides antibacterianes inhibeixen l'enzim dihidropteroat sintetasa (DHPS), un enzim implicat en la síntesi de folat. La moiety química de la sulfonamida està present en altres medicaments no antimicrobians com els diurètics de tiazida, els diurètics loop, sulfonilurea i alguns inhibidors de COX-2. La sulfasalazina, a més de ser antibiòtic es fa servir en el tractament de la malaltia de la inflamació del colon.

Els medicament sulfonamides van ser els primers antimicrobians. La primera sulfonamida portava el nom comercial de Prontosil i els experiments amb ell començaren l'any 1932 en la Bayer AG.^[3] El Prontosil va ser la primera medicina mai descoberta que podia tractar de manera efectiva un rang d'infeccions bacterianes dins del cos.

Les sulfonamides es preparen reaccionat el clorur de sulfonil amb amoni o una amina.

D'acció curta

• Sulfametoxazol
• Sulfisomidina (també conegut com a sulfaisodimidina)

Acció intermèdia

• Sulfacetamida^[4]
• Sulfadoxina

Oftalmològics

• Diclorofenamida (DCP)
• Dorzolamida

• Acetazolamida
• Bumetanida
• Clortalidona
• Clopamida
• Furosemida
• Hidroclorotiazida (HCT, HCTZ, HZT)
• Indapamida
• Mefrusida
• Metolazona
• Xipamida

• Acetazolamida
• Etoxzolamida
• Sultiame
• Zonisamida

• Mafenida

• Celecoxib (inhibidor de COX-2)
• Darunavir (inhibidor de la proteasa)
• Probenecid (PBN)
• Sulfasalazina (SSZ)
• Sumatriptan (SMT)

Les sulfonamides poden causar una gran varietat de reaccions incloent trastorns en el tracte urinari, en hematopoesi, porfíria i reaccions d'hipersensibilitat. Usades en grans dosis poden produir al·lèrgies. Dues de les més serioses són la síndrome de Stevens-Johnson i la necròlisi epidèrmica tòxica (també coneguda com a síndrome de Lyell).^[2]