Richard Matthew Stallman
Richard Matthew Stallman, també conegut per les seves inicials RMS, (Manhattan, Nova York, 16 de març de 1953), és un conegut activista del programari lliure.[1] Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.
Biografia
modificaL'any 1971, sent un estudiant de primer any de Física a la Universitat Harvard, Stallman es va convertir en un furoner del laboratori d'intel·ligència artificial del MIT. Els anys 80, la cultura furonera que constituïa la vida de Stallman es va començar a difondre amb la comercialització de la indústria del programari.
Explica com abans que arribés la indústria del programari la gent s'intercanviava programes, i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuïble (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement.
Però les coses van canviar, els altres furoners del laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, la qual intentava reemplaçar el programari lliure del laboratori pel seu propi programari privatiu. Durant dos anys, des del 1983 al 1985, Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació dels furoners del laboratori.
Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació i que fes altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips). També va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.
Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglès; al contrari de programari lliure o free software).
Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre ells una invitació a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l'Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Suècia el 1996, el Pioneer award de l'Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Salta (Argentina).
Arran de la polèmica sorgida per unes declaracions sobre la implicació del difunt Marvin Minsky en la trama d'abús i tràfic sexual de menors d'edat vinculada a Jeffrey Epstein, com també per diverses declaracions sobre el consentiment sexual de menors en el passat, va dimitir com a president de la FSF i de la seva posició al MIT el setembre de 2019.[2][3]
El març de 2021, durant la conferència de LibrePlanet, va anunciar per sorpresa que tornava a la junta de la FSF. Aquest fet va provocar el rebuig d'organitzacions com GNOME o Mozilla.[4] Tot seguit, empreses com Red Hat o iniciatives com Outreachy anunciaven que deixarien de finançar o col·laborar amb la fundació si continuava Stallman a la seva junta.[5][6]
Paper dins del moviment GNU
modificaStallman ha difós la ideologia GNU per tot el món mitjançant xerrades i conferències. Això fa que alguns el reconeguin com un profeta o un gurú.
Curiositats
modificaLa seva imatge aparentment descuidada i les seves manies extravagants (no fa servir telèfon mòbil, ja que el podria fer fàcilment localitzable i això afectaria la seva llibertat de moviment, sempre va amb el seu ordinador portàtil amb tan sols programari lliure, porta el seu matalàs allà on vagi, etc.), l'han fet centre de moltes bromes i acudits, i fins i tot ha arribat a aparèixer en tires còmiques.
En les xerrades apareix amb una segona personalitat que correspon a St. IGNUcius of the Church of Emacs («Sant IGNUci de l'Església de l'Emacs»).
El 3 juliol de 2010 va ser convidat a les Jornades de Programari Lliure al Telecentre de Berga, on va apadrinar la inauguració del Carrer del Programari lliure.[7]
Vegeu també
modifica- Emacs
- GCC
- GNU
- GNU/Linux (GNU + Linux)
- Cançó del Programari Lliure cantada per Richard Stallman
- Carrer del Programari Lliure, a Berga.
- El dret a llegir
Referències
modifica- ↑ «Richard Stallman». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ Cox, Joseph. «Computer Scientist Richard Stallman Resigns From MIT Over Epstein Comments» (en anglès), 17-09-2019. [Consulta: 17 setembre 2019].
- ↑ «Richard M. Stallman resigns — Free Software Foundation — working together for free software». [Consulta: 17 setembre 2019].
- ↑ Brodkin, Jon. «Free software advocates seek removal of Richard Stallman and entire FSF board» (en anglès americà), 23-03-2021. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Melendez, Steven. «Mozilla and Tor join calls to oust Richard Stallman from Free Software Foundation» (en anglès), 24-03-2021. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Vaughan-Nichols, Steven J. «Free Software Foundation leaders and supporters desert sinking ship» (en anglès). [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «Berga inaugura el carrer del programari lliure». Regió7, 04-07-2010. [Consulta: 30 desembre 2023].
Bibliografia
modifica- Stallman, Richard M.. Programari lliure, societat lliure. Introducció de Lawrence Lessig i edició de Joshua Gay. 2002
Enllaços externs
modifica- Pàgina personal de Richard Stallman (anglès)