Pudong

Pudong
Tipus	sub-provincial district of the People's Republic of China (en) , state-level new area of the People's Republic of China (en) i districte de la Xina
Localització
	31° 13′ 23″ N, 121° 32′ 23″ E / 31.2231°N,121.5397°E
Estat	República Popular de la Xina
Municipalitat sota control directe	Shanghai
Capital de	Great Way Government (en)
Conté la subdivisió	Beicai Town (en) ; Caolu (en) ; Chaoyang Farm (en) ../... 42+
Població humana
Població	5.187.200 (2012) (4.285,49 hab./km²)
Geografia
Superfície	1.210,41 km²
Dades històriques
Anterior	Chuansha County (en)
Creació	1993
Identificador descriptiu
Codi postal	200135
Fus horari	UTC+08:00
Altres
Agermanament amb	Kuopio
Lloc web	pudong.gov.cn

Pudong és un districte de Xangai situat a l'est del riu Huangpu. El nom de "Pudong" era utilitzat per denominar la riba est del riu, la zona enfront a la riba oest, on hi ha Puxi, el centre històric de la ciutat de Shangai. A l'actualitat es refereix també a la nova àrea de Pudong, una zona que està a la costa de la mar de la Xina Oriental.

Pudong té una superfície de 1.210,4 km2 i una població de 5.681.412 habitants (2020).

La zona tradicional de Pudong a l'actualitat comprèn la Zona Comercial i Financera de Lujiazui i la Borsa de Shanghai, a banda de molts dels edificis més coneguts de Shanghai com la Torre Perla Oriental, la Torre Jim Mao, el Shanghai World Financial Center i la Shanghai Tower. Aquests gratacels moderns estan enfront de la ciutat històrica, Puxi, i de la zona costanera, el Bund, on hi havien les antigues concessions als europeus de la Xina. La resta de la nova zona del districte inclou el port de Shanghai, el parc firal de Shanghai, el Century Park, el Zhangjiang Hi-Tech Park, l'aeroport Internacional de Shanghai-Pudong, la reserva de la natura de Jiuduansha, ciutat nova de Nanhui el Shanghai Disney Resort.

Geografia

Població

Pudong està envoltat pel riu Huangpu, a l'oest, i el Mar de la Xina Oriental, a l'est. Pudong es diferencia de Puxi (riba occidental), els barris antics de Xangai. Pudong té 1.210,4 km2 i, segons el cens de 2020, té una població de 5.681.512 habitants, que representen el 22,8% del total d'habitants de Xangai. A més, té 1,85 milions d'habitants més que el 2010. Pudong té un augment de poblacio més gran que la resta del país perquè és una destinació d'immigració popular.^[1]

Excluint els immigrants, la ràtio de naixements, el 2010 és del 0,806% i de defuncions, de 0,729. Això representa un creixement net del 0,077%.^[2]

El cens de 2020 mostra una densitat de població de 3.006 habitants per quilòmetre quadrat.^[1] Al voltant de tres quartes parts de la seva població viuen a la zona septentrional del districte. Una quarta part, viuen en el territori meridional, que abans era el districte de Nanhui. El territori septentrional té una densitat de població de 6.667 habitants/km2; i el del sud, la té de 1.732 h/km2. Entre el 2000 i el 2010 els suburbis han experimentat un fort increment de població.

Clima

Pudong té un clima subtropical humit (Cfa segons la Classificació climàtica de Köppen) influenciat pels monsons i els vents siberians, a més a més de les pluges i tifons del Pacífic. La seva temperatura mitjana anual és de 17.2 °C. Els mesos més càlids són el juliol i l'agost, amb temperatures mitjanes de 28.6 °C i el més fred és el gener, amb una temperatura mitjana de 5.1 °C.

Administració i govern

Els districtes del municipi de Xangai tenen el mateix nivell que les ciutats-prefectura. De totes maneres, el govern de Pudong té l'estatus equivalent d'una ciutat sub-provincial, que correspon a mig nivell de les ciutats-prefectura. Això és degut al seu tamany i a la importància com a hub financer de la Xina. El Secretariat del Partit Comunista de Pudong és el principal òrgan de govern del districte; aquest rep la col·laboració del governador de districte de Pudong. El Cap del Partit de Pudong forma part del Comitè del Partit de Xangai.

El 27 d'abril de 2015, el Govern del Poble de Pudong participa juntament amb el govern de Xangai en el Comitè de les Zones de Lliure-Comerç.^[3]

Subdistrictes

Nom	Xinès (S)	Hanyu Pinyin	romanització del Xangainès	Població (2010)^[4]	Superfície (km²)
Weifang Xincun Subdistrict	潍坊新村街道	Wéifāng Xīncūn Jiēdào	vij vaon sin tsen ka do	100,548	3.89
Lujiazui Subdistrict	陆家嘴街道	Lùjiāzuǐ Jiēdào	loq ka tzyu ka do	112,507	6.89
Zhoujiadu Subdistrict	周家渡街道	Zhōujiādù Jiēdào	tzoe ka du ka do	144,668	5.52
Tangqiao Subdistrict	塘桥街道	Tángqiáo Jiēdào	daon djio ka do	76,916	3.86
Shanggang Xincun Subdistrict	上钢新村街道	Shànggāng Xīncūn Jiēdào	zaon kaon sin tsen ka do	104,932	7.54
Nanmatou Road Subdistrict	南码头路街道	Nánmǎtóulù Jiēdào	neu mau doe lu ka do	107,130	4.22
Hudong Xincun Subdistrict	沪东新村街道	Hùdōng Xīncūn Jiēdào	wu ton sin tsen ka do	112,031	5.51
Jinyang Xincun Subdistrict	金杨新村街道	Jīnyáng Xīncūn Jiēdào	cin yan sin tsen ka do	206,017	8.02
Yangjing Subdistrict	洋泾街道	Yángjīng Jiēdào	yan cin ka do	146,237	7.38
Puxing Road Subdistrict	浦兴路街道	Pǔxìnglù Jiēdào	phu xin lu ka do	177,468	6.25
Dongming Road Subdistrict	东明路街道	Dōngmínglù Jiēdào	ton min lu ka do	121,449	5.95
Huamu Subdistrict	花木街道	Huāmù Jiēdào	hau moq ka do	221,327	20.93
Chuanshaxin Town*(Chwansha)	川沙新镇	Chuānshāxīn Zhèn	tseu sa sau sin tzen	420,045	148.05
Gaoqiao town	高桥镇	Gāoqiáo Zhèn	ko djio tzen	184,486	38.73
Beicai town	北蔡镇	Běicài Zhèn	poq tsa tzen	276,547	24.91
Heqing town	合庆镇	Héqìng Zhèn	req chin tzen	132,038	41.97
Tang town	唐镇	Tángzhèn	daon tzen	129,267	32.16
Caolu town	曹路镇	Cáolù Zhèn	dzo lu tzen	186,012	45.58
Jinqiao town	金桥镇	Jīnqiáo Zhèn	cin djio tzen	81,537	25.28
Gaohang town	高行镇	Gāoháng Zhèn	ko raon tzen	137,625	22.85
Gaodong town	高东镇	Gāodōng Zhèn	ko ton tzen	110,552	36.24
Zhangjiang town	张江镇	Zhāngjiāng Zhèn	tzan kaon tzen	165,297	42.10
Sanlin town	三林镇	Sānlín Zhèn	se lin tzen	360,516	34.19
Huinan town	惠南镇	Huìnán Zhèn	we neu tzen	213,845	65.24
Zhoupu town	周浦镇	Zhōupǔ Zhèn	tzoe phu tzen	147,329	42.60
Xinchang town	新场镇	Xīnchǎng Zhèn	sin dzan tzen	84,183	54.30
Datuan Town	大团镇	Dàtuán Zhèn	da deu tzen	71,162	50.45
Kangqiao town	康桥镇	Kāngqiáo Zhèn	khaon djio tzen	174,672	41.25
Hangtou town	航头镇	Hángtóu Zhèn	raon doe tzen	110,060	60.40
Zhuqiao town	祝桥镇	Zhùqiáo Zhèn	tzoq djio tzen	104,945	146.28
Nicheng town	泥城镇	Níchéng Zhèn	gnij zen tzen	62,519	61.50
Xuanqiao town	宣桥镇	Xuānqiáo Zhèn	si djio tzen	59,567	45.78
Shuyuan town	书院镇	Shūyuàn Zhèn	syu yeu tzen	59,323	66.90
Wanxiang Town	万祥镇	Wànxiáng Zhèn	ve zian tzen	24,346	23.35
Laogang town	老港镇	Lǎogǎng Zhèn	lo kaon tzen	37,408	38.90
Nanhui Xincheng Town	南汇新城镇	Nánhuì Xīnchéng Zhèn	neu we sin zen tzen	47,381	67.76
Luchaogang Farm	芦潮港农场	Lúcháogǎng Nóngchǎng	lu dzo kaon non dzan	688	9.40
Donghai Farm	东海农场	Dōnghǎi Nóngchǎng	ton he non dzan	508	15.20
Chaoyang Farm	朝阳农场	Cháoyáng Nóngchǎng	dzo yan non dzan	862	10.67
Waigaoqiao Free-trade Zone	外高桥保税区	Wàigāoqiáo Bǎoshuìqū	nga ko djio po seu chiu	1,349	10.00
Jinqiao Export Processing Zone	金桥经济技术开发区	Jīnqiáo Jīngjì Jìshù Kāifāqū	cin djio cin tzij djij dzeq khe faq chiu	5,514	67.79
Zhangjiang Hi-tech Park	张江高科技园区	Zhāngjiāng Gāo Kējì Yuánqū	tzan kaon ko khu djij yeu chiu	23,617	75.90

Història

Pudong -literalment, "la riba oriental del riu Huangpu"- primer únicament es referia a la zona poc desenvolupada entre la ciutat vella i les concessions extrangeres de Xangai. La zona era sobretot agrícola, amb magatzems i molls propers a la costa administrats pels districtes de Puxi, que està a la riba occidental del riu: Huangpu, Yangpu i Nanshi. Entre el 1958 i el 1961 Pudong és establert com un comtat.

El 18 d'abril de 1990 el primer ministre Li Peng anuncia la política d'obertura i desenvolupament de Pudong. En declaracions en una celebració del cinquè aniversari de la Shanghai Volkswagen Corporation, Li declara que "algunes polítiques de les zones econòmiques i tecnològiques i les zones econòmiques especials es poden implementar a la zona de Pudong".^[5]^(p23) El premier Li va declarar que els futurs inversors de Hong Kong, Macau i Taiwan van ser benvinguts i que la Xina oferiria condicions preferents per a la cooperació.^[5]^(p23) Aquest fet ha estat bagtejat com l' "aniversari de Pudong", ja que la zona estava menys desenvolupada que la resta de Xangai a la dècada del 1990.^[5]^(p23)

L'1 d'octubre del 1992, la zona que conformava els comtats de Pudong i de Chuansha van esdevenir la Nova Zona de Pudong.

El 1993 el govern xinès implementa la Zona Econòmica Especial de Chuansha i crea la Nova Zona de Pudong. Deng Xiaoping inicia aquest Reforma econòmica xinesa.^[6]^(p158) La descripció de Pudong com una Zona Nova ha servit com a exemple de les Zones Econòmiques Especials de la Xina que obren la política econòmica per atreure inversions extrangeres i desenvolupar l'economia local.^[6]

L'extrem occidental del districte de Pudong és designat com a Zona Financera i Comercial de Lujiazui i ha esdevingut un centre financer destacat de la Xina moderna. S'hi han construit diversos edificis emblemàtics com la Torre de la Perla Oriental i el Gratacels Jim Mao, el Shanghai World Financial Center i la Torre de Xangai, que conformen el primer trio de gratacels superalts adjacents. Aquests edificis, que estan a la Century Avenue, són visibles des de la ciutat vella i ara formen l'horitzó més conegut de Xangai.

En els discursos oficials sobre la urbanització de la Xina, Pudong ha estat considerat l'exemple paradigmàtic de com han de ser les ciutats a finals del segle XX.^[6]

El 6 de maig de 2009 es revela que el Consell d'Estat ha aprovat la proposta de fusionar el districte de Nanhui amb Pudong. L'any 2010, Pudong és seu dels principals escenaris de l'Exposició Universal de Xangai, els terrenys de la qual s'han convertit en un parc públic.

La nova àrea de Pudong consta del comtat de Pudong original, el comtat de Chuansha i el comtat de Nanhui.