[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Sant Marc de Roma

església de Roma

Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.[1] És l'església nacional dels venecians residents a Roma.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Marc de Roma
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimMarc Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i basílica menor Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLeon Battista Alberti Modifica el valor a Wikidata
Construcció1750 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMarc Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRenaixement Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciópiazza San Marco, 48 - Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 45″ N, 12° 28′ 53″ E / 41.895724°N,12.481448°E / 41.895724; 12.481448
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesibisbat de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc websanmarcoevangelista.it Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El 336, el papa Marc va construir una església dedicada a un dels evangelistes, el seu sant patró, Sant Marc, en un lloc anomenat ad Pallacinas. Així, l'església es registra com a Titulus Marci en el sínode 499 del Papa Símmac. En aquell moment es va convertir en una de les esglésies estacionals de la ciutat (dilluns de la tercera setmana de Quaresma).

Després d'una restauració realitzada el 792 pel papa Adrià I, l'església va ser reconstruïda pel papa Gregori IV el 833. A més de l'addició d'un campanar romànic el 1154, el papa Pau II va ordenar el canvi important en el temple el any 1465-70, quan la façana de l'església va ser reestilitzada segons el gust renaixentista amb un pòrtic i una loggia, utilitzant marbres del Coliseu i del teatre de Marcel. La façana és atribuïda a Leon Battista Alberti. Paul II sent un venecià per naixement, va assignar l'església als venecians que vivien a Roma.

L'última gran reelaboració de la basílica va començar el 1654-57 i va ser completada pel cardenal Angelo Maria Quirini el 1735-50. Amb aquestes restauracions, l'església va rebre la seva actual decoració barroca.

Interior

modifica

El pis de l'església es troba per sota del nivell del sòl del període renaixentista i, per tant, passos cap a l'interior. L'església conserva el seu antic format de basílica, amb un santuari elevat. L'interior de l'església és clarament barroc. No obstant això, la basílica mostra elements destacats de tota la seva història anterior:

els mosaics de l'absis, que daten del papa Gregori IV (827-844), mostren al Papa, amb l'halo quadrat d'una persona viva, oferint un model de l'església a Crist, en presència de Marc Evangelista, el Papa Sant Marc i d'altres. sants;

el sostre de fusta, amb l'emblema del papa Pau II (1464-1471), és un dels dos sostres de fusta originals del segle xv a Roma, juntament amb el de Santa Maria Maggiore;

el cardenal Angelo Maria Quirini (cardenal sacerdot de S. Marco 1728-1743) va restaurar el cor, va renovar el paviment de la capella del sagrament i va reconstruir l'altar major.[2][3]

Al pòrtic hi ha diverses pedres tombals primitives cristianes, així com la làpida de Vannozza dei Cattanei, la senyora del cardenal Rodrigo Borgia.

 
La Madama Lucrezia és una de les "estàtues parlants" de Roma, i és localitzada al costat de la entrada de la basílica. Va ser el bust d'una estatua de la deèsa Isis, a qui es va dedicar un temple a Roma no gaire lluny de la seva ubicació actual.

El títol cardenalici de Sant Marc

modifica

El títol de Sant Marc és un títol cardenalici dels més antics i prestigiosos. Originalment rebia el nom de Iuxta Pallacina. Va ser instituït pel papa Marc I el 336. Segons el catàleg de Pietro Mallio, realitzat durant el pontificat d'Alexandre III, estava connectat amb la basílica de Sant Pere, on els seus sacerdots celebraven missa.

Titulars

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Christoph Luitpold Frommel, Roma, in Paolo Francesco Fiore (a cura di), Storia dell'architettura italiana. Il Quattrocento, Milano, Mondadori Electa, 1998, pp. 381-383.
  2. ↑ Forcella, p. 343.
  3. ↑ Forcella, p. 368, no. 877.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Marc_de_Roma&oldid=30432517»