Quilitis
La quilitis és inflamació dels llavis.[1][2] Aquesta inflamació pot incloure la pell perioral (la pell al voltant de la boca), la vora del vermelló o la mucosa labial.[3] La pell i la vora del vermelló estan més freqüentment implicades, ja que la mucosa s'afecta menys per reaccions inflamatòries i al·lèrgiques.[3]
 Quilitis ocasionada per l'exposició al vent | |
| Tipus | malaltia labial i inflamació  |
|---|---|
| Especialitat | dermatologia |
| Clínica | |
| Símptomes | inflamació |
| Classificació | |
| CIM-11 | DA00.0 |
| CIM-10 | K13.0 |
| CIM-9 | 528.5 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0136229 |
| DiseasesDB | 29147 |
| MedlinePlus | 002036 |
| MeSH | D002613 |
| UMLS CUI | C0007971 i C4280288 |
| DOID | DOID:1762 |
La quilitis pot ser aguda o crònica.[4] La major part de les quilitis és causada per factors exògens com la sequedat (clivelles) i l'exposició aguda al sol.[4] Les proves al·lèrgiques poden identificar al·lèrgens que causen.[5]
Tipus
modificaQuilitis amb clivelles
modificaEls llavis tallats (també coneguts com a quilitis simplex[6] o quilitis comuna)[7] es caracteritzen per clivelles i descamació de la pell dels llavis, i és un dels tipus més comuns de quilitis.[6][8] Tot i que els dos llavis es poden veure afectats, el llavi inferior és el lloc més comú.[8]
El tractament sol tenir èxit amb lubricants de barrera, com ara un bàlsam labial o vaselina.[6]
Quilitis actínica
modificaTambé anomenada "quilosi solar", la quilitis actínica és el resultat de la sobreexposició crònica a la radiació ultraviolada de la llum solar.
Quilitis angular
modificaLa quilitis angular (estomatitis angular, també coneguda com a quilosi) és la inflamació d'una o les dues cantonades (angles) de la boca.[9] És una afecció bastant freqüent, i sovint afecta persones grans.
Hi ha moltes causes possibles, incloses les deficiències nutricionals (ferro, vitamines del grup B (com l'àcid fòlic, la piridoxina o la B12), al·lèrgies de contacte,[10] infeccions (Candida albicans, Staphylococcus aureus o estreptococs β-hemolítics) i edentulisme (sovint amb tancament excessiu de la boca i concomitant estomatitis relacionada dentadura), i altres.
Quilitis eczematosa
modificaEs divideix en endògena (a causa d'una característica inherent a l'individu) i exògena (on és causat per un agent extern). La causa principal de la quilitis eczematosa endògena és la quilitis atòpica (dermatitis atòpica), i les principals causes de la quilitis eczematosa exògena és la quilitis de contacte irritant (per exemple, causada per un hàbit de llepar-se els llavis) i la quilitis de contacte al·lèrgica.
Quilitis infecciosa
modificaLa quilitis infecciosa[11] fa referència a la quilitis causada per una malaltia infecciosa. De vegades s'utilitzen els termes "quilitis per Candida"[12] i "quilitis bacteriana",[13] que denoten la implicació d'organismes Candida i espècies bacterianes respectivament.
Quilitis granulomatosa
modificaAquesta quilitis és l'afectació per una granulomatosi orofacial dels llavis a causa de la formació d'una inflamació granulomatosa no caseosa, que obstrueix el drenatge limfàtic dels teixits tous orofacials, provocant limfedema.
Quilitis induïda per fàrmacs
modificaLes causes habituals de quilitis relacionada amb medicaments inclouen etretinat, indinavir, inhibidors de la proteasa, vitamina A i isotretinoïna.[9][14]
Quilitis exfoliativa
modificaÉs un trastorn inflamatòri poc freqüent[12] de la zona del vermelló dels llavis, que es tornen dolorosos i amb crosta.[15]
Referències
modifica- ↑ Casas i Estivales, Xavier; Mateu i Martínez, Rosa Maria; Noró i Castells, Montserrat; Sánchez i Sáiz, Imma. «Q». A: Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, 1991, p. 200. ISBN 84-7592-421-2 [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ Oakley, Amanda. «Cheilitis on DermNet NZ». New Zealand Dermatological Society Incorporated. [Consulta: 26 agost 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Schena, D; Fantuzzi, F; Girolomoni, G «Contact allergy in chronic eczematous lip dermatitis.». European Journal of Dermatology : EJD, 18, 6, 11-2008, pàg. 688–92. DOI: 10.1684/ejd.2008.0520. PMID: 18955202.
- ↑ 4,0 4,1 Braun-Falco, O. Dermatology : with 281 tables. 2., completely rev.. Berlin [u.a.]: Springer, 2000, p. 1166. ISBN 9783540594529.
- ↑ Alexander A. Fisher. Fisher's Contact Dermatitis, 2008. ISBN 9781550093780.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Thappa, Devinder Mohan. Clinical pediatric dermatology. Noida, Uttar Pradesh, India: Elsevier, 2012. ISBN 9788131231555.
- ↑ Bork, Konrad. Diseases of the oral mucosa and the lips. English. Philadelphia, Pa. [u.a.]: Saunders, 1996, p. 10. ISBN 9780721640396.
- ↑ 8,0 8,1 Cohen, Bernard A. Pediatric Dermatology. Fourth. Elsevier Health Sciences, 2013, p. Chapter 9.2. ISBN 9781455737956.
- ↑ 9,0 9,1 Scully C. Oral and maxillofacial medicine : the basis of diagnosis and treatment. 3rd. Edinburgh: Churchill Livingstone, 2013, p. 182, 183, 223–225, 401. ISBN 9780702049484.
- ↑ «Angular Cheilitis, Part 1: Local Etiologies». www.skinandallergynews. Arxivat de l'original el 2013-12-16. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ Aydin, Erdinc «Factitious cheilitis: a case report». Journal of Medical Case Reports, vol. 2, 1, 01-01-2008, pàg. 29. DOI: 10.1186/1752-1947-2-29. PMC: 2266766. PMID: 18226274.
- ↑ 12,0 12,1 Daley, TD «Exfoliative cheilitis.». Journal of Oral Pathology & Medicine, vol. 24, 4, 4-1995, pàg. 177–9. DOI: 10.1111/j.1600-0714.1995.tb01161.x. PMID: 7540205.
- ↑ Q. Ashton Acton. Stomatitis: New Insights for the Healthcare Professional: 2013 Edition: ScholarlyBrief. ScholarlyEditions, 2013. ISBN 9781481662260.
- ↑ Amichai, Boaz; Shemer, Avner; Grunwald, Marcelo H. «Low-dose isotretinoin in the treatment of acne vulgaris». Journal of the American Academy of Dermatology, vol. 54, 4, 2006, pàg. 644–646. DOI: 10.1016/j.jaad.2005.11.1061. PMID: 16546586.
- ↑ Clinical oral medicine and pathology. New York: Humana Press, 2010, p. 47,48,144. ISBN 978-1-60327-519-4.