Saga islandesa

Les sagues dels islandesos o sagues islandeses (en islandès: Íslendingasögur) i algunes sagues de la família són sagues que descriuen en la seva majoria esdeveniments que van ocórrer durant el poblament d'Islàndia durant els segles x i començaments del xi. Són les més antigues expressions de la literatura d'Islàndia.

Van ser escrites en els segles xiii, xiv i xv^[1] i se centren en la història, especialment en la genealogia i història familiar dels ancestres colons. Reflecteixen més les lluites i conflictes de les societats de les segones i terceres generacions de colons islandesos. Preserva, per tant, una gran quantitat d'informació social i cultural de les comunitats que les van produir.

Benvolgudes com a documents de la literatura mundial, alguns dels seus textos són reconeguts per les seves grans qualitats artístiques, com ho són en particular la Saga de Njál, la Saga de Hrafnkell i la Saga de Laxdœla.

La majoria són textos anònims. Es creu que, no obstant això, Snorri Sturluson va escriure la Saga d'Egil Skallagrimson, sobre el poeta homònim Egil Skallagrimson, de qui seria descendent. Altres textos sobre poetes són la Saga de Kormákr, la Saga de Bjarne i la Saga de Gretta, encara que és probable que el protagonista de la darrera sigui fictici. L'edició estàndard moderna de les sagues islandeses s'anomena Íslenzk Fornrit.

Algunes sagues, en fi, són fonamentals per a entendre fets històrics de gran importància de la història d'Islàndia i fins i tot de la humanitat, com ho és la colonització vikinga a Amèrica. Aquest és el cas de la Saga d'Erik el Roig i de la Saga Grœnlendinga.