[go: up one dir, main page]

Riu de Foix

riu de Catalunya

El riu de Foix és un riu de Catalunya. Neix a la Serra d'Ancosa, a la Serralada Prelitoral al terme municipal de la Llacuna, creua la depressió prelitoral i la Serralada Litoral per desembocar al Mediterrani a Cubelles (Garraf). El seu règim hídric és típicament mediterrani amb variacions estacionals molt acusades.

Plantilla:Infotaula indretRiu de Foix
Imatge
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial690 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativala Llacuna (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSerra d'Ancosa Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaGarraf (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCubelles Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduramar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 27′ 13″ N, 1° 32′ 48″ E / 41.453656°N,1.546799°E / 41.453656; 1.546799
41° 11′ 56″ N, 1° 40′ 36″ E / 41.19897°N,1.676569°E / 41.19897; 1.676569
Característiques
Dimensió41 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica311,9 km² Modifica el valor a Wikidata

Es podria correspondre al riu Maius, citat per Pomponi Mela entre les poblacions de Subur i Tolobi (d'emplaçament desconegut, però situades entre Tarragona i Barcelona),[1] o al riu Subi, citat per Plini el Vell com a pròxim a Tarragona.[2]

En el seu recorregut destaca el pantà de Foix, que va ser inaugurat el 1928 i es troba al municipi de Castellet i la Gornal. Aquest embassament permet aprofitar les aigües del riu de Foix, de manera que aigües avall el riu és sec la major part de l'any.

La desembocadura del riu de Foix, a Cubelles, forma una zona d'espais humits de gran atractiu en aquest municipi.

Afluents

modifica

Els principals afluents del riu de Foix són:

Poblacions

modifica

Les principals poblacions que travessa el riu de Foix són:

Patrimoni natural i cultural

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Pomponi Mela, Chorographia II, 90
  2. Plini el Vell, Història Natural, III, 21