Sayyid Khidr Khan

Sayyid Khidr Khan fou un sobirà de l'Índia, fundador de la dinastia dels Sayyids (1414-1452), que va regnar a Delhi del 1414 al 1421. El seu títol de sayyid (descendent del Profeta) és dubtós, encara que segurament era considerat com a tal al seu temps. Era fill de Malik Sulayman, fill adoptiu de Mardan Dawlat, iktadar de Multan sota el sultà Firuz Xah Tughluq. A la mort de Mardan Dawlat el va succeir el seu fill Malik Shaykh i mort aquest el seu germa adoptiu Malik Sulayman; el fil d'aquest, Khidr Khan, va pujar al poder al lloc del seu pare abans del 1395.

Sayyid Khidr Khan

Biografia
Naixement	segle XIV
Mort	20 maig 1421
Sepultura	Delhi
Soldà
28 maig 1414 – 20 maig 1421 ← Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq – Sayyid Mubarak-Xah →
Dades personals
Religió	Islam
Activitat
Ocupació	sobirà
Família
Família	Dinastia dels Sayyids

El 1395 Khidr Khan apareix enfrontat a Sarang Khan, governador de Dipalpur i germà de Mallu Ikbal que no tardaria a obtenir tot el poder excepte la corona a Delhi. Khidr fou fet presoner a la lluita i Sarang va ocupar Multan. Però el 8 d'octubre de 1397 Sarang fou derrotat per Tatar Khan a la batalla de Kotla; Khidr Khan que per aquest temps es va poder escapar i es va unir a Tamerlà que poc després va envair el Panjab; l'avantguarda anava manada pel net de Tamerlà, Pir Muhàmmad i al seu darrere Tamerlà va creuar l'Indus el setembre de 1397 i va marxar cap a Delhi. Després d'haver hagut d'aixecar el setge d'Uchch, el net de Tamerlà va derrotar a Sarang Khan a la vora del Beas i va atacar Multan que es va rendir després d'un setge (1398). Sarang Khan Lodi va ser executat i Sayyid Khidr Khan fou reinstal·lat com a governador i rebé a més la ikta de Dipalpur. Tamerlà fins i tot el va nomenar governador de Delhi però Khidr no va anar a prendre possessió de la capital, tot i que en endavant es va declarar sempre virrei de Tamerlà.

El 14 de novembre de 1405 Mallu Ikbal, que tenia el poder a Delhi, es va enfrontar a Khidr Khan i fou derrotat i mort per aquest a la vora del Dhanda al districte d'Ajudhan. El sultà Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq, exiliat a Kanauj on era un reietó local fou cridat pels influents nobles Dawlat Khan Lodi i Ikhtiyar Khani, fou restablert amb plens poders a Delhi el 1405. El gener de 1407 Khidr es va dirigir cap a Delhi i va ocupar Hisar Firuza i Sirhind, però la primera fou recuperada pel sultà Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq el 1408. El gener de 1409 Khidr va enviar a un dels seus lloctinents de nom Malik Tuhfa, a assolar el Doab, mentre ell mateix avançava cap a Delhi i va assetjar a Mahmud Xah a Siri i a Ikhtiyar Khan a Firuzabad. Khidr es va haver de retirar per manca de subministraments però el 1410 va tornar i va conquerir Rohtak i va atacar després Delhi (1411) retirant-se altre cop. Mahmud Xah va morir el novembre de 1412 i Dawlat Khan Lodi fou proclamat sultà. El novembre/desembre de 1413, per tercera vegada, Khidr va avançar contra Delhi, assetjant la fortalesa de Siri que va resistir quatre mesos, fins que finalment Dawlat Khan es va rendir (1414) i fou enviat presoner a Hisar Firuza. El 6 de juny de 1414 Khidr Khan entrava a Delhi i es feia proclamar sultà fundant la dinastia dels Sayyids. Llegia la khutba en nom de Xah Rukh, fill i successor de Tamerlà la imatge i nom del qual va posar a les monedes.

El 1417 va obtenir permís de Shah Rukh per afegir el seu propi nom a les monedes però no es va titular sultà sinó rayat-i ala, equivalent a portaestendard (dels timúrides). Va tenir com a wazir a Tadj al-Mulk que era lleial i competent i va dirigir diverses campanyes cap al Panjab, contra els nobles rebels i contra alguns rages hindús que no pagaven tribut.

Va morir el 20 de maig de 1421 i el va succeir el seu fill Muizz al-Din Sayyid Mubarak shah (Sayyid Mubarak-Xah)