Sixto Ríos García
Sixto Ríos García (Pelahustán, 4 de gener de 1913 - Madrid, 8 de juliol de 2008),[1] va ser un matemàtic espanyol, conegut com el pare de l'estadística espanyola i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Pare del també matemàtic David Ríos Insua.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1913  Pelahustán (província de Toledo) |
| Mort | 8 juliol 2008 (95 anys) Madrid |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Central (1931–1936) |
| Tesi acadèmica | La hiperconvergencia de las integrales de Laplace Stieltjes (1940 ) |
| Director de tesi | Julio Rey Pastor |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, estadístic |
| Ocupador | Universitat de Madrid (1945–1983) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Pedro Gil Álvarez, Antonio de Castro Brzezicki, Francisco José Cano Sevilla, Miguel Martín Díaz, Rafael Infante Macías, Segundo Gutiérrez Cabria, Leandro Pardo, Julián de la Horra Navarro, Alfonso Guiraúm Martín i Javier Montero |
| Família | |
| Fills | David Ríos Insua |
| Pares | José María Ríos MOreiro i Cristina García Martín |
| Premis | |
Biografia
modificaFill de D. José María Ríos Moreiro i Sra. María Cristina García Martín, va ser deixeble dels seus propis pares, els qui eren mestres de professió. Quan la família sol·licita trasllat a Madrid, estudia en el Col·legi San Mauricio i a l'Institut San Isidro de Madrid, destacant sempre per ser el número u de la seva promoció.
El 1932 va obtenir el títol de Llicenciat en Ciències Exactes per la Universitat Central de Madrid, amb la qualificació d'Excel·lent i Premi Extraordinari para, seguidament, aconseguir el de Doctor en Ciències Matemàtiques. Va ser deixeble de Julio Rey Pastor al Laboratori i Seminari Matemàtic (LSM). Va ser catedràtic d'Anàlisi Matemàtica a les Universitats de València, Valladolid i Madrid, a més de Dr. Enginyer Geògraf i Professor a l'Escola d'Enginyers Aeronàutics i en la Facultat de Ciències Econòmiques.
Va ostentar els càrrecs de Director de l'Escola d'Estadística de la Universitat de Madrid, Director de l'Institut de Recerca Operativa i Estadístiques del C.S.I.C., Director del Departament d'Estadística de la Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat Complutense i President de la Societat Espanyola de Recerca Operativa, Estadística i Informàtica. Va ser acadèmic corresponent de la Acadèmia Nacional de Ciències de Buenos Aires, i organitzador i fundador, per encàrrec de la Unesco, de l'Escola d'Estadística de la Universitat de Caracas. Va ser membre del comitè de redacció de Statistical Abstracts i membre de nombre de l'International Statistical Institute i de l'Institute of Mathematical Statistics.
Va dirigir treballs de recerca i de tesis de 16 catedràtics d'universitats, i d'alguns directors en centres estadístics d'Hispanoamèrica. Va realitzar recerques d'aplicació en la indústria espanyola i va formar una Escola de Recerca Operativa. Va impartir conferències en universitats de tot el món i va presentar comunicacions en congressos internacionals i publicacions en revistes de màxim nivell internacional, i va contribuir a crear i dirigir centres d'estudis i recerca, com l'Escola d'Estadística de la Universitat de Madrid, l'Institut de Recerca Operativa i Estadística del C.S.I.C. i la seva revista Treballs de recerca Operativa i Estadística, l'Escola d'Estadística de la Universitat Central de Veneçuela o el Departament d'Estadística i Recerca Operativa de la Facultat de Ciències, amb cursos internacionals patrocinats per l'Organització d'Estats Americans (OEA) i per la Unesco.
Publicacions
modificaÉs autor, entre publicacions i monografies, de més de 200 obres de recerca, dedicades a anàlisi matemàtica, probabilitats i estadística i recerca operativa, entre les quals destaquen: Métodos Estadísticos (Ediciones del Castillo, S.A., 1967), valioso, casi un manual su Matemáticas especiales (Madrid: Paraninfo, 1972) , Matemática Aplicada (Madrid: Paraninfo, 1980) i Procesos de decisión multicriterio (Madrid: Eudema, 1990).
Premis i reconeixements
modificaVa rebre el reconeixement d'autors i revistes estrangeres. Va rebre el Premi Nacional de Recerca Matemàtica el 1979. Va ser Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals des de 1961 fins a la seva mort,[2] i Doctor Honoris causa per les Universitats de Oviedo (2000) i de Sevilla (2001).
La seva encomiable trajectòria professional, d'àmplia projecció social, li va valer ser reconegut com el Pare de l'Estadística a Espanya.[3]
Referències
modifica- ↑ Francisco Otero «Sixto Ríos». Abc, 33.811 (13 de julio de 2008), 2008. ISSN 1136-0143, p. 75.
- ↑ Biografia Arxivat 2016-08-05 a Wayback Machine. al web de la RAC
- ↑ Francisco Javier Girón González-Torre «Sixto Ríos García, académico de Ciencias». El País, 11.359 (20 de julio de 2008), 2008. ISSN 1134-6582, p. 39.
Bibliografia
modifica- Escribano Ródenas, Mª del Carmen; Busto Caballero, Ana I. «En Homenaje al Profesor Sixto Ríos García». A: José María Riobóo Almanzor, Irene Riobóo Lestón (eds.). Historia de la Probabilidad ¡y la Estadística (V) (en castellà). A.H.E.P.E., 2011, p. 137-150. ISBN 978-84-938774-9-1.
- Girón González-Torre, Francisco Javier «Necrológica: Sixto Ríos García» (en castellà). Boletín de Estadística e Investigación Operativa, Vol. 24, Num. 3, 2008, pàg. 35-37. Arxivat de l'original el 2022-07-02. ISSN: 1889-3805 [Consulta: 2 juliol 2022].
Enllaços externs
modifica- Web sobre Sixto Ríos
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sixto Ríos García» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Etayo, José Javier. «Entrevista a Sixto Ríos». Nueva Revista, 1997. [Consulta: 2 juliol 2022]. (castellà)
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro Miguel González Quijano y Díaz Quijano |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 12 1959-2008 |
Succeït per: Enrique Castillo Ron |