Felip apòstol

L'Evangeli segons Joan diu que Felip era un deixeble de Jesús (Joan, 1, 43-44), procedent de Betsaida i relacionat amb els apòstols Andreu i Pere, que venien de la mateixa ciutat. Va presentar Natanael, que s'identifica amb l'apòstol Bartomeu, a Jesús (Joan, 1, 45-47). També va presentar a Crist membres de la comunitat grecoparlant jueva (Joan, 12, 20-36). Al Sant Sopar, Felip preguntà a Crist si veurà al Pare, fent que Jesús parli de la unitat del Pare i el Fill (Joan, 14, 8-11).

Altres evangelis el presenten com a deixeble, com Mateu 10, 3, Marc 3, 18 o Lluc 6, 14, sense més detalls. Sempre és citat en cinquè lloc en les llistes dels apòstols.

Segons la versió, tenia tres (carta de Víctor a Polícrates d'Efes del 198 dC) o quatre filles (Fets dels Apòstols 21, 8-9).

La majoria de relats sobre Felip es troben en escrits no canònics. Climent d'Alexandria diu que Felip estava casat i tenia fills, amb alguna filla casada. Eusebi de Cesarea, com altres autors, el confon amb Felip l'Evangelista, que és mencionat als Fets dels Apòstols.

Els Actes de Felip són un escrit anònim del segle iv que narra la predicació i miracles de Felip. Després dels fets de Jesús de Natzaret, els apòstols s'escamparen per l'Imperi Romà per predicar. Felip anà amb la seva germana Mariamne i Bartomeu apòstol a Grècia, Frígia i Síria. Segons aquesta narració, va morir a Hieràpolis de Frígia a l'edat de 87 anys, en temps de Domicià. La llegenda diu que havia guarit l'esposa del procònsol romà de la ciutat i aquesta s'havia convertit al cristianisme; el procònsol, enfurismat, va torturar i matar els apòstols: Felip i Bartomeu van ésser crucificats cap per avall, però Felip continuà predicant i la multitud va alliberar Bartomeu. Felip no va voler ésser alliberat i morí a la creu. Una segona llegenda diu que va ésser decapitat. Les dues versions, però, són llegendàries i no se sap res cert de la mort del sant.

•  
  El martiri de Sant Felip, de Josep de Ribera (Madrid, Museo del Prado)
•  
  Altar major de la basílica dels Santi Apostoli, a Roma, amb les relíquies dels sants apòstols Felip i Jaume el Menor; a l'altar hi ha representats els martiris d'ambdòs.
•  
  Escultura de Sant Felip a la Frauenkirche de Dresden (s. XVIII)
•  
  Escultura de Giuseppe Mazzuoli a Sant Joan del Laterà (Roma), s. XVIII

Segons la tradició cristiana, les seves despulles foren traslladades a Constantinoble i, posteriorment, a Roma, a l'església dels Santi Apostoli. Actualment, es veneren les seves restes en ambdós llocs.

Fins al 1955, l'Església Catòlica Romana feia la festivitat de Felip, juntament amb la de Jaume el Menor, el dia 1 de maig, aniversari de la dedicació de l'Església dels Sants Apòstols de Roma, on hi ha les seves relíquies. En instituir-se la festa de sant Josep Obrer, en 1955, l'1 de maig, es va moure la festa de Felip i Jaume a l'11 de maig, el dia més proper que no tenia assignada una altra festa. En 1969, arran de la revisió del Calendari romà, es va tornar a moure, ara al 3 de maig, que és la data de celebració avui dia. L'Església Anglicana manté com a festivitat l'1 de maig, i l'Església Ortodoxa Grega, el 14 de novembre.

• "St. Philip the Apostle", en: The Catholic Encyclopedia (1911).
• Catholic Forum. "St. Philip". Arxivat 2007-02-26 a Wayback Machine.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip apòstol