STOVL
STOVL (de l'anglès de Short Take- Off and Vertical landing, «enlairament curt i aterratge vertical")[1] és la capacitat d'alguns avions d'enlairar-se d'una pista d'aterratge curta o no preparada i per aterrar verticalment. L'avió més popular probablement és el Hawker Siddeley Harrier, que va ser pensat i dissenyat per ser un avió VTOL encara que actualment les seves característiques són STOVL donat les majors capacitats de combustible i armament amb les que ara compta. El mateix és aplicable per al futur F-35 Lightning II en la seva variant F-35B, que ja ha demostrat les seves capacitats VTOL en les proves del prototip i que actualment és considerat com una aeronau STOVL.
Exemples d'avions amb capacitat STOVL:
Exceptuant al Iak-38, cap dels avions esmentats va arribar a ser operatiu.
Vegeu també
modifica- CTOL: enlairament i aterratge convencionals.
- STOL: enlairament i aterratge curts.
- STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
- VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
- VTOL: enlairament i aterratge vertical.
- V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
- STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
- CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
- CATO: enlairament assistit per catapulta.
- JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
- ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.
Referències
modifica- ↑ Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica