Sumi-e

Sumi-e (japonès: 墨絵) és el terme japonès utilitzat per a definir la pintura a tinta. A la Xina, d'on és originària, se la coneix com Shuimo hua (xinès simplificat: 水墨画, pinyin: Shuǐmòhuà).

*Pins* de Hasegawa Tōhaku és un dels Tresors Nacionals del Japó.

Tècnica pictòrica practicada per més de mil anys a l'Àsia, és una forma d'art que s'esforça per desentranyar l'essència d'un objecte o una escena en el menor nombre d'elements possibles acuradament col·locats. Unes poques línies primes, un punt i un ocell són clarament plasmats a ser sobre el paper.^[1] El Sumi-e té molt a veure amb la cal·ligrafia, ja que les eines utilitzades són les mateixes, però no és el mateix. La cal·ligrafia és la representació elegant i artístic dels personatges per escrit, amb tinta i pinzell, mentre que el sumi-e és la pintura d'una escena o un objecte.^[2]

Referències

↑ Ángel Fernández De Castro. Sumi-e, técnicas básicas de pintura a la tinta china. Ediciones Tao, setembre 2005. ISBN 978-84-932547-9-7.
↑ Josep Gustems. Arte y bienestar. Investigación aplicada. Edicions Universitat Barcelona, 6 febrer 2014, p. 114–. ISBN 978-84-475-3752-5.

[Castro2005-1] Ángel Fernández De Castro. Sumi-e, técnicas básicas de pintura a la tinta china. Ediciones Tao, setembre 2005. ISBN 978-84-932547-9-7.

[Gustems2014-2] Josep Gustems. Arte y bienestar. Investigación aplicada. Edicions Universitat Barcelona, 6 febrer 2014, p. 114–. ISBN 978-84-475-3752-5.

[1]

[2]