Rust (llenguatge de programació)

Rust va ser concebut per Graydon Hoare amb el suport de l'empresa Mozilla l'any 2006.^[9][10][11]

L'any 2019 va ser el primer any de pèrdues econòmiques per a la Fundació Mozilla, comportant l'abandó de molts dels seus projectes i el 2020 gran quantitat de treballadors foren acomiadats, entre ells, molts desenvolupadors de Rust.^[12]

El febrer de 2021 va nàixer la Rust Foundation,^[13] una entitat sense ànim de lucre que porta per lema "el bon programari és creat per persones alegres i ben ajudades". Entre les empreses que donen suport econòmic a la Rust Fundation hi ha la mateixa Mozilla, Amazon Web Services, Google, Huawei o Microsoft.^[14]

Rust està dissenyat per ser segur quant a la gestió de memòria, no permet valors nuls, punters que apunten a memòria retornada al sistema, data races.

Aquesta seguretat l'aconsegueix analitzant el codi en temps de compilació, gràcies a les regles del borrow checker^[15], les quals algunes estan demostrades formalment.^[16]

Té una sintaxi similar a C++, però la majoria d'elements són expressions, inclús els operadors de control de flux.

En comptes de classes té estructures, similar al struct de C, aquestes estructures poden implementar interfícies abstractes mitjançant els traits.^[17]

Les macros en rust treballen en AST directament,^[18] on en C++ el preprocessador actua sobre text.

Aquest petit programa pinta la tira "Hello, world!" a la sortida estàndard:

fn main() {
 // El signe '!' afegit a un identificador indica crida a una macro
 println!("Hello, world!");
}

Operacions amb vectors (arrays) :

use std::mem;

// Aquesta és una funció sobre una subseqüència (ang: slice)

fn analyze_slice(slice: &[i32]) {
 println!("first element of the slice: {}", slice[0]);
 println!("the slice has {} elements", slice.len());
}

fn main() {
 // Vector de mida fixa; la signatura és supèrflua
 let xs: [i32; 5] = [1, 2, 3, 4, 5];
 // Tots els elements inicialitzats al mateix valor
 let ys: [i32; 500] = [0; 500];

 // La indexació comença pel zero.
 println!("primer element de l'array: {}", xs[0]);
 println!("segon element de l'array: {}", xs[1]);

 // `len` retorna la mida del vector
 println!("mida del array: {}", xs.len());

 // Els vectors del tipus Array són allotjats a la pila
 println!("l'array ocupa {} bytes", mem::size_of_val(&xs));

 // Els vectors (Array) poden ser prestats com a subseqüència

 println!("borrow the whole array as a slice");
 analyze_slice(&xs);

 // Les subseqüències (Slices) apunten a una secció d'un vector
 println!("borrow a section of the array as a slice");

 analyze_slice(&ys[1 .. 4]);

 // La indexació fora de marges dispara l'error 'pànic'
 println!("{}", xs[5]);
}

Exemple dels lifetimes en Rust:

// Declarem el lifetime 'a, qualsevol referencia continguda al struct 
// que utilitza aquest lifetime ha de viure fins que MyStruct es destrueix.
struct MyStruct<'a> {
 pub valor: &'a str,
}

fn main() {
 // Aquí 'a' té un lifetime 'static, aquest significa que viurà fins al final del programa.
 let a = "hello world";

 // Vàlid
 let b = MyStruct {
 valor: a
 };

 let c;
 {
 let d = String::from("hello world");
 c = &d;
 }

 // Error al compilar: El valor que c referencia 
 // ja s'ha destruït perquè ha sortit de la scope.
 let d = MyStruct {
 valor: c
 };
}

/*
Al compilar:

error[E0597]: `d` does not live long enough
 --> src/main.rs:19:13
 |
19 | c = &d;
 | ^^ borrowed value does not live long enough
20 | }
 | - `d` dropped here while still borrowed
...
23 | valor: c
 | - borrow later used here

error: aborting due to previous error; 2 warnings emitted

For more information about this error, try `rustc --explain E0597`.
error: could not compile `playground`
* /