Rescat
Rescat és un col·lectiu de suport als activistes socials catalans, que foren presos per la seva vinculació amb els escamots Gorbea i Gaztelugazte d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA) durant la seva activitat a l'àrea metropolitana de Barcelona els anys 2000 i 2001.[1]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització política |
| Ideologia | Esquerra Independentista |
| Alineació política | extrema esquerra |
| Història | |
| Creació | 2001 |
| Activitat | |
| Àmbit | Àrea Metropolitana de Barcelona |
| Lloc web | http://amnistiarescat.cat |
 
| |
El col·lectiu, nascut l'any 2001 després de les primeres detencions, es dedica a tasques de difusió de la situació dels presos polítics a l'Estat espanyol i francès, donant especial ressò a situacions d'aïllament, dispersió i tortura. També dona suport personal als presos i a les seves famílies, així com assessorament i suport legal a través d'advocats. Des de la seva creció ha actuat en defensa de Diego Sánchez,[2] Zigor Larredonda, Laura Riera, Juan Ramón Rodríguez («JuanRa»),[3] Marina Bernadó[4] i, l'encara presa a data de juny de 2019, Dolores López «Lola».[4]
Un dels actes més sonats fou el 21 d'agost de 2010 quan s'organitzà una cercavila al barri de Gràcia de Barcelona, dins del context de la Festa Major de Gràcia, per a celebrar l'excarceració de Laura Riera. Aquella manifestació, tot i que fou il·legalitzada per l'Audiència Nacional espanyola, igualment s'aplegaren centenars d'assistents. Fou en el transcurs que la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra va irrompre violentament dissolvent l'acte, causant danys personals a tota mena de públic present als carrers i retirant la paraula al seu portaveu.[5][6]
Referències
modifica- ↑ «ETA planeaba colocar un coche bomba en el centro comercial Alcampo de Mataró» (en castellà). ElMundo.es, 30-08-2001. [Consulta: 19 juny 2013].
- ↑ Fernàndez, pàgs. 102-103
- ↑ Fernàndez, pàg. 261
- ↑ 4,0 4,1 Bou, David. «Marina Bernadó queda en llibertat provisional després de dotze anys a la presó per pertinença a ETA». Directa.cat, 03-06-2019. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Gubern, À. «Los radicales pedirán también la libertad de una asesina de ETA» (en castellà). Diari ABC, 19-08-2010 [Consulta: 3 març 2011].
- ↑ EFE «Noticias Fiscal pide prohibir acto a colaboradora de ETA porque la adula públicamente» (en castellà). Diario Vasco, 19-08-2010 [Consulta: 3 març 2011].
Bibliografia
modifica- Fernàndez, David. Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial. 1a edició. Barcelona: Virus editorial, 2006. ISBN 978-84-96044-80-7. Arxivat 2014-01-08 a Wayback Machine.
- Buch, Roger. L'Esquerra Independentista avui. Barcelona: Columna edicions, 2007, pàg. 120-122. ISBN 978-84-664-0819-6.