Dinastia Romànov

La dinastia Romànov (rus: Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del segle xvii, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia). La casa Romànov va regir el país fins a la Revolució de Febrer de 1917 que va obligar el tsar Nicolau II a abdicar. Pocs anys abans, el 1913, es va celebrar a tot l'imperi Rus la commemoració del tricentenari de la dinastia Romànov al front del país.

Dinastia Romànov

Dades
Tipus	dinastia
Història
Creació	1613
Fundador	Miquel I de Rússia
Data de dissolució o abolició	1762
Format per	Cap de la casa dels Romànov
Lloc web	imperialhouse.ru

Els esdeveniments més significatius que va haver d'afrontar aquesta dinastia al capdavant de l'estat van ser aquests:

• La Guerra russopolonesa (1654-1667), conduïda pel tsar Aleix I, i que van dur Rússia a guanyar territoris a Confederació de Polònia i Lituània i a guanyar-hi terreny d'influència.
• La Gran Guerra del Nord, iniciada per Pere I el Gran amb l'objectiu d'obrir-se un pas al mar Bàltic.
• La Guerra russoturca (1735-1739), amb victòria russa. Es va donar per acabada amb el Tractat de Belgrad segons el qual Rússia aconseguia una sortida a la mar Negra.
• La Guerra russoturca (1787-1792), amb Caterina la Gran al capdavant i l'ajuda del Sacre Imperi, es va aconseguir la victòria i es va annexionar Crimea.
• Invasió francesa de Rússia l'any 1812 per part de Napoleó. Rússia, com a part de la Sisena Coalició estava en guerra amb França, la qual es va atrevir a envair el país. La invasió, però, va acabar amb una decisiva victòria russa. És recordada com una de les guerres més sagnants.
• Guerra de Crimea els anys 1853-1856. Va concloure amb la derrota russa contra l'Imperi Otomà i una coalició de francesos, anglesos i sards i piemontesos amb la signatura del Tractat de París el 1856. Va comportar la pèrdua de territoris a la desembocadura del Danubi i la influència sobre els Balcans.
• La Guerra russojaponesa entre els anys 1904 i 1905. Va acabar amb el Tractat de Portsmouth, que va significar la cessió de la meitat sud de l'illa de Sakhalín al Japó, i la pèrdua d'influència a l'orient.
• La Revolució russa de 1905, que comença després del Diumenge Sagnant i s'estén per tot l'Imperi. Aquests fets van acabar amb concessions del tsar Nicolau II en temes econòmics i socials.
• La Primera Guerra Mundial, que esclata l'any 1914. La gran mortalitat entre els soldats russos, majoritàriament camperols i obrers, la fam i la misèria causen un gran descontentament intern, i tot això, sumat a les derrotes militars causen que l'any 1917, Rússia, es veu obligada a signar el Tractat de Brest-Litovsk que comporta grans pèrdues territorials en favor de l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi Alemany i l'Imperi Otomà.
• La Revolució Russa de l'any 1917. És la revolució que acabarà amb el tsarisme i la dinastia Romànov. A més, desembocarà en la Guerra Civil Russa entre els anys 1917 i 1923 i que culminarà amb la derrota del bàndol tsarista i la victòria dels bolxevics, amb Lenin al capdavant i la instauració de l'URSS.