Shipibo
El shipibo (o shipibo-conibo) és la llengua més parlada de la família pano amb uns 8000 parlants dels 28.000 amb els quals compta l'ètnia shipibo-conibo en el Perú.[1] El shipibo té quatre dialectes:
- Conibo
- Shitibo
- Malibo
- Shipibo
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 34.152 (2017 ) |
| Autòcton de | Perú, Departament de Huánuco, Departament de Loreto i Departament d'Ucayali |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües pano-tacanes llengües pano | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | shp |
| Glottolog | ship1253 |
| Ethnologue | shp |
| IETF | shp |
Els shipibo-konibo no tenen un nom massa específic per a la seva llengua i la criden usualment [non] joi 'nostra llengua' enfront de la denominació nawan joi 'llengua dels estrangers' que s'aplica tant a l'espanyol com a altres grups indígenes, especialment els altres grups que no parlen llengües pano.[2]
Descripció gramatical
modificaGramàtica
modificaEl shipibo-konibo és una llengua consistentment de nucli final, és a dir, en un sintagma el nucli del mateix va al final d'aquest sintagma. I a conseqüència d'això presenta un ordre bàsic predominant Subjecte Objecto Verb i usa postposicions enlloc de preposicions, a més de que els complements del nom i els genitius precedeixen al nom al que complementen.
El shipibo-konibo presenta un alineament morfosintàctic de tipus consistentment ergatiu. Això contrasta amb altres llengües pano que presenten ergativitat escindida on el sistema de marcatge ergatiu es restringeix usualment a noms comuns però els pronoms usen un sistema de marcatge nominatiu-acusatiu.[3]
Les següents oracions mostren algunes oracions en les quals apareixen participants A (subjecte d'oració transitiva), O (objecte d'oració transitiva), Sa (subjecte actiu d'oració intransitiva) So (subjecte inactiu d'oració intransitiva):Valenzuela, Márquez Pinedo i Maddieson (2001:282): (1) E-a-ra isin-ai (So)
- 1ªPERS-ABS-EV estar.malalt-Inc
- 'Estic malalt/a'
- (2) E-a-ra Kako-nko ka-iba-ke (Sa)
- 1ªPERS-ABS-EV Caco-DIR anar-PSD2-CMPL
- 'Jo vaig ser al Caco ahir'
- (3) E-a-ra nawa-n ochíti-nin natex-ke (A y O)
- 1ªPERS-ABS-EV mestís-GEN gos-ERG mossegar-CMPL
- 'El gos del mestís em va mossegar'
- (4) E-n-ra nawa-n ochíti jamá-ke (A y O)
- 1ªPERS-ERG-EV mestís-GEN gos:ABS patear-CMPL
- 'Jo vaig pegar una cossa al gos del mestís'
Referències
modifica- ↑ Valenzuela 2000, p. 121.
- ↑ Fleck, 2013, p. 18.
- ↑ Valenzuela, Márquez Pinedo i Maddieson, 2001, p. 283.
Bibliografia
modifica- Eugene I. Loos (1999). «8. Eugene E. Loos. «8. Pano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages. 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 227-250.
- Valenzuela, Pilar (2000): "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa i shipibo-konibo" en Indigenous languages of lowland South America.[1] Essays on indigenous languages of lowland South America. Contributions to the 49th International Congress of Americanists in Quito 1997, Universitat de Leiden.
Enllaços externs
modifica- Lliçons per a l'aprenentatge de l'idioma Shipibo Arxivat 2011-06-26 a Wayback Machine.
- Ethnologue.com - Reporti de l'idioma shipibo (en anglès)
- PROEL - Idioma shipibo.