Private Snafu

El personatge va ser creat pel director Frank Capra, president de la Primera Unitat Cinematogràfica de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica, i la majoria van ser escrits per Theodor «Dr. Seuss» Geisel, Philip D. Eastman i Munro Leaf.^[1] Tot i que l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica va donar a Walt Disney la primera oportunitat de crear els dibuixos animats, Leon Schlesinger, de l'estudi d'animació Warner Bros, va oferir dos terços menys que Disney i va guanyar el contracte. Disney també exigia la propietat exclusiva del personatge i els drets de comercialització. Els dibuixos animats representaven així una col·laboració de múltiples talents d'alguns dels millors d'Amèrica en els seus camps respectius, cosa comuna en l'esforç de la guerra.

L'objectiu era ajudar els homes allistats amb poca capacitat de lectura i escriptura a aprendre a través dels dibuixos animats (i també dels còmics suplementaris). Presentaven un llenguatge simple, il·lustracions picants, blasfèmia lleu i moralitat subtil. El soldat Snafu va fer (gairebé) tot malament, de manera que el seu exemple negatiu va ensenyar lliçons bàsiques sobre el secret, la prevenció de malalties i els protocols militars adequats.^[1]

Els dibuixos animats del soldat Snafu eren un secret militar, només per a les forces armades. Les enquestes per determinar els favorits dels soldats van mostrar que els dibuixos de Snafu normalment es classificaven com les més altes puntuacions o les segones més altes.^[2] Cada curtmetratge va ser produït en sis setmanes. Els curtmetratges eren documents classificats del govern. Martha Sigall, empleada del departament de tinta i pintura, recordava les mesures de seguretat del govern imposades al personal que hi treballava. Calia prendre'ls les empremtes digitals i donar-los autorització de seguretat del FBI. També havien de portar targetes d'identificació a la feina.^[3] Als treballadors del departament de tinta i pintura se'ls donaven només deu cels alhora intentant evitar que es descobrís el contingut de la història.^[3]

• Coming!! Snafu, el primer episodi que presenta al soldat Snafu, dirigit per Chuck Jones, 1943

El nom «Private Snafu» prové de l'acrònim militar no oficial SNAFU (Situation Normal: All Fucked Up; Situació Normal: Tot fotut), amb el narrador inicial a la primera vinyeta simplement insinuant el seu significat habitual com a Situation Normal, All. .. All Fouled Up! (Situació normal, tot... tot malament!).^[4]

Els curtmetratges no tenien que ser sotmesos a l'aprovació de l'administració del codi de la Motion Picture Association (Associació Cinematogràfica) i per tant no estaven subjectes a la Motion Picture Production Code (Codi de Producció Cinematogràfica).^[5] La majoria dels curtmetratges de Private Snafu son educatius, i encara que el Departament de Guerra tenia que aprovar els guions gràfics, als directors de la Warner els permetia una gran llibertat per a fer dibuixos animats entretinguts. A través del seu comportament irresponsable, Snafu mostra als soldats que no han de fer en la guerra. En Private Snafu vs. Malaria Mike, per exemple, Snafu no pren els seus medicaments contra la malària o no usa el seu repel·lent, permetent que un mosquit l'atrapi literalment. A Spies (Espies), Snafu filtra informació classificada a poc a poc fins que els enemics de l'Eix la reconstrueixen, embosquen la seva nau de transport i literalment el volen en trossos. Sis dels curtmetratges de Snafu acaben amb ell mort per la seva estupidesa: Spies (volat per torpedes submarins enemics), Booby Traps (Trampes explosives, volat per una bomba amagada dins d'un piano), The Goldbrick (El lingot d'or, atropellat per un tanc enemic), A Lecture on Camouflage (Una conferència sobre el camuflatge, una gran bomba enemiga li cau a sobre), Private Snafu vs. Malaria Mike (mort per malària), i Going Home (Tornant a casa, atropellat per un tramvia).

Els nous curtmetratges de Snafu presenten un personatge anomenat Technical Fairy, First Class (Fada Tècnic, Primera Classe). Technical Fairy és un militar en miniatura, sense afaitar, fumador de cigars, amb ales de fada on porta la insígnia d'un technical sergeant (sergent tècnic), i que només porta mitjons, pantalons curts i un barret com a uniforme. Quan apareix, concedeix els desitjos de Snafu, la majoria dels quals impliquen saltar-se el protocol o intentar fer les coses de manera ràpida i descurada. Els resultats solen acabar en desastre, amb Technical Fairy ensenyant a Snafu una valuosa lliçó sobre el procediment militar adequat. Per exemple, a l'animació de 1944 Snafuperman, Technical Fairy transforma el soldat Snafu al superheroi Snafuperman, que porta la poca traça a un nivell superpoderós per la seva distracció.

No obstant, més tard a la guerra, les pallassades de Snafu es van semblar més a les del seu company de la Warner, Bugs Bunny, un heroi intel·ligent que s'enfronta a l'enemic de front. Les animacions estaven destinades a un públic de soldats (com a part del noticiari quinzenal de la revista Army-Navy Screen), per la qual cosa són força arriscades per als estàndards de la dècada del 1940, amb malediccions menors, soldats nus i moltes dones amb prou feines vestides (i fins i tot semidespullades). Les representacions dels japonesos i els alemanys són hostils i còmiques, com als Estats Units d'Amèrica en temps de guerra.

Els curtmetratges de Snafu són notables perquè van ser produïts durant l'Edat d'Or de l'animació de la Warner Bros. Directors com Chuck Jones, Friz Freleng, Bob Clampett i Frank Tashlin van treballar-hi, i els seus estils característics estan al màxim nivell. P. D. Eastman va ser escriptor i artista de guions gràfics per als curtmetratges de Snafu. Les caracteritzacions de veu van ser proporcionades pel cèlebre Mel Blanc (la veu del soldat Snafu era similar a la caracterització del Bugs Bunny de Blanc, i el mateix Bugs Bunny va fer aparicions en els episodis de Snafu Gas i Three Brothers). Cap al final de la guerra, altres estudis van començar a produir també curtmetratges de Snafu, encara que alguns mai van arribar al cel·luloide abans que acabés la guerra. Gràcies a les pel·lícules de Snafu es van mantenir oberts els estudis d'animació durant la guerra, produint aquestes pel·lícules d'entrenament, els estudis van ser declarats una indústria essencial.

Des de llavors, el personatge ha fet un parell de breus aparicions: l'episodi d'Animaniacs Boot Camping té un personatge molt semblant a Private Snafu, i l'episodi de Futurama I Dated a Robot mostra Private Snafu a la pantalla de vídeo muntada en un edifici durant uns segons als crèdits d'obertura.

Encara que Private Snafu mai va ser oficialment un personatge de dibuixos animats quan es va llançar la sèrie el 1943 (amb el primer curtmetratge Coming! Snafu, dirigit per Chuck Jones), un proto-Snafu apareix, sense nom i en color, al dibuix animat The Draft Horse de Jones, estrenat en sales de cinema un any abans, el 9 de maig de 1942. Aquesta aparició serviria com a base per al personatge de Snafu a la sèrie.

La 24a pel·lícula de la sèrie, Going Home (Tornant a casa), produïda el 1945, no es va estrenar mai. La premissa era quin mal es podria produir si un soldat de permís parlés massa sobre les operacions militars de la seva unitat. A la pel·lícula, Snafu parla amb la seva nòvia d'una «arma secreta» que era inquietantment (i involuntàriament) similar a les bombes atòmiques que s'estaven desenvolupant i que van ser llançades sobre Hiroshima i Nagasaki.

En 1946, es va planificar una sèrie de dibuixos animats per a l'Armada amb el germà del soldat Snafu, Seaman Tarfu (mariner Tarfu) (per Things Are Really Fucked Up, Les coses estan realment fotudes), però la guerra va arribar a la seva fi i el projecte mai es va materialitzar, excepte per un sol dibuix animat titulat Private Snafu Presents Seaman Tarfu in the Navy (El soldat Snafu presenta el mariner Tarfu a l'Armada).^[6] En el dibuix animat Three Brothers (Tres germans), es revela que Snafu té dos germans, un cuidador de coloms missatgers anomenat Tarfu i un entrenador de gossos anomenat Fubar (per Fucked Up Beyond All Recognition, Fotut més enllà de tot reconeixement).

Com a treball ara desclassificat del govern dels Estats Units d'Amèrica, els curtmetratges de Private Snafu són de domini públic i, per tant, estan disponibles gratuïtament a nombrosos llocs, inclosos YouTube i l'Internet Archive.

A més, la Warner Home Video va incloure curtmetratges de Private Snafu com a material extra a la seva Looney Tunes Golden Collection (Col·lecció daurada de Looney Tunes). Altres DVDs comercials estan disponibles a Thunderbean Animation, que va llançar un DVD que conté tots els dibuixos animats de Snafu titulat Private Snafu Golden Classics,^[7] i Bosko Video.

Almenys un dels curtmetratges del Private Snafu es va fer servir com a peça d'exhibició: El curtmetratge Spies va ser usat per a l'exhibició de la Segona Guerra Mundial al Museu Internacional d'Espies.

Els curtmetratges de Private Snafu van ser llançats a Blu-ray el 19 de novembre de 2015 per Thunderbean.^[8]

Segons un estudi de postguerra dels dibuixos animats de Snafu, les experiències en temps de guerra dels autors Theodor Seuss Geisel (Dr. Seuss), Philip D. Eastman i Munro Leaf van donar forma als seus exitosos llibres infantils de postguerra, especialment l'ús de un llenguatge senzill, i alguns dels temes. El Dr. Seuss va escriure The Cat in the Hat (El gat al barret, 1957) perquè Geisel creia que els àmpliament utilitzats llibres d'iniciació de Dick i Jane eren massa avorrits per animar els nens a llegir. Geisel, Eastman i Leaf van escriure llibres dissenyats per promoure la responsabilitat personal, la conservació i el respecte pel multiculturalisme, mentre ensenyaven i acceptaven la realitat de les diferències de sexe. Algunes caracteritzacions racials es consideren qüestionables avui dia. Els personatges de Geisel eren sovint retratats com a rebels que mostraven independència de criteri. D'altra banda, els personatges d'Eastman típicament abraçaven la saviesa de les figures d'autoritat. Els herois de Leaf eren al mig, i semblaven més ambigus cap a la independència i l'autoritat.^[1]

Nota: Tots els curtmetratges van ser creats per al Departament de Guerra dels Estats Units d'Amèrica i van ser creats per la Warner Bros. Animation, a no ser que s'indiqui el contrari. Les pel·lícules, que es van produir per al govern dels Estats Units d'Amèrica, són de domini públic.

Títol	Director	Data d'estrena	Video	Notes
Coming!! Snafu Comencem!! Snafu	Chuck Jones	28 de juny de 1943		Episodi pilot de Private Snafu[9] Narrat per Frank Graham[10]
Gripes Grip	Friz Freleng	5 de juliol de 1943		Totes les veus són proporcionades per Mel Blanc[11]
Spies Espies	Chuck Jones	9 d'agost de 1943		Va ser vist (amb parts tallades per al contingut) a l'especial de Cartoon Network ToonHeads: The Lost Cartoons.
The Goldbrick El lingot d'or	Frank Tashlin	13 de setembre de 1943
The Infantry Blues El Blues de la infanteria	Chuck Jones	20 de setembre de 1943
Fighting Tools Eines de lluita	Bob Clampett	18 d'octubre de 1943		Aparició de l'Ànec Daffy com Pare Ànec. Un breu subtitular de diari diu «Àdolf Hitler se suïcida»; això no passarà fins després de 18 mesos.
The Home Front La llar del front	Frank Tashlin	15 de novembre de 1943
Rumors Rumors	Friz Freleng	13 de desembre de 1943
Booby Traps Trampes explosives	Bob Clampett	10 de gener de 1944		Primera aparició de l'acudit de la bomba musical «Endearing Young Charms», que es reutilitzaria en dos curtmetratges de Bugs Bunny, i dos curtmetratges de Wile E. Coyote i el Correcamins.
Snafuperman Snafuperman	Friz Freleng	6 de març de 1944
Private Snafu vs. Malaria Mike Private Snafu contra Malaria Mike	Chuck Jones	27 de març de 1944
A Lecture on Camouflage Una conferència sobre el camuflatge	Chuck Jones	24 d'abril de 1944
Gas Gas	Chuck Jones	29 de maig de 1944		Bugs Bunny fa una aparició, sent tret de la bossa de la màscara de gas de Snafu.
Going Home Tornant a casa	Chuck Jones	5 de juny de 1944
The Chow Hound El golafre	Frank Tashlin	19 de juny de 1944
Censored Censurat	Frank Tashlin	17 de juliol de 1944
Outpost Lloc avançat	Chuck Jones	28 d'agost de 1944
Payday Dia de pagament	Friz Freleng	25 de setembre de 1944
Target: Snafu Objectiu: Snafu	Friz Freleng	23 d'octubre de 1944
Three Brothers Tres germans	Friz Freleng	4 de desembre de 1944		Bugs Bunny fa una aparició a l'escena en què Fubar intenta fugir dels gossos.
In the Aleutians – Isles of Enchantment A les Aleutianes - Illes de l'encant	Chuck Jones	12 de febrer de 1945
It's Murder She Says És un assassinat, diu ella	Chuck Jones	26 de febrer de 1945
Hot Spot Zona calenta	Friz Freleng	2 de juliol de 1945
No Buddy Atoll Atoll no-amic	Chuck Jones	8 d'octubre de 1945
Operation Snafu Operació Snafu	Friz Freleng	22 de desembre de 1945
Secrets of the Caribbean Secrets del Carib	Chuck Jones	No realitzada (planejada per a 1945)		Pel·lícula perduda
Private Snafu Presents Seaman Tarfu in the Navy El soldat Snafu presenta el mariner Tarfu a la Marina	Hugh Harman	1946
A Hitch in Time Un reenganxament a temps	Chuck Jones	1r de gener de 1955		L'únic curtmetratge de Private Snafu no produït per la Warner Bros; produït per Harman i Ising.

Estrenades

A més, Weapons of War (Armes de guerra, 1945) va ser planejada originalment per a ser part de la sèrie Few Quick Facts però va ser deixada fora.^[14] A més, Another Change (Un altre canvi, 1945), produïda per Disney, probablement també es va deixar fora de la sèrie Few Quick Series.^[15]

No produïdes:

Tot i que el Private Snafu és conegut per educar soldats militars, es van produir algunes altres sèries similars amb finalitats lleugerament diferents. Produït per la Walter Lantz Productions i més tard la Warner Bros. Cartoons, Mr. Hook va ser creat per animar el personal de la Marina dels Estats Units d'Amèrica a comprar bons de guerra i mantenir-los fins al final de la guerra.

• The Return of Mr. Hook, 1945

També al mateix temps, Hugh Harman Productions va crear una sèrie curtmetratges anomenada Commandments for Health, juntament amb un personatge anomenat Private McGillicuddy.^[17] McGillicuddy era un mariner estatunidenc que era semblant a Snafu (de fet, tots dos tenen la veu de Mel Blanc), però els seus curtmetratges utilitzen un major èmfasi en l'educació sobre la salut d'un soldat de la marina. Els dibuixos animats també utilitzen animació limitada, que no seria una tècnica d'animació comuna fins a finals de la dècada del 1950.

• Birdwell, Michael «Technical fairy first class? Is this any way to Run an Army?: Private Snafu and World War II» (en anglès). Historical Journal of Film, Radio and Television, 25(2), 6-2005, pàg. 203-212. DOI: 10.1080/01439680500137953.
• Cohen, Charles D. The Seuss, the Whole Seuss and Nothing But the Seuss. Random House, 2004. ISBN 978-0375922480. 
• Cohen, Karl F. «Censorship of Theatrical Animation». A: Forbidden Animation: Censored Cartoons and Blacklisted Animators in America (en anglès). McFarland & Company, 2004. ISBN 978-0786420322. 
• Culbert, David H. «Walt Disney's Private Snafu: The Use of Humor in World War II Army Film» (en anglès). Prospects: An Annual Journal of American Culture, 1, 1976, pàg. 81-96. DOI: 10.1017/S0361233300004300.
• Nel, P. «Children's Literature Goes to War: Dr. Seuss, P. D. Eastman, Munro Leaf, and the Private SNAFU Films (1943–46)» (en anglès). The Journal of Popular Culture, 40(3), 2007, pàg. 468-487. DOI: 10.1111/j.1540-5931.2007.00404.x.