Resposta de lluita o fugida
La reacció de lluita o fugida és una reacció neuronal fisiològica que es manifesta com a resposta a un esdeveniment percebut com a perillós per a la seguretat de l'individu o els seus éssers estimats.[1] Fou descrita per primera vegada per Walter Bradford Cannon.[2][3] La seva teoria afirma que els animals reaccionen a les amenaces amb una descàrrega general del sistema nerviós simpàtic que els prepara per lluitar o fugir.[4] Concretament, la medul·la suprarenal produeix una cascada hormonal que engega la secreció de catecolamines, especialment noradrenalina i adrenalina.[5] Hormones com l'estrogen, la testosterona i el cortisol, juntament amb neurotransmissors com la dopamina i la serotonina, també influeixen en la reacció dels organismes a l'estrès.[6]
Aquesta reacció és reconeguda com la primera fase de la síndrome general d'adaptació, que regula les reaccions a l'estrès en els vertebrats i altres organismes.[7]
Shelley Taylor n'ha plantejat una connotació de gènere, en el sentit que la reacció de lluita o fugida seria una reacció típicament masculina, mentre la resposta a l'estrès predominantment femenina seria la cura i amistat.[8] Aquesta proposta ha suscitat força crítiques, especialment per promoure el «determinisme de gènere».[9][10]
Referències
modifica- ↑ Cannon, Walter. Wisdom of the Body (en anglès). W.W. Norton & Company, 1932. ISBN 0-393-00205-5.
- ↑ Algunes fonts diuen que descrigué la reacció per primera vegada el 1914 a The American Journal of Physiology. D'altres, a l'edició del 1915 de Bodily Changes in Pain, Hunger, Fear and Rage. D'altres, encara, diuen que utilitzà el terme per primera vegada a l'edició del 1929 o 1932 del mateix llibre. Encara no s'ha pogut determinar amb certesa.
- ↑ Walter Bradford Cannon. Bodily changes in pain, hunger, fear, and rage (en anglès). Nova York: Appleton-Century-Crofts, 1929.
- ↑ Jansen, A; Nguyen, X; Karpitsky, V; Mettenleiter, M «Central Command Neurons of the Sympathetic Nervous System: Basis of the Fight-or-Flight Response» (en anglès). Science Magazine, 5.236, 270, 27 octubre 1995.
- ↑ Walter Bradford Cannon. Bodily Changes in Pain, Hunger, Fear and Rage: An Account of Recent Researches into the Function of Emotional Excitement (en anglès). Appleton-Century-Crofts, 1915.
- ↑ «Adrenaline, Cortisol, Norepinephrine: The Three Major Stress Hormones, Explained» (en anglès). , 19-04-2014 [Consulta: 16 agost 2014].
- ↑ Gozhenko, A; Gurkalova, I.P.; Zukow, W; Kwasnik, Z. PATHOLOGY – Theory. Medical Student's Library (en anglès). Radom, 2009, p. 270–275.
- ↑ Taylor, Shelley E.; Klein, Laura Cousino; Lewis, Brian P.; Gruenewald, Tara L.; Gurung, Regan A. R.; Updegraff, John A. «Biobehavioral responses to stress in females: Tend-and-befriend, not fight-or-flight» (en anglès). Psychological Review, 107, 3, 2000, pàg. 411–29. DOI: 10.1037/0033-295X.107.3.411. PMID: 10941275.
- ↑ Kurzban, Robert. Alas poor evolutionary psychology. The Human Nature Review 2002 volum 2: 99–109 (14 març). Consulta: 14 juliol 2013.
- ↑ Eagerly, Alice H.; Wood, Wendy «Feminism and Evolutionary Psychology: Moving Forward» (en anglès). Sex Roles, 69, 9, 11-2013, pàg. 549–556. DOI: 10.1007/s11199-013-0315-y [Consulta: 9 març 2017].