Sundarbans

La fundació WWF amb criteris dels científics col·laboradors ha definit una llista d'ecoregions terrestres, entre les quals hi ha la dels Boscos pantanosos d'aigua dolça de Sundarbans, la superfície de la qual conté el Parc Natural a més d'una extensa àrea sense protecció específica.

Casualment se sap que el regne d'Harikela s'estenia fins als Sundarbans, ja que a les fonts àrabs apareix esmentat com Harkand i el golf de Bengala fou anomenat Bahr al-Harkand; no se'n sap gairebé res més abans del segle xv, quan un aventurer musulmà de nom Khan Jahan, o Khanja Ali, va obtenir del rei de Gaur un jagir a la zona, i va netejar la jungla a la comarca de Bagherhat (a Khulna). Va exercir plena sobirania fins a la seva mort el 1459; va construir nombroses mesquites i tombes les restes de les quals encara són a Bagherhat i Masjidkur. Vikramaditya, un dels ministres principals de Dawud Khan Kararani, el darrer rei de Bengala o Gaur, va obtenir una concessió als Sundarbans quan el seu sobirà es va revoltar contra Delhi, i es va establir a Iswaripur (anomenada Vasohara, que després va donar nom al districte de Jessore); el va succeir el seu fill Pratapaditya, heroi popular dels Sundarbans, que va dominar als dotze caps (bhuiyes) que en aquell temps tenien la possessió efectiva del sud de Bengala, fins que fou derrotat i capturat per Man Singh, el governador mogol de Bengala (1589-1606). Els Sundarbans van romandre dins l'Imperi Mogol fins que el diwan de Bengala fou concedit a la Companyia Britànica de les Índies Orientals el 1765. El Sundarbans estaven a l'època bastant poblats però foren buidats per l'acció dels pirates maghs de l'Arakan i els portuguesos a la primera meitat del segle xviii. Sota domini britànic foren integrats a més d'un districte sense formar una entitat administrativa diferenciada. El principal establiment britànic fou Port Canning al riu Matla.

• Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885. 
• Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908. 

• Modern sediment supply to the lower delta plain of the Ganges-Brahmaputra River in Bangladesh^{[Enllaç no actiu]}. September, 2001. Geo-Marine Letters, Volume 21, Number 2. doi:10.1007/s003670100069
• Sundarbans on United Nations Environment ProgrammeArxivat 2009-12-22 a Wayback Machine.
• Floods in Bangladesh: II. Flood Mitigation and Environmental Aspects. H. Brammer. The Geographical Journal, Vol. 156, No. 2 (Jul., 1990), pp. 158–165. doi:10.2307/635323
• Environmental classification of mangrove wetlands of India. V. Selvam. Current Science, Vol. 84, No. 6, 25 March 2003.
• Laskar Muqsudur Rahman, The Sundarbans: A Unique Wilderness of the World; at USDA Forest Reserve; McCool, Stephen F.; Cole, David N.; Borrie, William T.; O’Loughlin, Jennifer, comps. 2000. Wilderness science in a time of change conference, Volume 2: Wilderness within the context of larger systems; 1999 May 23–27; Missoula, MT. Proceedings RMRS-P-15-VOL-2. Ogden, UT: U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station.
• Terminal Report, Integrated Resource Development of the Sundarbans Reserved Forest Arxivat 2017-05-23 a Wayback Machine.: Project Findings and Recommendations, Food and Agriculture Organization (acting as executing agency for the United Nations Development Programme), United Nations, Rome, 1998 (prepared for the Government of Bangladesh)

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sundarbans

 

Guia de viatges de Sundarbans a Wikivoyage.

• http://www.sundarbans.net
• http://whc.unesco.org/en/list/798
• http://www.newyorker.com/reporting/2008/04/21/080421fa_fact_alexander
• http://www.waterlog.info/pdf/sunderbans.pdf